Detector de rajos
Un detector de rajos és un aparat que detecta els llampadas o rajos de llum produïts per tormentas.
El primer dispositiu d'este tipo va ser inventat en 1894 per Alexander Stepanovich Popov. També va ser el primer receptor de radi en el món.
Hi ha tres tipos bàsics de detectors, cada u en ventages i desventages:[1]
- sistema terrestre, que usa múltiples antenes
- sistema mòvil, usa una direcció i una antena sensitiva, en el mateix lloc (normalment a bordo d'una aeronau)
- sistema espacial.
Els detectors "terrestre" i "mòvil" calculen direcció i severitat dels raigs des de la base, usant tècniques d'direccionar per radi, junt en un anàlisis de les freqüències característiques emeses pels rajos. Els sistemes terrestres usen la triangulació des de múltiples localisacions per a determinar la distància, mentres els sistemes mòvils estimen la distància usant la freqüència de la senyal i l'atenuació.
Els detectors de rajos espacials, en un satèlit artificial, poden localisar distribucions de tormentes de rajos, analisant els flashes per observació directa, pero tenen un retardo d'alguns s .
Les rets de detectors de rajos terrestres són usades pels servicis meteorològics, com el Météo-France, National Weather Service en EE. UU. i el Servici meteorològic de Canadà, i per atres organisacions com a servicis de prevenció d'incendis forestals i de rets elèctriques.
Llimitacions
[editar | editar còdic]Cada sistema usat en detectar rajos té llimitacions[1] que inclouen:
- Una ret terrestre deu ser capaç de detectar un raig en a lo manco tres antenes localisant-ho en un acceptable marge d'error. El conflicte són els rajos entre núvols, ya que una antena deu detectar la posició del fenomen en el núvol d'eixida i una atra antena en la de recepció. Aixina, el sistema té la tendència a suberestimar el número de meteors, especialment a l'inici de les tormentes a on els rajos internubes prevalen.
- Mentres usen més l'atenuació que la triangulació, els detectors mòvils a voltes erran en indicar dèbils rajos de reals forts, i viceversa.
- Els sistemes espacials no sofrixen de cap d'estes llimitacions, pero la seua informació està en freqüència retardada varis minuts, llimitant el seu us en aplicacions necessitades de "a l'instant" com en la navegació aérea.
Detectors de rajos Vs. radar meteorològic
[editar | editar còdic]
Els detectors de descàrregues elèctriques de rajos i els radars meteo es complementen en detectar tormentes. Els detectors indiquen activitat elèctrica de descàrregues, mentres el radar indica precipitació. Abdós fenomens estan associats en les tormentes i poden ajudar a indicar la potència d'elles.
La primera image a la dreta mostra el cicle de vida d'una tormenta:
- L'aire es mou cap a dalt, per l'inestabilitat.
- Ocorre condensació de vapor d'aigua, i el radar detecta ecos dalt del terreny (àrees coloreadas).
- En algun moment la massa de gotes de pluja és massa gran per a sostindre's per la corrent ascendent d'aire, i cauen cap a la terra.
El núvol deu desenrollar-se en una certa extensió vertical abans que el relampagueo es produïxca, per lo que generalment el radar meteorològic indica una tormenta en desenroll abans que el detector de rajos actue. No és sempre clar de les tornades més primerenques si el núvol en qüestió es desenrollarà en una tormenta, ya que el "radar meteorològic" també sol sofrir efectes de emmaixquerat per atenuació, a on la precipitació propenca al radar pot ocultar (a voltes molt intensament) precipitacions més allà. Els detectors de rajos no sofrixen de l'efecte emmaixquerat i poden confirmar quan un determinat núvol de pluja evolucionarà cap a una tormenta.
A voltes els rajos es localisen fòra de les pluges registrades pel radar. La 2ª image mostra lo que ocorre quan la llampada s'origina en la part superior de l'enclusa del núvol de tormenta (partix top de la núvol cumulonimbus) o en la vora exterior de la llínea de pluja. En abdós casos, hi ha encara un àrea d'ecos de radar que no els localisa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «An Overview of Lightning Detection Equipment». National Lightning Safety Institute. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2019. Consultat el 7 de juliol de 2006.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Detector de rayos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.