Deslastre de generació
En l'indústria de l'energia elèctrica, el deslastre de generació (curtailment en anglés),[1] corts per sobreproducció,[1] retallada de producció, parons per excés de producció,[2] detenció forçada[3] o abocada[4] és una reducció indeseada de la cantitat d'energia generada per una instalació, que es porta a terme per a mantindre l'estabilitat de la ret[5] (en principi, perque no hi ha demanda suficient,[4] encara que també pot ser per falta de capacitat de conexions).[1]
No es deu confondre eixa utilisació particular (no admesa per la RAE)[6] de la paraula "abocada" en l'indústria elèctrica en la seua significat habitual (sí admés).
En una ret elèctrica, tota l'energia que s'està generant en un determinat moment deu ser consumida en eixe mateix instant. Recíprocament, tota la demanda deu ser satisfeta en el mateix moment en que es produïx. La demanda fluctua a lo llarc del dia, per lo que unes voltes, de forma coordinada, les diferents instalacions de generació han d'aumentar la cantitat energia que aboquen a la ret, i unes atres han de reduir-la (despaig elèctric).
La retallada de producció no necessàriament és total per a una instalació. Pot ser parcial.[3] Per eixemple, suponga's un parc eòlic de 54 aerogeneradores d'1 MW de potència màxima cada u. En un determinat moment el vent permet que el parc produïxca 30 MW, pero la demanda (o la capacitat de la ret en el seu punt de conexió) solament admet 20 MW. Llavors, l'operador del parc, en lloc de tindre en marcha els 54 generadors, deté 18 i funciona en 36.
Efectes del deslastre de generació
[editar | editar còdic]Si ben el deslastre de generació és una tècnica estàndar que s'ha aplicat des de que existix suministrament elèctric, en el XXI constituïx un problema econòmic per als propietaris d'instalacions de producció eòlica i solar.
Estes plantes d'energia renovable variable estan dissenyades (tècnica i financerament) per a generar a la seua capacitat màxima (tenint en conte el sol i el vent mig anual que es dona en el seu emplaçament). És dir, el propietari, per a conseguir el crèdit en el que ha finançat la planta, ha calculat uns ingressos regulars per la venda de l'electricitat generada. Si, per la retallada de producció, es produïx menys de lo calculat, els ingressos són menors. El cost marginal de producció d'estes instalacions és prou baix, per lo que la retallada afecta a l'economia del proyecte molt més significativament que en el cas, per eixemple, d'una central de gas natural de cicle combinat que, si no produïx, no té ingressos, pero tampoc despeses, perque no consumix gas.[7]
El deslastre de generació supon una pèrdua d'energia potencialment útil i pot afectar als acorts de compra d'energia[8][9] que el propietari de l'instalació tinga en consumidors o en la ret elèctrica. No obstant, que l'instalació produïxca a la seua màxima capacitat pot resultar car, perque requerix noves llínees elèctriques o sistemes d'almagasenament (depenent de molts factors, açò últim pugues, no obstant, resultar ventajós, perque permet almagasenar la producció en moments de poca demanda, i vendre-la, més cara, quan la demanda s'eleva). [10][11]
Estes qüestions econòmiques també es poden donar quan, encara que hi haja demanda i no es retalle la producció, el preu siga molt baix.[4]
El deslastre de generació es considera indesijable, perqueː
- Merma els ingressos dels productors d'energia renovable
- Pot conduir a la fallida d'algun d'ells.[3]
- Reduïx l'inversió en energies renovables
- Aumenta les emissions de gasos d'efecte hivernàcul, perque l'energia que les instalacions renovables no poden produir és generada, a lo manco en part, per centrals no renovables, de carbó, gasoil o gas natural
Opcions per a que el deslastre de generació siga menor
[editar | editar còdic]- Actualisació de les rets elèctriques de transmissió. Freqüentment les llínees de transmissió van de les grans centrals als grans centres de consum. Per a reduir pèrdues, estes grans centrals s'emplacen prop d'estos centres. Pero els emplaçaments de producció renovable es troben freqüentment alluntats d'estos centres, en lo que la capacitat de les llínees entre estos emplaçaments i estos centres resulta insuficient. Si s'amplia esta capacitat, es resol este problema.[4]
- Resposta a la demanda. [12][13][14]
- Sistemes d'almagasenament d'energia en bateries.[4]
- Previsions energètiques eòlica i solar, inclosa la previsió de preus.
- Centrals hidroelèctriques reversibles (cridades centrals de bombeig o, més simplement, en terminologia elèctrica, "bombejos"), que almagasenen l'energia excedent en els moments de major producció i la lliberen en els de major consum.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La capacitat dels nucs de la ret elèctrica es retallarà un 5,5% en 2026 segons REE».
- ↑ «[1]». Consultat el 15 d'octubre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «[2]». Consultat el 6 d'octubre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «a-el seu-semestre-de-pasion/ ». Consultat el 30 de juny de 2025.
- ↑ «EL CURTAILMENT I LA CURVA DEL PATO».
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Bird, Cochran y Wang, 2014, p. iv.
- ↑ «How to Manage Curtailment in a Virtual Power Purchase Agreement». LevelTen Energy. Archivat des d'el original, el 2020-08-07.
- ↑ St. John. «Do Preventative Blackouts Put Califòrnia's Renewable Generators at Risk?». www.greentechmedia.com. Archivat des d'el original, el 2020-08-10. «PG&I will effectively shut down projects during public safety power shutoff (PSPS) events, and then not pay the developer for the lost production»
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2018-08-22. Consultat el 2020-10-22.
- ↑ «Curtailment of low-cost renewables a cost-effective alternative to 'seasonal' energy storage». Clean Power Research. Archivat des d'el original, el 2020-08-13.
- ↑ Chelmis, Charalampos; Saeed, {{{nom2}}}; Frincu, {{{nom3}}}; Prasanna, {{{nom4}}} (2015-07-14). «Curtailment Estimation Methods for Demand Response: Lessons Learned by Comparing Apples to Oranges», Proceedings of the 2015 ACM Sixth International Conference on Future Energy Systems (en en), pp. 217–218. doi:10.1145/2768510.2775332. ISBN 9781450336093.
- ↑ Pyper. «Electric Ridesharing Benefits the Grid, and EVgo Has the Data to Prove It». www.greentechmedia.com. Archivat des d'el original, el 2020-10-18. «the cumulative annual lloeu profile by hour of LDV fleets using its fast charging network — with rideshare vehicles currently making up the lion’s share on a gigawatt-hour basis — aligns with the cumulative solar curtailment by hour on the CAISO system»
- ↑ Joule.4(10)
- 2208–2222.doi:10.1016/j.joule.2020.08.001.
- ↑ Ecobrands. «a-conservar-la-energia-renovable-i-usar-la-quan-faça-falta.html ». Consultat el 8 d'octubre de 2025.
Vore també
[editar | editar còdic]- Canvi de l'àngul d'atac (per a variar lo que genera una turbina eòlica)
- Carrega base
- Generació elèctrica despachable
- Gestió de la demanda energètica
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Deslastre de generación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.