Diamants i sapos (conte)

Diamants i sapos (conte)

Diamants i sapos (també coneguda com a Sapos i diamants) és un conte de fades francés de Charles Perrault, i titulat originalment Els Fées (Les fades). Andrew Lang ho va incloure en el seu llibre The Blue Fairy Book (El llibre blau de les fades). Va ser ilustrat per Laura Valentine en Aunt Louisa's nursery favourite (Les nanas favorites de tia Louisa).

Originalment, de la mateixa manera que ocorre en el història de Frau Hulda, la jove amable és la fillastra i no una segona filla. Este canvi es va produir, segons pareix, per a evitar la similitut en La Cenicienta.

És un conte tipo 480 en la classificació Aarne-Thompson, contes sobre jovencitas amables i antipàtiques. En esta mateixa categoria es troben uns atres com Shita-kiri Suzume, Frau Holle, Els tres caps en el pou, Pare Frost, Els tres hombrecitos en el bosc, La corona encantada, La vella bruixa i Els dos cofres. Entre algunes variants a este tipo de conte s'inclouen Les tres fades i Aurora i Aimée.

Trama

Una vella viuda de mal caràcter tenia dos filles. La major, Fanny, era desagradable i orgullosa, pero es comportava com la seua mare i s'assemblava a ella, i era per això la favorita de la matriarca; la menor, Rose, era dolça, gentil i preciosa, pero s'assemblava al seu pare. Per això, la viuda, celosa i resentida, maltractava a la jovencita.

Un dia, mentres Rose es trobava traent aigua del pou, una vella se li va acostar i li va demanar una miqueta de l'aigua per a calmar la seua set. La jove li la va oferir en amabilitat i, despuix d'això, va descobrir que aquella vella era en realitat un fada, que havia pres aquell aspecte per a posar a prova a la chica. Com esta havia segut tan amable i compassiva, el fada la va beneir: cada volta que parlara cauria dels seus llavis un metal preciós, una joya o una flor bonica.

En tornar a casa i explicar-li a la seua mare per qué havia tardat tant en retornar, la viuda va quedar fascinada davant la visió d'aquella bendició. Aixina que, desijant que la seua filla favorita, Fanny, la tinguera també, la va obligar a anar fins al pou i fingir amabilitat quan se li acostara una vella. Fanny es va assentar junt al pou pero esta volta el fada se li va aparéixer transformada en princesa i, de nou, li va demanar a la jove una miqueta d'aigua. Fanny, no obstant, li va parlar de forma grossera i la va insultar. El fada va decidir llavors que com a castic per la seua despreciable actitut, cada volta que parlara ixquera dels seus llavis un sapo o una serp.

Quan Fanny va retornar a casa i li va contar lo ocorregut a la seua mare, en cada paraula que pronunciava varen començar a brotar sapos i serps de la seua boca. La viuda, enfurida, va tirar a la seua filla menor de la casa. En el bosc, Rose es va trobar en el fill d'un rei, que es va enamorar d'ella i en qui es va casar. En el temps, inclús la viuda va acabar asqueada de la seua filla favorita. La va tirar de la seua casa i finalment esta va morir sola i miserable en el bosc.

Comentari

L'idea de joyes brotant de la boca d'una persona virtuosa o caent d'ella és un motiv que es pot observar en varis contes, com en Blancabella i la serp.