Deuteri
El deuteri (del grec Δεύτερος segon), el símbol del qual és ²H, és un isòtop estable del hidrogen que es troba en la naturalea en una abundància del 0,015 % del total d'àtoms d'hidrogen (un de cada 6500). El núcleu del deuteri està format per un protón i un neutró (l'hidrogen té solament un protón). Quan l'isòtop pert el seu electró l'ion resultant rep el nom de deuterón.
El deuteri també rep el nom de hidrogen pesat. Es pot nomenar com a ²H o com D. Encara que no és un element diferenciat en el sentit estricte (és hidrogen), la diferenciació entre les propietats dels isòtops és tant més acusada quant més llauger siga l'element químic al que pertanyen. En el cas del deuteri les diferències són màximes ya que té el doble de massa atòmica que l'hidrogen.
El deuteri va ser detectat en 1931 per Harold Clayton Urey, un químic de l'Universitat de Columbia. Urey va guanyar, en 1934, el Premi Nobel de química per este treball.
L'existència del deuteri en la Terra, atres parts del sistema solar (segons lo confirmat per les sondes planetàries) i en els espectres d'estreles és una senya important en cosmologia. La fusió estelar destruïx el deuteri i no hi ha processos de creació naturals coneguts en excepció de la nucleosíntesis primordial, que va poder haver produït el deuteri en una abundància propenca a la natural observada en este element. Esta abundància sembla ser una fracció molt similar a la de l'hidrogen, onsevullga que es trobe est. Aixina, l'existència del deuteri és una de les discussions a favor de la teoria del Big Bang en lloc de la teoria de l'estat estacionario de l'univers.
El deuteri combinat en l'oxigen forma aigua pesada.
Aplicacions del deuteri
[editar | editar còdic]El deuteri és útil en els processos de fusió nuclear junt en el triti per la gran secció eficaç de la reacció. També s'experimenta en ell en atres reaccions com la deuteri + deuteri o deuteri + heli-3.
En química i bioquímica, el deuteri s'utilisa com trazalíneas isotòpic no radiactiu en molècules per a estudiar reaccions químiques i canvis metabòlics, degut a que químicament es comporta semejantemente a l'hidrogen ordinari, pero pot ser distinguit de l'hidrogen ordinari per la seua massa, usant espectrometria de massa o espectrometria infrarroja.
Antideuterio
[editar | editar còdic]El antideuterio és l'antipartícula del deuteri. Està compost per un antiprotón i un antineutrón en el núcleu i un positrón lligat a est, de la mateixa forma en que lo està l'electró en l'àtom de deuteri. L'àtom complet encara no ha segut creat, pero sí el seu núcleu (antiprotón i antineutrón), produït per primera volta en 1965 en el Proton Synchrotron del CERN[1] i en el National Laboratory de Brookhaven.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Deuterio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.