Deskulakización
La deskulakización (en rus раскулачивание, transliterado com raskuláchivanie) va ser la campanya soviètica de repressió política contra els llauradors "més rics" o kuláks (aquells que posseïen més de 3 hectàrees de terreny) i les seues famílies, la qual, entre els seus arrests, deportacions i eixecucions, va terminar afectant molt greument a millons de persones en el periodo 1929-1932.
Els llauradors "més rics" ya havien segut marcats com “enemics de classe” pel govern d'Iósif Stalin. Més d'1,8 millons d'ells serien deportats entre 1930 i 1931.[1][2][3]
L'objectiu de la campanya era combatre la contrarrevolución i construir el socialisme no solament en les ciutats, sino també en les àrees rurals. Esta política estava aixina mateix sincronisada en la colectivización, i efectivament terminaria posant a l'agricultura en general i als llauradors en particular baixe el control de l'Estat Soviètic.cita requerida
Preparatius
[editar | editar còdic]La "liquidació dels kuláks com classe social" va ser anunciada oficialment per Iósif Stalin el 27 de decembre de 1929.[1] La decisió va ser formalisada el 30 de giner de 1930 en la resolució del Buró Polític del Comité Central del Partit Comuniste “Sobre les mides per a l'eliminació de les granges dels kuláks en districtes de colectivización extensiva".[4]
Tots els kuláks eren oficialment dividits en tres categories: Aquells que devien ser encarcerats o eixecutats, segons la decisió al respecte per part de la molt dura policia política soviètica d'eixa época, el OGPU. Els que serien enviats a Siberia, el nort dels Urales o Kazakhstan, despuix de ser confiscades les seues propietats. Els privilegiats que no serien fusilats ni enviats a Siberia, pero que serien desestajats de les seues llars i manats a "colónies de treball", dins dels seus respectius districtes.[1]
Un lloctinent de Stalin, el cap del OGPU, Yefim Yevdokímov (ru:) (1891-1940) organisava i supervisava els bols i les eixecucions massives dels odiats llauradors kuláks.
Deskulakización en 1917-1923
[editar | editar còdic]En novembre de 1918, en una reunió dels delegats dels comités de llauradors pobres, Lenin va anunciar una nova política per a eliminar els kuláks: "Si els kuláks permaneixen intocables, si no els derrotem, els sars i els capitalistes tornaran inevitablement".[5] En juliol de 1918, els comités varen ser creats. Varen jugar un paper important en la lluita contra els kuláks i varen portar a terme el procés de redistribució de terres, inventaris i excedents de menjar dels kuláks.[6] Açò va iniciar una gran creuada contra els especuladors de grans i els kuláks. Abans de ser rebujats en decembre de 1918, els "Comités de Llauradors Pobres" havien confiscat 50 millons d'hectàrees de terra kulak.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Robert Conquest, The harvest of sorrow: Soviet collectivization and the terror-famine (“La collita del dolor: La colectivización soviètica”), Oxford University Press, 1986, ISBN 0-19-505180-7.
- ↑ Karel Bartošek, Stéphane Courtois, Jean-Louis Margolin, Andrzej Paczkowski, Jean-Louis Panné, Nicolas Werth “El llibre negre del comunisme: Crims, terror, repressió” (Li livre noir du communisme: Crimes, terreur, répression, 1997), Espasa Calpe i Planeta, 1998, ISBN 84-239-8628-4.
- ↑ Lynne Viola The unknown Gulag. The lost world of Stalin's special settlements (“El Gulag desconegut. El món perdut dels assentaments especials de Stalin”, Oxford University Press, 2007, 320 pàgines, ISBN 978-0-19-518769-4.
- ↑ ПОЛИТБЮРО ЦЕНТРАЛЬНОГО КОМИТЕТА ВКП(Б). ПОСТАНОВЛЕНИЕ от 30 января 1930 года. О мероприятиях по ликвидации кулацких хозяйств в районах сплошной коллективизации.
- ↑ А.Арутюнов «Досье Ленина без ретуши. Документы. Факты. Свидетельства.», Москва: Вече, 1999
- ↑ Ленин В. И. Полн. собр. сочинений. Т. 36. С. 361—363; Т. 37. С. 144.
- ↑ Краткий курс истории ВКП(б) (1938 год) // Репринтное воспроизведение стабильного издания 30-40-х годов. Москва, изд. «Писатель», 1997 г.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deskulakización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.