Deport en l'Antic Egipte

El deport en l'Antic Egipte ocupava una part important de l'oci dels jóvens de l'antiguetat, quedant reflectit en numerosos testimonis: decoració en tombes, vasijas, ostraca, etc. Encara que algunes activitats (especialment les arts marcials) varen estar preferentment reservades a l'aristocràcia, sembla que persones de totes les classes participava en multitut de deports. No existia cap competició de l'importància dels Jocs Olímpics, encara que es disputaven competicions (a lo manco d'alguna disciplina concreta).

Archiu:Maler der Grabkammer des Zenue 004.jpg

Deportistes egipcíacs.

Podem relacionar algunes d'estes activitats deportives de l'época en alguns deports moderns, encara que a sovint tinguen poques coses en comuna:

• Atletisme: es practicaven carreres a peu. Una carrera d'anada i regrés, d'uns 100 quilómetros de distància, es disputava entre Menfis i l'oasis d'El Fayum durant la dinastia XXV (VII) Els corredors invertien prop de 8 hores en realisar el trayecte.
• Boxeig: una representació pictòrica, en la tomba de Jeruef, mostra a sis boxejadors en posició de combat.
• Carreres de carros: es disputaven carreres de carros .

Assalt en pal: este deport de lluita era molt popular en l'Antic Egipte. S'han trobat numeroses representacions d'esta activitat i varis d'estos bastons s'han trobat en la tomba de Tutankamon.

• Lluita: gran deport de l'Egipte antic, la lluita està atestada per numeroses representacions com les pintures de Beni Hasan, pertanyents a l'época de les dinasties XI i XII (cap al 2000 a. C.), els relleus de la calçada de la piràmide de Sahura (cap a l'any 2500 a. C.) o la tomba de Ptahhotep en Saqqara (cap al 2350 a. C.) i en les tombes del nomarca Jnumhotep II i de Sesostris II.

Deports aquàtics: també es disputaven deports aquàtics en el Nilo.

• Tir en arc: era el deport per excelència de l'época. Els arqueros rebien lingots de coure.

Alguns faraons varen ser célebres pels seus ardits deportius que aumentaven el seu oreig i la seua dimensió divina, en particular Amenhotep II. En La civilisation de l'Egypte pharaonique (Arthaud 1965), François Daumas conta que un jove príncip molt atlètic, el futur faraó, era capaç de tensar el seu arc de tal forma que «les fleches travessaven totalment salmones de coure de sis centímetros de gruixa; les puntes sobrepassaven el blanc vint centímetros». Aficionat als cavalls, també participava en competicions de coche de cavalls.

Els nobles practicaven la caça per a divertise. La més perillosa era la caça del hipopótam. El faraó caçava també lleons, bous salvages, antílops: uns bajorrelieves de Medinet Habu representa aixina a Ramsés III, caçant sobre el seu carro.