Description de l'Égypte
_(cropped).jpg)
Description de l'Égypte (Plantilla:Lang-és) va ser una série de publicacions, la primera edició de les quals va escomençar en 1809 en l'aparició del primer volum i va terminar en la publicació de l'últim en 1829, que tenien com a objectiu catalogar tots els aspectes coneguts del antic i modern Egipte, aixina com el seu història natural. Es tracta d'una obra colaborativa en la que varen participar al voltant de 160 investigadors i científics civils, coneguts popularment com savants (sabio, en espanyol), que varen formar part de l'invasió d'Egipte que va liderar Napoleón en 1798, en el marc de les cridades Guerres revolucionàries franceses, junt en prop de 2000 artistes i tècnics, entre els que s'incloïen uns 400 dibuixants i gravatres, que després compilaron el resultat del seu treball en esta obra.
El títul complet de l'obra és Description de l'Égypte, ou Recueil dones observations et dones recherches qui ont été faites en Égypte pendant l'expédition de l'armée française (en espanyol: Descripció d'Egipte, o una colecció d'observacions i investigacions que varen ser fetes en Egipte durant l'expedició de l'Eixèrcit francés).
Resumixen
[editar | editar còdic]Els investigadors, científics i dibuixants, molts d'ells membres del Institut de França, que varen colaborar en l'obra formaven part de la cridada Commission dones Sciences et Arts d'Égypte. Al voltant d'un terç d'ells varen formar part posteriorment del Institut d'Egypte que va ser fundat en agost de 1798, per orde de Napoleón, en sèu en el palau de Hassan-Kashif en les llavors afores d'El Caire, en Gaspard Monge com a president.[1] L'estructura de l'institut es basava en la de l'Institut de França. L'institut disponia d'una biblioteca, laboratoris, tallers, aixina com les diverses coleccions egipcíaques dels savants. Els tallers varen ser particularment, proveint del material necessari tant a l'eixèrcit com als savants. Molts instruments nous varen ser desenrollats i construïts allí, per a reemplaçar els perduts durant l'afonament de la flota francesa en la baïa d'Abu Qir (Batalla del Nilo) i els tumults d'El Caire de 1798.
Una dels objectius de l'Institut d'Egipte era la propagació del coneiximent. Per a això, els savants varen publicar un diari, La Decade Egyptienne, aixina com un periòdic, el Courrier de l'Égypte, que difonien informació sobre l'ocupació i les activitats de l'eixèrcit francés, sobre la Comission dones Sciences et Arts d'Égypte, i sobre el mateix Institut i les seues activitats.
L'idea d'unificar en una sola publicació tod lo que els francesos havien descobert en Egipte va ser concebuda al voltant de novembre de 1798, quan li va ser confiada a Joseph Fourier la tardea d'unificar els informes produïts per les distintes disciplines per a la seua publicació posterior. Quan l'eixèrcit francés es va retirar en 1801 els savants es varen dur en si grans cantitats de treball inèdit, notes, artículs, dibuixos i diverses coleccions d'artefactes que varen poder camuflar i passar de forma inadvertida per a l'eixèrcit anglés.
En febrer de 1802, per impuls de Jean Antoine Chaptal, el ministre francés d'interior, i per decret de Napoleón, es va establir una comissió per a gestionar la preparació de la gran cantitat d'informació per a la seua publicació unificada. L'obra final inclouria informació ya publicada en el diari La Decade, el periòdic Courier de L'Egypte, l'obra en quatre volums Mémoirse sur l'Egypte (un suplement del diari La Decade, publicat pel govern francés durant la campanya egipcíaca i abundants notes i ilustracions de diversos estudiosos i científics. L'enorme volum d'informació a publicar varen obligar a adoptar un sistema de treball aparentment aleatori: quan es disponia de suficients planches o texts d'un tema en particular, es publicava. A pesar d'això, la publicació de la primera edició es va prendre al voltant de 20 anys.
Els primers volums de prova en gravats varen ser presentats a Napoleón en giner de 1808. Els primers volums varen ser publicats per orde de l'emperador, els següents per orde del rei i els últims per orde del govern.
La segona edició (coneguda com l'edició Panckoucke) va ser publicada per Charles Louis Fleury Panckoucke. El text va ser ampliat varis toms i imprés en un format més menut, noves proves d'impressió extretes de les planches, junt en les planches de major formatio varen ser adaptades al format més menut.
Descripció
[editar | editar còdic]
La calitat tipogràfica dels texts, la bellea dels gravats i lo inusual dels formats (el cridat Mammutfolio té un tamany d'1 metro x 81 centímetros) convertixen la Description de l'Égypte en una obra excepcional.
La primera edició normalment consistix en nou volums de text, un volum en la descripció de les planches i dèu volums de gravats. Dos volums adicionals en tamany "mamut" (també cridades les planches "elefant") contenen planches de Antiguetats i de Estat modern i finalment un volum de mapes, el "Atles", totalisant vintitrés volums. Es donen variants d'este número.
La segona edició normalment consistix en trentasset volums, en vintiquatre volums en vint sis toms (perque el volum díhuit està format per tres toms) de text, el volum número dèu està dedicat a la descripció de les planches que inclouen els dèu toms de gravats i l'últim tom és el de mapes. La segona edició va ser publicada en un cost menor, en blanc i negre. La portada, no obstant, s'imprimia en color.
Els dèu volums de gravats tenen 894 planches, realisades a partir de més de 3000 dibuixos, la majoria dels quals en els volums I i II de Història Natural. Alguna de les planches conté fins a 100 gravats de flora i fauna. Trentahuit de les planches eren coloreadas a mà. Algunes versions de l'obra poden contindre alguna plancha més: per eixemple s'ha relacionat l'existència d'alguna segona edició en 38 volums en 909 planches.[2]
Les planches han segut reeditades parcialment en distintes obres, la més difosa possiblement siga "Bibliotheque Image", publicat per l'editorial alemana Taschen, i el "Institut d'Orient" en 1988 i 1990.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Description de l'Egypte, Taschen, 2002, ISBN 3-8228-2168-3
- Atles of Ancient Egypt, John Baines & Jaromir Malek, The American University in Cairo Press, 2002, ISBN 977-424-704-3
- Biblioteca Real de Dinamarca 1
- Bibliothèque nationale de France (Gallica) 1
- The International Napoleonic Society, artícul en Internet: The Napoleonic Institute of Egypt, Melanie Byrd 1
- Al-Ahram Weekly On-line, artícul en Internet: The true father of Egyptology, John Rodenbeck 1
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Description de l'Égypte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.