Deriva llitoral
La deriva llitoral consistix en el transport de sediments (normalment arenes pero també poden consistir en sediment grossos com gravilla) a lo llarc de la costa. Açò es produïx ya que els sediment són transportats en un àngul oblicuo respecte a la vora, que depén de la direcció del vent predominant, el refluix i la corrent de refluix.[1] Este procés ocorre en la zona llitoral, i en o molt prop de la zona de rompimiento de les ones. Este procés és també conegut com a transport llitoral o deriva costera.[1]
La deriva llitoral està influenciada per numerosos aspectes del sistema coster, els processos que ocorren dins de la zona de rompimiento influïxen importantemente en el depòsit i erosió dels sediment. Les corrents llitorals poden generar ones oblicuas que resulten en la deriva llitoral.[2]
La deriva llitoral pugues per lo general ser definida en funció dels sistemes que operen dins de la zona de rompimiento de les ones com es veu en la figura 1. Esta figura mostra els sediment transportant-se a lo llarc de la costa. En primer lloc el sediment és espentat cap a la costa pel refluix (ocorre en la direcció del vent predominant), que mou les pedres en l'àngul de la direcció del vent; i torna a la mar de manera perpendicular a la llínea de costa gràcies a la corrent de refluix, que mou les pedres tornades a la plaja per l'influència de la gravetat.
La deriva llitoral afecta a numerosos tipos de sediment de diversos tamanys. Funciona de maneres diferents segons el tipo de sediment (Ej.: La diferència de la deriva llitoral dels sediment d'una plaja d'arena als sediment d'una plaja de cudols). L'arena es veu molt afectada per la força oscilatòria de les ones rompedors, el moviment dels sediment per l'impacte de les ones rompedors i el caixer de les corrents llitorals.[2] Mentres que degut a que les plages de cudols són molt més pronunciades que les d'arena, les ones tendiran a ser més profundes, causant que la majoria de la deriva llitoral ocórrega en la zona de refluix, per la falta de la zona de rompedor.[2]
Resumixen
[editar | editar còdic]Fòrmules de la deriva llitoral
[editar | editar còdic]Hi ha numerosos càlculs que prenen en consideració els factors que produïxen la deriva llitoral. Estes fòrmules són:
- Fòrmula Bijker (1967,1971)
- Fòrmula Engelund and Hansen (1967)
- Fòrmula Ackers and White (1973)
- Fòrmula Bailard and Inman (1981)
- Fòrmula Van Rijn (1984)as
- Fòrmula Watanabe (1992)[3]
Totes estes fòrmules proveïxen una vista diferent dels processos que generen la deriva costera. Els factors més comuns presos en consideració en estes fòrmules són:
- Transport suspés i el transport del caixer
- Ones (ej: rompedors i no rompedors)
- La tensió tallant eixercida per les ones o el decorregut associat en les ones.[3]
Característiques de l'evolució de la costa
[editar | editar còdic]La deriva llitoral juga un rol fonamental en l'evolució d'una costa, com si hi ha un llauger canvi en el suministrament de sediment, direcció del vent, o qualsevol atra influència costera la deriva llitoral pot canviar dramàticament, impactant en la formació i evolució d'una plaja. Estos canvis no ocorren per un sol factor en el sistema coster, hi ha numeroses alteracions dins del sistema coster que poden afectar la distribució i l'impacte de la deriva llitoral. Algunes d'estes alteracions són:
- Canvis geològics, i.j. erosió, canvis en la vora i aparició de vetes.
- Canvis en les forces hidrodinàmicas, i.j. Canvis en la difracció d'ones en les vetes i en la reserva de l'ambiente mar adins.
- Canvie a l'influència hidrodinàmica, i.j. L'influència de noves aigües baixes i deltes en la deriva.
- Alteracions del presupost de sediment, i.j. canvis en les costes de deriva a l'alliniació del refluix, agotament de les fonts de sediment.
- Intervenció humana, i.j. protecció de penya-segats, espigones, rompeolas separats.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Deriva litoral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.