Departament de Copán
Copán és un departament d'Hondures. La seua capçalera departamental és Santa Rosa de Copán.
Història
[editar | editar còdic]El territori que hui és el departament va estar habitat per la civilisació Maya Chortí en l'occident i nort; i Lenca per l'extrem sur. El seu nom "Copán", és pel cacic Copán Galel, guerrer que va defendre les seues terres abans de la colonisació espanyola. Este territori va ser jurisdicció de la ciutat colonial de Gràcies a Deu i fins al 28 de maig de 1869, ho va anar del departament de Lempira.En eixa data va ser creat oficialment el Departament de Copán i nomenada com a capçalera a la ciutat de Santa Rosa de Copán, en l'administració del capità general dò José María Medina.[1]
Descripció territorial
[editar | editar còdic]El departament de Copán, colindar al nort en el departament de Santa Bàrbara i en el departament guatemaltec d'Izabal, a l'oest en els departaments guatemaltecs de Zacapa i Chiquimula, al sur colindar en el departament d'Ocotepeque i a l'est en el departament de Lempira. La seua capçalera departamental és la ciutat de Santa Rosa de Copán i en la qual es troben les sèus d'oficines governamentals departamentals; la superfície territorial és de 3,242 km² i d'acort al proyecció del 2020 la població ascendix als 412 927 habitants.
Per molts anys, Copán ha tingut fama per les seues magnífiques ruïnes mayas, debido a ello en 1980 la UNESCO va agregar a la seua llista de Patrimoni de la Humanitat.
Municipis
[editar | editar còdic]
- Santa Rosa de Copán (Capçalera departamental)
- Cabanyes
- Concepció
- Copán Ruïnes
- Corquín
- Cucuyagua
- Dolores
- Dolç Nom
- El Paraís
- Florida
- La Jigua
- L'Unió
- Nova Arcàdia
- Sant Agustín
- Sant Antonio
- Sant Jerónimo
- Sant Josep
- Sant Joan de Opoa
- Sant Nicolás
- Sant Pedro
- Santa Rita
- Trinitat de Copán
- Veracruz
Jaciments arqueològics Mayas en Copán
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Copán (lloc arqueològic).
En el departament de Copán es troba una important ciutat maya de nom desconegut. Va ser un destacat centre ceremonial ademés d'un dels principals centres científics del periodo maya clàssic, utilisat com observatori astronòmic. Es troba a 1,5 quilómetros del poble Copán Ruïnes, entre L'Estany i Barbasqueadero, 12 km a l'est de la frontera en Guatemala i en el seu recint conta en el Museu de l'escultura de Copán.
Copán és un dels més impressionants llocs arqueològics mayas que s'han trobat. Va ser descoberta en la conca del riu Motagua en 1570 per Diego García de Palau. Va ser batejada com la «Atenes del món maya» per la seua similitut arqueològica en aquella ciutat clàssica.
Els mayas varen ser una de les antigues civilisacions que varen crear un llenguage escrit. I encara que el número de gent que entén els jeroglífics mayas s'ha reduït a través dels sigles, l'evidència d'esta llengua continua tan forta com sempre. Potser un dels millors eixemples dels jeroglífics mayas es troba dins del parc arqueològic de Copán. En l'any 749 d. C. el rei Fum Caragol va construir una escalinata jeroglífica. Esta immensa tasca va ser designada per a perpetuar l'èxit del regne maya. És l'inscripció més llarga que es troba en el món maya, i hi ha 1250 blocs de jeroglífics que documenten la vida del rei i de la gent d'eixa época. L'Escalinata Jeroglífica és provablement el monument més famós de la ciutat arqueològica.
S'estima que la vall de Copán va ser habitat des de l'any 1200 a. C., encara que no va haver una família real en el poder fins al cap de l'any 426 d. C. Es creu que en el seu moment d'apogeu contava en més de 20.000 habitants.
Esta terra maya és coneguda pels seus magnífics edificis construïts cuidadosadament i la seua arquitectura que no deixen dubtar de la cultura rica, inteligent i alvançada d'esta civilisació antiga, La gent de l'àrea demostrava un destacat coneiximent i habilitat en les àrees d'escultura, astronomia, escritura i l'us de jeroglífics.
El Pont
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → El Pont (zona arqueològica).
Descobert en la zona propenca al municipi de La Jigua, El Parc Arqueològic Maya del Pont va ser inaugurat en 1994 conté prop de 210 estructures i el núcleu del lloc consta de 5 places, incloent dins d'ell un museu.
Lloc Rastrojón
[editar | editar còdic]- Artícul principal → El Rastrojón (zona arqueològica).
Localisada a uns quilómetros de la principal Plaça Maya de Copán, El Rastrojón es troba encara en excavació i estudi per la naturalea arbòrea del lloc que poc a poc va desvelant noves troballes des de 2007. El lloc contempla una plaça i edificis d'habitacions i ceremoniales que daten d'aproximats 1300 anys de fundació.
Riu Groc
[editar | editar còdic]Propenc al Municipi de Santa Rita de Copán, és el més recent lloc arqueològic maya trobat, curiosament els seus edificis -piràmides, temples- no varen ser acabats, es coneix per "La Canteada" i "La Castellona" per lo que encara esta en estudi i data de el "Temple Margarita" d'al voltant de l'any 400 de la nostra era.[2]
Activitats econòmiques principals
[editar | editar còdic]El Departament de Copán, és una zona geogràficament montanyosa, la seua principal font d'ingressos és el turístic cap a les zones arqueològiques mayas, seguidament el cultiu i producció del café, el tabac, la ganaderia, l'agricultura d'hortaliças i grans bàsics, producció d'artículs en pell o talabartería, productes industrials, etc.
Vies de comunicació
[editar | editar còdic]- La carretera internacional o Carretera Panamericana recorre el departament en la seua totalitat en autovia asfaltada.
- En 2015 és inaugurat formalment l'Aeroport de Riu Groc,[3] aixina mateix operen heliports en les ciutats de Santa Rosa de Copán, Cucuyagua i Copán Ruïnes.
- Existix en el departament senyal de televisió i ràdio nacional, com a d'empreses privades i radioemisoras locals, circulació de periòdics i revistes.
Diputats
[editar | editar còdic]El departament de Copán té una representació de 7 diputats en el Congrés Nacional d'Hondures.
| Diputat | Partit |
|---|---|
| Roy Cruz | Plantilla:PNH |
| Erik Alvarado | |
| Juan Lagos | |
| Valeska Valenzuela | Plantilla:PLH |
| Francis Cabrera | |
| Isis Cuéllar | Plantilla:PLR |
| Eduardo Elvir |
Copanecos destacats
[editar | editar còdic]- Argentina Díaz Lozano, Periodiste i escritora, nominada al Premi Nobel de Lliteratura en 1970.
- Arturo Lluna, Pintor de reconeiximent internacional.
- Carmen Fiallos Tabora Historiadora.
- Ernesto Alvarado García, Advocat i historiador nacional.
- Francisco Bueso Cuéllar, Doctor i polític president d'Hondures en 1924.
- Germán Antonio Rivas, Empresari i periodiste.
- Gustavo Castañeda Batres (1925-1994) Advocat, escritor i ensagiste.[4]
- Humberto Regalat Hernández General i Comandant de les Forces Armades d'Hondures.
- Jorge Bueso Arias. Banquer i filántropo, candidat presidencial en 1971.
- Juan Antonio Medina Orellana, Advocat i General president d'Hondures en 1872.
- Manuel Bueso Pineda, Ingenier, empresari i polític.
- Moisés Becerra, Pintor de reconeiximent internacional.
- Victorià Castellanos Cortés, empresari i polític president d'Hondures en 1862.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Urquía Fonts, José Leonardo. Història de Santa Rosa de Copán, Els Plans, 2010. Pàgina 35. Història de Santa Rosa de Copán em scribd
- ↑ JOYA NATURAL ES: Lloc Arqueològic Riu Groc, Santa Rita, Copán
- ↑ Riu Groc conectarà a Copán en el món, La Prensa, datat 10/març/2015. [1]
- ↑ Oscar Castañeda Batres, 1925 -1994
Vore també
[editar | editar còdic]- Organisació territorial d'Hondures
- Copán (lloc arqueològic)
- El Pont (zona arqueològica)
- El Rastrojón (zona arqueològica)
- Copán Ruïnes
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Departament de Copán.- Ruïnes de Copán: Guia del turiste.
- Ruïnes de Copán.
- Mapa interactiu de les ruïnes de Copán i Santa Rosa de Copán. [2] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de Copán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.