Devindre
En filosofia, el devindre és la possibilitat de canvi en una cosa que té que ser, que existix.
En l'estudi filosòfic de l'ontologia, el concepte de devindre es va originar en l'antiga Grècia en el filòsof Heráclito d'Éfeso, qui en el sigle sext abans de Crist, va dir que res en este món és constant llevat el canvi i el devindre (és dir, tot és impermanente). Heráclito va fer esta observació en la famosa frase "Cap home jamai chafa dos voltes el mateix riu".[1] La seua teoria contrasta directament en l'idea filosòfica de ser, argumentada per primera volta per Parménides, un filòsof grec de l'italiana Magna Grècia, que creïa que el canvi o "devindre" que percebem en els nostres sentits és enganyós, i que existix un pur ser perfecte i etern darrere de la naturalea, que és la veritat última del ser. Este punt va ser especificat per Parménides en la famosa cita "lo que és, és; i lo que no és, no és". Convertir-se o devindre, junt en la seua antítesis de ser, són dos dels conceptes bàsics en ontologia. Els estudiosos generalment han cregut que Parménides responia a Heráclito o Heráclito a Parménides, encara que l'opinió sobre quí responia a quí va canviar a lo llarc de el XX.
En filosofia, la paraula "devindre" es referix a un concepte ontològic específic estudiat també per la filosofia del procés en el seu conjunt o en l'estudi relacionat de la teologia del processe, i Heráclito és comunament considerat com el "fundador de l'enfocament del procés" per la seua doctrina de fluix radical.[2]
Història
[editar | editar còdic]Heráclito (c. 535 - c. 475 a. C.) va parlar àmpliament sobre el devindre. Poc despuix, Leucipo de Mileto va parlar de manera similar de devindre en el moviment dels àtoms.
Plutarco (De animae procreatione, 5 p. 1014 A) va escriure sobre Heráclito:
Este orde universal, que és el mateix per a tots, no ha segut creat per cap deu o home, pero sempre ha segut, és i serà un fòc etern, encenent-se per mides regulars i eixint per mides regulars.
L'ontologia del devindre
[editar | editar còdic]Segons la tradició,[3] Heráclito va escriure un tractat sobre la naturalea cridat "Περὶ φύσεως" ("Perì phýesōs"), "Sobre la naturalea", en el que apareix el famós aforisme πάντα ῥεῖ (panta rhei) traduït lliteralment com "tots els fluix [com un riu]", o figurativamente com "tot fluïx, res es deté". El concepte de "devindre" en filosofia està conectat en atres dos: moviment i evolució, ya que el devindre supon un "canvi cap a" i un "moviment cap a". Devindre és el procés o estat de canvi que es produïx en el temps i l'espai.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aixina és com Platón posa la doctrina de Heráclito. Vore Crátilo, 402a.
- ↑ Seibt. «Process Philosophy». The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Edició d'autumne de 2013). Consultat el 30 d'abril de 2014.
- ↑ Diogenes Laërtius, Vitae Philosophorum, IX, 17
- Este artícul conté una traducció derivada de «Devenir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.