Gallica

Gallica és la biblioteca digital de la Biblioteca Nacional de França i dels seus associats. Des de 1997 brinda un accés gratuït i reunix més de 5 millons de documents (llibres en format Epub, periòdics, revistes, imàgens, registres sonors, mapes, manuscrits i videos). El 10 de febrer de 2010, Gallica va digitalisar el document número un milló, en l'obra Escenes de la vida de Bohemio (Scènes de la vie de Bohème) d'Henry Murger, escrita en 1913.

Tota la colecció almagasenada en Gallica va alcançar un volum d'1.519 TB al 31 de decembre de 2014.

Gallica passa el llindar de 5 millons de documents en febrer de 2019, en el manuscrit Relat d'un viage desafortunat realisat a les Índies Occidentals (Relation d'un voyage infortuné fait aux Indes occidentals) pel Capità Fleury

Característiques

Coleccions

En agost de 2017, Gallica proponia 4 252 443 documents en consulta en llínea, en un ritme de 1500 pàgines digitalisades per dia. Al primer de giner de 2020, Gallica conta en 6 573 228 documents en llínea, dels quals, 702 538 són llibres, 3 591 983 són fascículos de prensa i revistes, 1 410 638 són imàgens, 134 087 són manuscrits, 173 039 són mapes, 50 291 són particions, 51 150 són registres sonors, 457 839 són objectes i 1 663 són videos. Per a que el text puga ser buscat en Gallica, a un cert número d'obres se li va realisar el reconeiximent òptic de caràcters.

Per al 31 de decembre de 2014, el total de la colecció almagasenada en Gallica i Gallica Intra murs va representar un volum de 1519 teraocteto.

Història

Inicis de el EPBF

De Fuerteventura a Paris, Diari intimo de confinament i desterro abocat en sonets per Miguel de Unamuno.

Les primeres imàgens digitalisades remonten a 1992, després del proyecte de constitució de la “colecció d'imàgens digitalisades” iniciada en 1990, en el periodo de l'Establiment públic de la Biblioteca de França (EPBF). L'objectiu fixat a l'época va ser de 300 000 imàgens, en l'idea de constituir la colecció multimèdia (incloent el sò, els impresos, les imàgens fixes i animades). La Biblioteca Nacional va escomençar en eixe llavors a participar en els fondos, al mateix títul que les institucions privades o els estudis fotogràfics.

Després de la fusió de la Biblioteca nacional i de el EPBF (decidida per François Mitterrand) en 1994, la nova Biblioteca Nacional de França (BNF) concedirà un espai més gran a les coleccions procedents dels seus propis fondos, en el procés de digitalisació. Estos varen representar ràpidament la mitat del fondo digital. El servici específic encarregat fins a la fusió de comprar les obres a digitalisar, començarà a treballar en els Departaments temàtics de la BNF per a realisar l'elecció dins dels seus fondos; i el Departament de l'Audiovisual, que principalment treballava adquirint coleccions exteriors, estarà ara a càrrec de seleccionar les imàgens dels fondos dels Departaments especialisats.

Llançament de Gallica

El servici Web de Gallica és obert el 10 d'octubre de 1997. El proyecte té l'ambició de convertir-se en la “Biblioteca virtual del ser humà ilustrat”. Esta, propon un accés a les obres i als expedients documentals, especialment als texts i a les imàgens francòfones de el XIX. El servidor, fins a eixe moment, almagasenava 2 500 llibres digitalisats en modo image i atres 250 llibres digitalisats en modo text (provinents de la base Frantext de l'Institut Nacional de la llengua francesa). Els llibres són classificats per disciplina, acompanyats d'una cronologia de el XIX, i també de la síntesis sobre les grans corrents, de història, de ciències polítiques, de dret, d'economia, de lliteratura, de filosofia, de ciència i de l'història de les ciències. Finalment, es trobava disponible, una mostra de la futura iconoteca, junt en el fondo del fotógraf Eugène Atget, una selecció de documents sobre Pierre Loti, una colecció d'imàgens de l'Escola Nacional de Ponts i Camins (sobre els grans treballs de la revolució industrial), i una selecció de llibres ilustrats de la biblioteca del Museu del home. En el seu llançament, Gallica és considerada més com un “laboratori l'objectiu del qual és evaluar les condicions d'accés i la consultación a distància dels documents digitalisats”, que com una biblioteca numèrica.

Ràpidament, el proyecte pren un alcanç molt diferent:  a l'inici de l'any 1998, Gallica anuncia l'objectiu de 100 000 volums i 300 000 imàgens digitalisades per al final de l'any 1999 (dels quals, més d'un terç es relacionava en el XIX). La mitat de les 300 000 imàgens digitalisades provenen dels departaments especialisats de la BNF, i l'atra mitat de les coleccions dels Establiments públics (per eixemple: dels museus i les biblioteques, de la documentació francesa, de l'Escola Nacional de ponts i camins, del Institut Pasteur, del Observatori de Paris, etc.) o privats (les agències de prensa, com Magnum, l’Agence France-Presse, Sygma, Rapho, etc.). Pero, quan aplega el final d'any, la BNF revisa les seues expectatives a la baixa: segons Li Figaro, la BNF pansa “d'una esperança universalista, enciclopèdica, a la necessitat de triar editorials especialisats”, mentres que el seu president Jean-Pierre Angremy, informa la decisió del comité editorial de Gallica declarant:

« Nous avons décidé d’abandonner l’idée d’un vaste corpus encyclopédique de cent mille livres, auquel on pourrait sans cesse reprocher dones trous. Nous nous orientons aujourd’hui vers dones corpus thématiques, aussi complets que possibles, mais plus restreints. (...) Nous cherchons à répondre, en priorité, aux demandes dones chercheurs et dones lecteurs. »

Una segona versió és posada en llínea en l'any 2000. Els llibres i els periòdics són triats títul per títul, mentres que els atres tipos de mijos es digitalisen en grans grups. El modo image és el principal, i el modo text quedara llimitat als texts ingressats per certes entitats, principalment baix el context del anàlisis i processament digital de la llengua francesa.

Adicionalment, es prepara un gran programa de digitalisació de la prensa diària nacional francesa, junt en les publicacions de les societats científiques.

En el 2005, com a resposta a l'iniciativa de Google busca de llibres, Jean-Noël Jeanneney publica Quan Google desafia a Europa (Quand Google défie l’Europe), a on invoca una reacció europea, especialment una reacció francesa. Despuix d'este cridat, la Biblioteca Nacional de França, es compromet a la «digitalisació en massa», en l'aumentaació de la cantitat de documents posats a disposició i el canvi progressiu cap al modo text per reconeiximent òptic de caràcters.

P43: El sone de la raó produïx mònstruos, Caprichos de Goya

En novembre de 2007 es va passar un nou acort en Safig, que proveïx la digitalisació de 300 000 llibres en tres anys, en modo image o en modo text. L'elecció individual de llibres s'abandona a favor d'un sistema de «rancs de seus-tipos/ signaturas».

Gallica2, la tercera versió de Gallica es va mamprendre en novembre de 2007, mentres que la versió anterior quedara temporalment disponible. Basant-se en l'indexador web Lucene, esta versió vol ser la síntesis de Gallica i del prototip Europeana. Gallica2 busca desenrollar la personalisació de l'interfaç.

Sempre en resposta a Google, Gallica va llançar un proyecte d'integració de les obres en drets, en colaboració en la Biblioteca nacional de França, la Direcció del llibre i de la llectura, el Centre Nacional del Llibre i el Sindicat nacional de l'edició. El motor de busca dona accés a l'instant als documents lliures i als documents en drets; els distribuïdors poden decidir lliurement les condicions de consultaació del text complet. Gallica també dona accés a les biblioteques virtuals associades a través del Protocol OAI-PMH.

En març de l'any 2009, l'interfaç que havia estat provisionalment disponible és tancada, permetent la reunificación de Gallica i Gallica2 i el començ de la digitalisació de les coleccions especialisades. L'interfaç canvia novament el 19 de febrer de 2010.

Per una atra part, l'informe de la missió Tessier, entregat el 12 de giner de 2010, proveïx certes evolucions en Gallica que la podrien separar de la BnF i transformar-l'en un interfaç de consultaació de diversos documents digitalisats.

El 29 de juliol de 2011, L’Avenir és el document 1 500 000 digitalisat.

El 12 de març de 2012, s'establix en la Biblioteca nacional de França el servici Gallica intramuros, donant accés únicament des de la biblioteca d'investigació als documents que estan baix drets d'autor.