Deuterón

Archiu:Deuteron.svg

Deuterón

Archiu:Hidron-hydron.png

El deuterón és una de les varietats del ion hidrogen o Hidrón.

En química, i en física de partícules, el deuterón, (del grec δεύτερος, deuteros, «el segon»), designa el núcleu del àtom de deuteri, un isòtop estable del element hidrogen. El símbol del deuterón és ²H⁺, o més rarament, D⁺ o simplement d. Un deuterón es compon d'un neutró i un protón.

Senyes bàsiques

Senyes sobre el deuterón, 2H+, (segons CODATA)
Càrrega	i = +1,602 176 462(63)·10-19 C
Massa en repòs	2,013 553 212 71 (35) o = 3,343 583 20 (17)·10-27 kg = 3670,482 9550 (78) × mi
Energia en repòs	1875.612 762 (75) MeV = 3,005 062 62 (24)·10-10 J
Vida mija	Estable
Moment magnètic	0,433 073 465 (11)·10-26 T·J-1
Ràdio de càrrega rms	2.1402 (28)·10-15 m

El deuterón és un núcleu estable i per això no es desintegra.

Els deuterones eixerciten un paper important en les reaccions de fusió nuclear que tenen lloc en les estrelas i en els reactors nuclears de fusió, encara en desenroll.

Els núcleus atòmics dels atres dos isòtops de l'hidrogen, ¹H (Protio) i ³H (triti), es coneixen en el nom de protón i salamandra. El nom colectiu dels cationes d'hidrogen, independentment del seu núcleu central i de la seua massa, és el d'hidrón.

Producció

Hi ha diverses reaccions nuclears en la que es produïxen deuterones:

• Es formen com a producte intermig en la reacció de fusió en cadena de protones, en formació adicional d'un electró positiu (positrón) i d'un neutrino electrònic.

$\mathrm{p}\mathrm{+}\mathrm{p}\mathrm{\to }\mathrm{d}\mathrm{+}{\mathrm{e}}^{\mathrm{+}}\mathrm{+}{\mathrm{\nu }}_{\mathrm{e}}\mathrm{+}\mathrm{0,42}\mathrm{M}\mathrm{e}\mathrm{V}$

Dos protones es fusionen en un deuterón. Ademés es forma un positrón, un neutrino electrònic i energia.

• Els deuterones ràpits es formen en interaccions protón-núcleus.

• En certes condicions es poden formar deuterones a partir de la colisió entre un protón i un neutró, que també llibera un raig gamma. Una chicoteta cantitat de deuterones es varen formar aixina en les primeres etapes de la vida de l'univers, sent de crucial importància per a la composició final de la matèria:

$\mathrm{p}\mathrm{+}\mathrm{n}\mathrm{\to }\mathrm{d}\mathrm{+}\mathrm{\gamma }$

Archiu:Caps block 43 fusion rxnrate.svg

Taxa de la reacció de fusió deuterón-salamandra, en funció de la temperatura.