Anar al contingut

Desigualtat de Jensen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Jensen graph.png
Una prova gràfica de la desigualtat de Jensen.

En matemàtiques, la desigualtat de Jensen para funcions convexas relaciona el valor que assigna a una integral en l'integral d'eixa mateixa funció permutant, per aixina dir-ho, la funció i l'integral. Va ser provada pel matemàtic danés Johan Jensen en 1906.[1] Donada la seua generalitat, la desigualtat apareix en múltiples contexts.

Formulació

[editar | editar còdic]

En la seua formulació més simple, la desigualtat és la següent: una transformació convexa de la mija és menor o igual en valor que la mija d'una transformació convexa. No obstant, la seua formulació formal més general s'expressa en el context de la teoria de la mida:

Siga (Ω, Aμ) un espai de mida tal que μ(Ω) = 1. Si g és una funció real μ-integrable i φ una funció convexa en l'eix real, llavors:

φ(Ωgdμ)Ωφgdμ.

Casos particulars

[editar | editar còdic]

Formulació finita

[editar | editar còdic]

Donada una funció convexa φ, números x1x2, ..., xn en el seu domini i pesos positius ai es complix que:

φ(aixiai)aiφ(xi)ai.

En particular, si els pesos ai són tots iguals a 1, llavors

φ(xin)φ(xi)n.

Per eixemple, com la funció -log(x) és convexa, la desigualtat anterior pot concretar-se en

x1+x2++xnnx1x2xnn.

En anàlisis real

[editar | editar còdic]

Si a<b són número real i f:[a,b] és una funció real integrable, llavors, reescalando, es pot aplicar la desigualtat de Jensen per a obtindre

φ(abf(x)dx)abφ((ba)f(x))1badx.

Per un atre costat, si f(x) és una funció no negativa tal que

f(x)dx=1,

g és una funció real qualsevol i φ és una funció convexa sobre el ranc de g, llavors

φ(g(x)f(x)dx)φ(g(x))f(x)dx.

En cas que g siga la funció identitat, s'obté

φ(xf(x)dx)φ(x)f(x)dx.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Acta Mathematica.30(1)
    175–193.doi:10.1007/BF02418571.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Walter Rudin (1979). Anàlisis real i complex, Alhambra. ISBN 84-205-0651-6.
  • N. Fusco, P. Marcellini, C. Sbordone (1996). Analisi Matematica Due, Liguori. ISBN ISBN 978-88-207-2675-1.


Referències

[editar | editar còdic]