Diamant Williamson
El diamant Williamson és una gema de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. engastada en un fermall, que forma part de les joyes de la Colecció Real de la Corona Britànica. El diamant rosa va ser descobert en Tanganica (actual Tanzània) en 1947, sent regalat pel geólogo canadenc John Williamson a la princesa Isabel en ocasió de la seua boda en Felipe de Mountbatten.[1]
Història
[editar | editar còdic]El diamant en bruto pesava Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., i va ser descobert en la superfície de la mina de diamants Williamson en Tanganica en octubre de 1947.[2][3] Uns mesos abans del descobriment de la pedra, s'havia anunciat el compromís de la princesa Isabel (futura reina Isabel II d'Anglaterra). El propietari de la mina, el geólogo canadenc John Williamson, va decidir regalar-li la pedra sense tallar a la princesa Isabel com a regal de bodes,[4] en part per ser partidari de la monarquia britànica, pero també per a persuadir al govern laborista contra la nacionalisació de les mines.[3] La pedra va ser enviada a Londres per a ser tallada per Briefel i Lemer.[3]
Sydney Briefel va vore el diamant principis de 1948 i es va decidir immediatament per un brot lluenta, pero va tardar dos mesos en determinar cóm fer-ho, per una cavitat existent en una part de la pedra. Com la boda entre la princesa Isabel i Felipe de Mountbatten ya s'havia realisat en novembre de 1947, es va decidir fer una presentació formal abans del brot del diamant el 10 de març de 1948.[3] La princesa i la seua yaya, la regna María, varen visitar en Londres als talladores Briefel i Lemer per a vore el diamant, que finalment seria tallat en un brot de lluenta redó per a obtindre una gema de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., encara que el diamant no es va tornar a vore en públic durant cinc anys.[2] El retart va poder deure's a la necessitat de resoldre els problemes fiscals relacionats en un regal tan costós abans d'engarzar la pedra.[3]
Es va contractar a la casa de joyeria francesa Cartier per a crear un fermall a on engarzar el diamant rosa, per a lo que Williamson va proporcionar diamants blancs adicionals (170 diamants lluents menuts, 12 baguettes i 21 marqueses).[3] En 1952, el diamant rosa es va convertir en el protagoniste d'un fermall de platí de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., dissenyat per Frederick Mew de Cartier, en el centre d'una flor en forma de narciso en cinc pétals i dos fulls de diamants de talla noisette i un talle de diamants baguette.[2][4] El 22 de juny de 1953, casi tres semanes despuix de la seua coronació, la reina va rebre el fermall de mans del soci comercial de Williamson, Iqbal Chopra.[3]
En 2022, un diamant rosa similar, procedent de la mateixa mina, pero de la mitat del tamany (11,15 quilats), es va vendre en una subasta per 57,7 millons de dólars.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Patricia Treble. One of the Queen's favourite brooches has Canadian roots.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Field, Leslie (1987). The Queen's Jewels, Harry N. Abrams, p. 102. ISBN 978-0-297-79140-9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Ward, Victoria. The secret history of the extraordinary diamond that became the Queen’s favourite brooch, The Telegraph.
- ↑ 4,0 4,1 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«The Williamson Diamond Brooch: the Royal Collection». Royalcollection.org.uk. Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2007.
- ↑ DeMarco, Anthony. «11.15-Carat Williamson Pink Star Diamond Fetches $57.7 Million, A World Record Price» (en en). Consultat el 19 de juny de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diamante Williamson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.