Anar al contingut

Dendroclimatología

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anells anuals en la secció travessera de la fusta.

La dendroclimatología naix a partir de la dendrocronología i és l'estudi de les característiques climàticas segons la conformació dels anells de creiximent dels arbreés a lo llarc del temps.[1]

La formació d'anells de creiximent d'arbres i arbustos és una característica d'espècies leñosas que creixen en zones fredes i templades en a on existix una estacionalidad climàtica marcada que produïx époques de creiximent (en primavera i estiu) i époques de repòs (en autumne i hivern).[2] Dits anells diferixen d'una temporada a una atra per la gruixa, tamany i coloració de la paret de cèlules del xilema,[3] els quals, a la seua volta, depenen de les condicions i recursos als que els arbres han segut exposts a lo llarc del temps, per lo que estudiar el conjunt d'anells que conformen als individus resulta útil per a dessifrar les dinàmiques climàtiques dels ecosistemes a lo llarc del temps.[1]A partir d'esta ciència és possible determinar ranc de temperatures, precipitacions i ocurrències d'incendis.[4]

Per mig de la dendroclimatología i l'anàlisis de troncs d'arbres en Escandinavia i Norteamérica ha permés establir l'existència en les regions septentrionals de la Terra, fa de 8.000 a 4.000 anys d'un clima xerotérmico, o siga, al mateix temps sec i càlit. Aixina mateix, investigadors d'Arizona en Estats Units han descobert canvis medioambienales en tendències a un clima sec i càlit en les últimes décades, associades al calfament global.[4]

Dendroclimatología en Amèrica del Sur

[editar | editar còdic]

Els estudis dendroclimatológicos de Llatinoamèrica són majoritàriament de països en zones templades i, en menor mida, en zones tropicals i subtropicales. Majoritàriament provenen d'Argentina, Bolívia, Chile i Perú; especialment en la regió dels Vages, i en menor mida de Colòmbia i Equador. Les institucions que més han produït este tipo d'estudis són l'Institut Argentí de Nivología, Glaciología i Ciències Ambientals (IANIGLA) del Conicet i la Universitat Austral de Chile.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Fritts, H.C.; Swetnam, T.W. (1989). Dendroecology: A Tool for Evaluating Variations in Past and Present Forest Environments, Elsevier, pp. 111–188. ISBN 978-0-12-013919-4.
  2. Brau, Felipe (2007). «1. Boscs i gestió forestal, ¿una solució al canvi climàtic?», El paper dels boscs espanyols en la mitigació del canvi climàtic, Espanya: Fundació Gas Natural, pp. 32. ISBN 978-84-611-6599-5.
  3. Paul Haupt Publishers, Berne, 467..Consultat el 2024-05-21.
  4. 4,0 4,1 «Els anells dels arbres revelen els efectes del canvi climàtic». Consultat el 2024-09-28.
  5. Science Direct.doi:10.20944/preprints202012.0748.v1.Consultat el 28-09-2024.