Anar al contingut

Mina de Jagersfontein

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La mina de Jagersfontein, era una mina a cel obert surafricana, localisada prop de la ciutat de Jagersfontein, uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al suroest de Bloemfontein.[1][2] Des de que la mina fora descoberta,[3][4] dos dels dèu diamants jamai trobats, l'Excelsior i el Reitz (posterior ment denominat Jubileu), es varen extraure de Jagersfontein.[2] Des de llavors, es va falcar en anglés el terme "jagers" per a referir-se al distintiu to blavenc tènue de les gemas d'esta mina.[5] La mina de Jagersfontein ha segut identificada com una fumeral volcànic formada per kimberlita,[6] sent una localitat privilegiada entre els geólogos per a l'estudi dels xenolitos del mant terrestre, alguns dels quals es creu que provenen d'entre 300 i 500 km de profunditat.[1]

Es tracta del pou excavat manualment més gran del món, en una extensió de 19,65 ha, llaugerament més gran que el Big Hole de 17 ha localisat en Kimberley, que anteriorment ostentava el títul.[7]

Història primerenca

[editar | editar còdic]
El sext diamant més gran del món, el Jubileu, trobat en la mina de Jagersfontein
Diamant Excelsior de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., la pedra preciosa de major tamany trobada en la mina de Jagersfontein


La mina es va descobrir en 1870. El primer diamant, una pedra de 50 quilats, va ser trobat per l'agricultor J.J. de Klerk en agost d'eixe any, i immediatament es va iniciar l'excavació, donant orige a una febra del diamant. El descobriment, unes semanes despuix, de les mines molt més riques de Bultfontein i de Du Toits Pa, seguit de les grans troballes en De Beers i en Colesberg Kop (Kimberley), va provocar que Jagersfontein quedara abandonat durant varis anys. Fins a 1887, les concessions de la mina pertanyien a un gran número de persones, pero coincidint en els esforços per fusionar els interessos en les mines de Kimberley, es va produir un moviment similar en Jagersfontein, i per a 1893 totes les concessions varen passar a ser propietat d'una sola empresa, que tenia un acort de treball en la corporació De Beers.[8]

Durant el restant de l'història operativa de la mina, esta va estar a càrrec de De Beers fins a 1972, quan va ser desclasificada. No obstant, De Beers va conservar els drets de prospecció sobre la propietat fins a 2002.

Vida útil

[editar | editar còdic]

Aproximadament 9,6 millons quilats (1900 kg) de diamants de calitat gema es varen extraure durant el sigle de funcionament de la mina, interromput únicament per les dos guerres mundials i la Gran Depressió.[2] Despuix de trentanou anys d'explotació a cel obert, va començar la mineria subterrànea en 1909 i va continuar fins al seu tancament definitiu el 28 de maig de 1971, menys d'un any despuix del centenari del primer descobriment de diamants en la zona.[3][5] Des de llavors, en el jaciment s'han inaugurat un museu de la mina a cel obert i el llogaret miner de Jagers, coneguts com atraccions turístiques.

Una investigació de l'historiador Steve Lunderstedt en 2005 va confirmar que la mina era el pou excavat a mà més gran del món, en una extensió de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., llaugerament major que el Big Hole de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. en realisat en Kimberley. No obstant, provablement no siga el més profunt, ya que la profunditat final del Big Hole va alcançar Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. o més. Jagersfontein va ser excavat a mà fins a una profunditat de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. en 1911.[7]

Actualment, la zona minera està tancada al públic.[9][10]

Disturbis de Jagersfontein

[editar | editar còdic]

Es varen produir vàries folgues o "disturbis" miners entre 1913 i 1914 en Koffiefontein, Klipdam, Randfontein, Kimberley, les mines Premier i les mines de Jagersfontein. Les morts per tirotejos en la repressió dels miners en les mines Premier i Jagersfontein varen tindre major repercussió mediàtica que atres folgues mineres ocorregudes durant l'época.

La majoria dels miners que treballaven en estes mines eren persones de l'ètnia basotho que vivien en la llavors Basotholandia. Durant el seu temps treballant en les mines, vivien en albercs en normes estrictes per a la població negra, incloent la necessitat de posseir una llibreta d'aforros.


Entre els problemes que varen afectar al poble sesoto i que varen desencadenar els disturbis, es poden citar la Gran Depressió, una sequia en Suràfrica que va anar particularment severa en Basotholandia, i la primera solicitut de que els territoris britànics anaren entregats a l'Unió Surafricana. El més preocupant d'estos problemes va ser la sequia, ya que, sumada a la depressió econòmica, va eixercir una gran pressió sobre els treballadors migrants per a que reintegraren els diners que havien aforrat a la seua terra natal, Basotholandia.[11]

La proporció de dònes per home en Jagersfontein era de 16 a 1, una circumstància anormal per a una ciutat de l'Estat Lliure i, per lo tant, una major proporció de dònes va participar en les protestes en Jagersfontein en comparació a atres localitats de la mateixa época. No obstant, les autoritats de Jagersfontein varen prendre mides dràstiques contra les dònes involucrades en les folgues, incloent un event en març de 1913 a on la policia va acordonar l'assentament bantú, va registrar cada casa i va exigir els passes a punta de pistola. Aproximadament 61 dònes varen ser arrestades, de les quals casi el 50% eren coloured (de ètnia mesclades).

Molts basothos varen fugir de tornada a Basotholandia en busca de refugi despuix dels tirotejos i la brutalitat dels disturbis, que en 1914 varen supondre la mort d'11 basothos.[12]

La mina de Jagersfontein, junt en la mina de Koffiefontein, va produir alguns dels diamants de major claritat de totes les mines a principis de el XX, a pesar de vore's eclipsada per les mines de Kimberley. Streeter va denominar als diamants de Jagersfontein de "primera aigua".[13]

El diamant Reitz va rebre el seu nom inicialment en honor de Francis William Reitz, llavors presidenta del Estat Lliure d'Orange, a on es troba Jagersfontein. A l'any següent es va celebrar el Jubileu de Diamant de la regna Victoria (el 60.º aniversari de la seua coronació), per lo que la gema va passar a cridar-se diamant Jubileu per a commemorar l'ocasió.[14]

Reprocesando dels abocadors miners

[editar | editar còdic]

En decembre de 2007, un cas judicial, "De Beers Consolidated Mines Ltd contra Ataqua Mining (Pty) Ltd", relacionat en abocadors històrics, no es va considerar subjecte a la "Llei de Desenroll de Recursos Minerals i Petrolers". No obstant, tots els processos estàndar de la "Llei Nacional de Gestió Ambiental" seguien vigents.[15][16][17][18][19]


En setembre de 2010, l'empresa Són Op va iniciar operacions llimitades de reprocesamiento en la mina, abans de canviar el seu nom a Jagersfontein Development. Reinet Investments de Luxemburc es va involucrar en esta activitat al voltant de 2011, pero finalment els drets varen ser venuts a Stargems Group a principis de 2022.[20]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 "Jagersfontein Mine, Jagersfontein, Free State Province, South Africa", Mindat.org
  2. 2,0 2,1 2,2 Jagersfontein
  3. 3,0 3,1 Jagersfontein entry, Enciclopèdia Britànica
  4. "Jagersfontein Mine", Showcaves.com
  5. 5,0 5,1 "The Excelsior Diamond", Famous, Historic and Notable Diamonds, Tripod.com
  6. Photograph showing the circular geometry of the Jagersfontein kimberlite, Department of Terrestrial Magnetism, Institut Carnegie
    Stressed Pyroxenite Nodules from the Jagersfontein Kimberlite
    Iron carbide and metallic inclusions in diamonds from Jagersfontein
  7. 7,0 7,1 "Big Hole loses claim to fame"
  8. Plantilla:EB1911
  9. Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Open Africa - Open Mine Jagersfonteign». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2014. Consultat el 20 de juliol de 2014.
  10. Community takes on Mining Giants
  11. Scott Rosenberg, Richard F. Weisfelder. Historical Dictionary of Lesotho. Scarecrow Press, 13 Jun 2013 page xxv
  12. B Hirsun, J Wells and Judie Jancovich. What Ever Happened at Jagersfontein? pages 68-86
  13. Streeter, Edwin (1898). Precious Stones and Gems - Their History, Sources and Characteristics, George Bell & Sons, p. 105.
  14. The Jubilee Diamond
  15. «De Beers Consolidated Mines Ltd v Ataqua Mining (Pty) Ltd and Others (3215/06) [2007] ZAFSHC 74 (13 December 2007)».
  16. «De Beers Consolidated Mines Ltd v Ataqua Mining (Pty) Ltd and others».
  17. «The Unregulated Terrain of Historic Mine Dumps in South Africa».
  18. «Engineering News - 'Historic dumps' do not appear to be MPRDA regulated – law firm».
  19. Status of tailings dumps : Let's go working in the past?” . Stellenbosch Law Review 21 (1): 116–131.
  20. IOL: Free State town forgotten in history