Anar al contingut

Diagrama de Piper

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Intrusive big.png
Un diagrama de Piper i dos diagrames ternarios sobre la composició de roques volcàniques intrusivas

Un diagrama de Piper és un procediment gràfic propost per Arthur M. Piper en 1944 per a presentar senyes de la química de l'aigua i aixina comprendre l'orige de les sals dissoltes.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[1]

El procediment es basa en la premissa de que els cationes i aniones en l'aigua es troben en cantitats tals que garantisen la electroneutralidad de les sals dissoltes; és dir, la suma algebraica de les càrregues elèctriques de cationes i aniones és zero.[2][3]

Descripció general

[editar | editar còdic]

Un diagrama de Piper és una representació gràfica de la composició química d'una o vàries mostres d'aigua. Els cationes i aniones es mostren per mig de diagrames ternarios separats. Els vèrtiços del diagrama de cationes són els cationes calcio, magnesi i sodi, ademés de potassi. Els vèrtiços del diagrama de aniones són els aniones sulfat, clorur i carbonat, ademés de bicarbonato. Abdós diagrames ternarios es proyecten sobre un diamant. El diamant és una matriu de transformació d'un gràfic de aniones (sulfat + clorur/aniones totals) i cationes (sodi + potassi/cationes totals).[4][5]

El diagrama de Piper és adequat per a comparar la composició iònica d'un conjunt de mostres d'aigua, pero no es presta a comparacions espacials. Per a aplicacions geogràfiques, els diagrames de Stiff i de Maucha són més aplicables, ya que poden usar-se com a marcadors en un mapa. La codificació per colors del fondo del diagrama de Piper permet vincular els diagrames de Piper en els mapes.[6][7]


Les mostres d'aigua que presenten en el diagrama de Piper es poden agrupar en facies hidroquímicas.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Prabhakar Shukla, Prachi Singh, Raj Mohan Singh (2020). Environmental Processes and Management (en anglés), Springer International Publishing, p. 325.
  2. Piper, Arthur (1944). A graphic procedure in the geochemical interpretation of water-analyses (en anglés), Transactions, American Geophysical Union, p. 25 (6): 914–928.
  3. C.A.J. Appelo, Dieke Postma (2004). Geochemistry, Groundwater and Pollution (en anglés), CRC Press, p. 9.
  4. Piper, A.M. (1953). A Graphic Procedure in the Geochemical Interpretation of Water Analysis (en anglés), United States Geological Survey.
  5. Rao, N. Srinivasa (1998). MHPT.BAS: a computer program for modified Hill–Piper diagram for classification of ground water (en anglés), Computers & Geosciences, p. 24 (10): 991–1008.
  6. Velasco, V.; Tubau, I.; Vázquez-Suñè, E.; Gogu, R.; Gaitanaru, D.; Alcaraz, M.; Serrano-Juan, A.; Fernàndez-Garcia, D.; Garrido, T.; Flare, J.; Sanchez-Vila, X. (2014). GIS-based hydrogeochemical analysis tools (QUIMET) (en anglés), Computers & Geosciences, p. 70: 164–180.
  7. Peeters, Luk (2014). A Background Color Scheme for Piper Plots to Spatially Visualize Hydrochemical Patterns (en anglés), Groundwater, p. 52 (1): 2–6.
  8. Sadashivaiah, C.; Ramakrishnaiah, C.R.; Ranganna, G. (2008). Hydrochemical Analysis and Evaluation of Groundwater Quality in Tumkur Taluk, Karnataka State, Índia (en anglés), International Journal of Environmental Research and Public Health, p. 5 (3): 158–164.