Febra del diamant
Una febra del diamant és un periodo de migració enfebrada de treballadors a un àrea que ha tingut un descobriment de diamants. A finals de el XIX i principis de el XX es varen produir vàries grans febres de diamants en Suràfrica i l'Àfrica del Suroest.
Febra del diamant per cronologia
[editar | editar còdic]En 1871, el descobriment d'un diamant de 83.50 quilats (16.7 g) en les ales de Colesberg Kopje en la granja Vooruitzigt en Suràfrica va dur a la fundació de la mina Kimberley i, finalment, a la ciutat de Kimberley. Esta febra del diamant es va denominar la "Nova Febra".[1] En 1908, el descobriment d'un diamant prop de l'estació de Grasplatz en l'Àfrica del Suroest Alemana va provocar una febra de diamants que va desenrollar la ciutat de Lüderitz i va crear varis assentaments miners que hui són despoblados.[2] En la década de 1990, Charles E. Fipke va descobrir vàries anomalies electromagnètiques de heliborne en el domini de la freqüència al voltant de Lac de Gras, un llac en els Territoris del Noroest de Canadà. Es varen establir vàries mines, lo que va conduir a la febra del diamant de Canadà.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Roberts,Brian. 1976. Kimberley, turbulent city. Cape Town: David Philip pp 45-49
- ↑ Gondwana History.supplement to various Namibian newspapers.(92)
- ↑ «Arctic Star identifies Diamond Targets for Drilling in the prolific Lac de Gras area, NWT Diamond Fields». Arctic Star Exploration. Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2013.
- ↑ Danielson, Vivian. «[1]», The Northern Miner. Consultat el 22 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fiebre del diamante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.