Diamant Excelsior
El Excelsior és un diamant de calitat gema, el diamant en bruto més gran del món quan es va descobrir en 1893 fins a 1905, quan va aparéixer el Cullinan. Es va trobar el 30 de juny de 1893 en la mina de Jagersfontein en Suràfrica, situada uns 130 km al surest de Kimberley, la fama del qual com a centre miner de diamants sempre va eclipsar la de Jagersfontein. Tenia una tenyida blanca blavenc i pesava 971 quilats antics o 995,2 quilats mètrics (o 194 g). El Excelsior està classificat com el quart diamant en bruto més gran de calitat gema jamai trobat. Finalment va ser tallat en dèu pedres que pesaven de 13 a 68 quilats (2,6 a 13,6 g).
Descobriment
[editar | editar còdic]La pedra va ser trobada el 30 de juny de 1893 en la mina de Jagersfontein, en l'Estat Lliure d'Orange, una de les Repúbliques surafricanes durant la segona mitat de el XIX. La va trobar un treballador que carregava una pala de grava en un camió. En lloc d'entregar-li-ho al seu capataç, li'l va entregar directament al gerent de la mina, qui ho va recompensar en 500 lliures esterlines en efectiu i un cavall en cadira de montar i brida. El dia del descobriment del diamant, va expirar el contracte entre la companyia minera i el sindicat de firmes de Londres que havia adquirit els diamants. Açò va poder haver contribuït a que el seu descobriment no es publicara en cap periòdic britànic de prestigi, i el diamant, a pesar de la seua excelent calitat i tamany excepcional, passara pràcticament desapercebut. Es va enviar a les oficines londinenques de Messrs. Wernher, Beit and Company, un dels membres del sindicat de compradors de diamants, i la companyia minera va retindre el 50% de la propietat del diamant. Wernher, Beit va intentar assegurar el diamant per 40.000 lliures esterlines, pero finalment va acceptar 16.250 lliures esterlines.
En 1895, al Excelsior se li va unir un atre diamant de gran tamany procedent de la mina de Jagersfontein, inicialment cridat diamant Reitz en honor al president de l'Estat Lliure d'Orange, pero que pronte seria rebatejat com diamant Jubileu, en honor al Jubileu de Diamant de la regna Victoria. Per raons que encara no es coneixen, este diamant més menut, de tan sol 650,80 quilats, va eclipsar al Excelsior (s'especula que el Excelsior es percebia com a massa gran i d'una calitat massa superior per a qualsevol possible comprador). Com a conseqüència, la pedra va ser enviada en 1903 a I. J. Asscher de Ámsterdam, per a ser tallada en dèu pedres més menudes.
Pedra en bruto
[editar | editar còdic]_(page_713_crop).jpg){kind=link}
La pedra en bruto media 971 quilats i es va classificar com a Color G. Tenia la forma de mija hogaza de pa; era única i va inspirar el nom de Excelsior, que significa "més alt". Media Plantilla:Frac per 5 cm per 2,5 cm de gruixa. Tenia un color translúcido enlluernant, en un toc blau. Contenia vàries inclusions de carbono negre, típiques dels diamants de la mina de Jagersfontein. L'estructura cristalina s'assemblava a un carámbano fracturat. Des del seu descobriment, el 30 de juny de 1893, va anar el diamant més gran conegut, fins al descobriment del diamant Cullinan en 1905.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Diamante Excelsior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.