Frau Holle
.png)
. Pertany al 480 en la classificació Aarne-Thompson-Uther.[1]
Frau Holle (en les seues variants regionals Holla, Holda, Perchta, Berchta, Berta o Bertha) era en els seus inicis una figura llegendària femenina d'orige precristiano que va sobreviure en la creència popular fins a ben entrat el XIX.[1]
El nom pot tractar-se d'un cognado de la criatura escandinava coneguda com la Huldra.[2] Jacob Grimm va intentar establir-la com una deesa germànica.[3]
La criatura llegendària
[editar | editar còdic]
Etimologia
[editar | editar còdic]Es creu que el nom prové de l'alemà huld (amable, amigable, compassiu, agraït), de hulde en alt alemà mig i huldī en alt alemà antic (amabilitat); cognado del danés i suec huld (just, amable, gentil) o hyld (secret, amagat); del islandés hollur (fidel, dedicat, lleal); del anglés mig hold o holde, i este del anglés antic hold (amable, amigable, gentil, favorable, lleal, devot, acceptable, plaenter); del protogermánico hulþaz i este a la seua volta del protoindoeuropeo *kel- (tendir a, inclinar-se).[4]
El nom Hludana apareix en quatre inscripcions llatines: tres provinents del Baix Rin (Corpus Inscriptionum Latinarum XIII 8611, 8723, 8661), un del Münstereifel (CIL XIII, 7944) i un atre de Beetgum, en Frisia (CIL XIII, 8830). Tots daten del 197 a. C. al 235 a. C. S'han portat a terme molts intents per interpretar este nom.[5]
Orígens i atestació
[editar | editar còdic]Marija Gimbutas declara que Hulda (o les seues variants) es tractaria originalment d'una antiga deesa suprema germànica que va precedir a la majoria del panteón germànic, inclús a divinitats com Odín, Thor, Freya i Loki, fins a les tradicions de l'Europa neolítica preindoeuropea.[6]
A mida que el cristianisme va ser reemplaçant poc a poc al paganisme escandinau durant l'Alta Edat Mija, moltes de les costums antigues es varen perdre o varen ser assimilades en eixa nova religió. Cap a finals de la Plena Edat Mija, el paganisme es va vore casi completament marginat i es va mesclar en el folclore rural, en el qual el personage de Frau Hulda conseguiria sobreviure.
En el folclore germànic precristiano, Hulda, Holda, Holle i Holla varen ser diferents noms que denotaven un sol ser. Segons Erika Timm, Perchta va emergir d'un amalgama de les diferents tradicions germàniques, pregermánicas i provablement celtes de les regions alpines, despuix del periodo de les grans migracions ocorregut a en l'Alta Edat Mija.[7] Hulda estaria relacionada en esta figura: mora en el fondo d'un pou, es desplaça en una carreta i va ensenyar als humans l'art de crear lli. També és la deesa a la que les ànimes dels infants que han fallit acodixen i pot estar relacionada també a la figura de la Dunkle Großmutter (Yaya Obscura) i la Weisse Frau (Dama Blanca), elements també relacionats en els contes dels Germans Grimm. Per la seua conexió en el món dels esperits per mig de la màgia del hilado i teixit, li la va relacionar en la bruixeria en el folclore catòlic alemà.
Té un festival que té lloc en mitat del hivern, quan les persones es refugien en les seues cases de la fredor. cal destacar que la festivitat dels dotze dies de Nadal té el seu orige en els Huldra (Els Dotze), periodo en el que, de la mateixa manera que en el calendari celta, es creïa que els morts deambulaven.[8]
Es creïa que Frau Holle volava montada en una rueca, que s'assemblava a les graneres en les que se suponia que es desplaçaven les bruixes. D'este mateix modo, també li la sol identificar en Diana en alguns documents eclesiàstics antics. Ya a principis de el XI li la considerava la líder de les dònes i els esperits nocturns femenins, els quals eren a sovint nomenats The German Quarterly Estos hulden abandonarien els poblats, travessant portes i parets, en el silenci de la nit i deixant a les seues durmientes marits arrere, per a viajar vastes distàncies a través dels cels i dirigir-se a grans festins o batalles entre els núvols.[9]
El Cànon Episcopi, de el IX, nega l'existència de dònes que asseguren haver cavalcat en una "multitut de dimonis". Burcardo de Worms, en una recensió posterior, s'estén sobre este mateix tema en la secció anomenada D'art magica:
Have you believed there is some female, whom the stupid vulgar call Holda [or, in some manuscripts, strigam Holdam, the witch Holda], who is able to do a certain thing, such that those deceived by the devil affirm themselves by necessity and by command to be required to do, that is, with a crowd of demons transformed into the likeness of women, on fixed nights to be required to ride upon certain beasts, and to themselves be numbered in their company? If you have performed participation in this unbelief, you llaure required to do penance for one year on designated fast-days.
¿Creuràs que existix alguna dòna, a la qual el baste estúpit flama Holda [o, en alguns manuscrits, strigam Holdam, la bruixa Holda], que és capaç de fer certa cosa, com la que aquells enganyats pel dimoni afirmen que per necessitat i mandat requerixen de fer, açò és, en una multitut de dimonis transformats a similitut d'una dòna, en nits fixes requerits de cavalcar sobre certes bésties, i contats en la seua companyia? Si has eixercitat participació en esta incredulitat, se't requerix que faces penitència durant un any en els dies de dejuni designats.
Documents eclesiàstics i canónimos posteriors consideren a Frau Holle sinònim de Diana, Herodías, Perchta, Richella i Abundia. El historiador Carlo Ginzburg ha identificat creències existents per tota Europa a lo llarc de mils d'anys, en els quals es creïa que els esperits de hòmens i dònes abandonaven els seus cossos per a seguir a una deesa en els noms abans mencionats, aixina com Madonna Orient i Aradia. També identifica fortes similituts morfològiques en les deeses primerenques Hécate, Artemisa, Artio, la
d'Engio, la Cuentos de la infancia y del hogar i Epona, aixina com en figures d'alguns contes de fades, com el de La Cenicienta.[10]
Una faula de el XVI arreplegada per Erasmus Alberus parla d'un "eixèrcit de dònes" hoz en mà enviades per Frau Hulda. En el XVII Thomas Reinesius menciona a Werra de Voigtland i la seua "multitut de ménades".
Frau Holle figura en algunes tradicions alpines precristianas que han sobrevixcut fins a l'actualitat. Durant el periodo de Nadal en alguns pobles i ciutats de les regions alpines d'Alemània, Àustria i el nort de Suïssa encara es porten a terme processons d'emmaixquerats que es fan passar per Holda, Perchta o entitats similars, aixina com referenciando a la cacera salvage.[11] És possible que algunes descripcions visuals d'esta entitat aludixquen a un retrat popular, tal volta com a part d'esta festivitat. En 1522, en The Exposition of the Epistles at Basel, Martín Lutero escriu:
Here cometh up Dona'm Hulde with the snout, to wit, nature, and goeth about to gainstay her God and give him the lie, hangeth her old ragfair about her, the straw-harness; then falls to work and scrapes it featly on her fiddle.
Grimm va basar la seua teoria de Holda en lo que va creure que eren les referències més primerenques d'este personage: una interpolació del s. XI del Cànon Episcopi de Burcardo de Worms i inscripcione precristianas de Hludana que va relacionar a la mateixa divinitat. Varen existir alguns reptes per a que poguera conectar esta figura en una deesa pagana,[12] ya que la seua primera apariència definida la relaciona en la Verge María, comunament nomenada Reina del Cel. Un text de principis de el XIII que llista superstició indica que "en la nit de la Natividad varen preparar la taula per a la Reina del Cel, a qui la gent cridava Frau Holda, que els podria ajudar".[13] Tant Lotte Motz[11] com Carlo Ginzburg conclouen que té un orige precristiano, en comparació a atres figures i rituals similars estesos per tota Europa.
.jpg)
L'Holda pagana va aparéixer en varis catàlecs de superstició i en sermones durant el XV, i en el XVI, Martín Lutero va amprar l'image per a personificar els defentos de la raó hostil en contexts teològics.[14]
En conclusió, Frau Holle és una de les figures llegendàries femenines més duradores d'Alemània i representa una deidad precristiana que va sobreviure en la creència popular i en la memòria de la persones fins a ben entrat el XIX.
Variants
[editar | editar còdic]Frau Gauden
[editar | editar còdic]Frau Gauden, també coneguda com Frau Gode, Frau Gaur, Fru Goden, Frau Wohl i Mutter Gauerken, és una figura del folclore de Mecklemburgo. Es diu que està malaïda per expressar la seua preferència cap a la caça que a anar al cel, i les seues filles, en eixe mateix desig, varen ser transformades en gossos menuts que tiren del seu carreta o trineu, o eixercixen com a gossos de caça. Visita les cases dels humans durant els dotze dies de Nadal, castiga als pereosos i premia als virtuosos o aquells que l'ajuden.[15]
Perchta
[editar | editar còdic]Els germans Grimm declaren que Perchta o Berchta era coneguda "precisament en eixes regions en les que no es troba Holda, en Suabia, Alsàcia, Suïssa, Baviera i Àustria".[16]
Segons Jacob Grimm (1882), es menciona a Perchta en documents en Alt Alemà Antic en el X baix el nom de Frau Berchta i es pensava que era un esperit que duya un corfoll blanc. Li la tenia com una deesa relacionada en el hilado i la costura, com en mits de Holda en les regions continentals germàniques. Jacob creïa que Perchta era l'equivalent femení a Berchtold, i que era en ocasions la líder de la cacera salvage.
Segons Erika Timm, Perchta va emergir d'un amalgama de les tradicions germàniques i el pre-germàniques, provablement celtes, de les regions alpines despuix del periodo de migració de l'Alta Edat Mija.[7]
Spillaholle
[editar | editar còdic]La Spillaholle (també Spillahulle,[17] Spillahole,[18] Spillahôle[19] i Spiellahole[20] en silesio; i Spindelholle en alemà estàndart, a on Spindel significa "huso") és una criatura llegendària que només es troba en el folclore alemà de Silesia incloent la Silesia austríaca.[21] Es pot trobar un ent similar en les llegendes folklòriques de l'antigues zones germanófonas de Bohemio.[22] La Spillaholle és una variant silesia de criatures llegendàries femenines com l'Hulda (Frau Holle) o Perchta.[19] En Bohemio, li la coneix senzillament com Frau Holle ("Senyora Holle"). Atres noms d'orige silesiano per a la mateixa entitat són Satzemsuse, Mickadrulle i Muckatrulle.[23]
La Spindelholle és una vella[20] en la pell groguenca,[17] de braços i cames curts,[19] descripcions que encaixen en una hag. Pot aparéixer encapuchada , en el cas del qual rep el nom de Popelhole o Popelhôle (Popelholle en alemà estàndar, i que significaria "Holle encapuchada") o portant harapos, com demostra la variant Zumpeldrulle o Zompeldroll. També li el ha vist en un antic vestit franconio. La Frau Holle bohemio és una vella chicoteta i lleja que carrega una tanda d'ortigas verdes.[22]
L'activitat principal de la Spillaholle és el hilado i s'amprava com una espècie d'home del sac per als chiquets.[19] Existix una àmplia varietat de noms per a la Spillaholle que mostren la seua conexió en les ruecas, com Spilladrulle, Spillagritte, Spillmarthe, Spillalutsche o Spellalutsche.[21]
Spillaholle s'apareix principalment durant els mesos de hivern,[21] en especial durant l'Adviento,[20] Nadal[22] o durant el Zwölften (dotze dies de Nadal).[19] Anava de casa en casa comprovant si els chiquets i les hilanderas feyen en diligència el seu treball,[18] observant a través de les finestres o inclús els clavills de les parets. Si vea que encara seguien hilando durant la vesprada i la nit, tenia per a ells un castic.[17]
Si les hilanderas encara no havien terminat, la Satzemsuse s'assentava en les seues regazos durant el hilado o inclús els canviava els seus husos per husos ígneos.[18] La Spillaholle es duya a les hilanderas pereoses en si. Frau Holle les colpejava en ortigas. Si tota l'estopa havia segut ya hilada, no solament no hi havia castic sino que deixava una agulla en eixa casa per a protegir-la de la mala sort durant tot l'any següent. Ademés, en Bohemio no es devia treballar en el hilado en la nit del 21 de decembre, dia de Sant Tomás. Si desacataven esta norma, eren castigats per Frau Holle.[22]
Als chiquets que hilaban de nit, Spindelholle els dia: "Verzage nicht, verzage nicht, warum spinnst du die Zahl am Tage nicht?" (No vos esglayeu, no vos esglayeu, ¿per qué no hilaís durant el dia?).[18] Llavors matava als chiquets o li'ls duya en si.[17] Per a que açò no passara, els pares avisaven als seus fills quan a la vesprada el vent resonava en l'estufa: "Die Spillagritte kommt!" (¡Que ve la Spillagritte!) o els cantaven la següent rima:[21]
| Alemà de
Silesia |
Alemà estàndar | Espanyol |
|---|---|---|
| Spennt, Kendala, spennt, | Spinnt, Kinderlein, spinnt, | Hilad, niñitos, hilad, |
| De Spellalutsche kemmt; | Die Spillalutsche kommt; | la Spillalutsche ve; |
| Es guckt zu gorc Löchlan rei, | Sie guckt zu allen Löchlein rein, | observa a través dels huequecitos, |
| Ebs Strânla watt bâle fertig sein. | Ob dones Strähnlein wird bald fertig sein. | si l'hebrecita es pronte s'acabarà. |
La Spillaholle també donava esglais de mort o deambulava per senderes boscoses.[17] Una activitat seua menys maliciosa era la de causar la neu, com se sap que feya la Frau Holle estàndar. Quan la Spillaholle sacsa el seu llit, neva.[18]
Es diu que viu baix una roca en el bosc, coneguda com Spillalutschenstein o "la roca de Spillalutsche", i sobre la qual es poden vore sèt llums durant la nit.[21] Normalment, la Spillaholle apareixia en solitari, pero, com Popelhole, estaria casada en el Popelmann, un bogeyman silesio.[20] Com Satzemsuse té acompanyants, els Satzemkater (gats), els Satzemziege (cabres) i el Rilpen, un conjunt de duendecillos dels boscs.[18] La Frau Holle estaria acompanyada per chicotetes criatures deformes a les que ordenaria infringir castics en vares.[22]
El conte de fades
[editar | editar còdic]Trasfondo
[editar | editar còdic]El conte va ser publicat pels germans Grimm en la primera edició de Contes de l'infància i de la llar en 1812. La seua font va ser una amiga i futura cònjuge de Wilhelm Grimm, Dortchen Wild. Es varen afegir alguns detalls en la segona edició de 1819, basats en l'informe de Georg August Friedrich Goldmann, d'Hannover.[1]
Existix l'expressió d'us comú en Hesse i afores, "Holda està fent el seu llit", utilisada quan està nevant. Segons esta, quan Hulda faria nevar en sacsar la seua roba de llit per la finestra.[24] De la mateixa manera que molts atres contes registrats pels germans Grimm, el història de Frau Holle s'utilisava per a ensenyar una lliçó. En este cas, que el treball dur sempre té recomensa i el gos, un castic.
Sinopsis
[editar | editar còdic]
Una viuda adinerada vivia en la seua filla i la seua fillastra. Esta favoria a la seua filla biològica, consentint-la i malcriándola, mentres que la seua fillastra tenia que encarregar-se de totes les tasques. Cada dia, la fillastra s'assentava junt a un pou a hilar.
Un dia es va punchar el dit en l'agulla del huso. En inclinar-se sobre el pou per a netejar-se la sanc, li va caure el huso i es va afonar en l'aigua. Tement el castic que podria rebre per haver-ho perdut, es va llançar a l'aigua en la seua busca.
De sobte es va trobar en un prat, a on es va topar en un forn ple de pa, que demanava ser tret ans que es cremara. Aixina, utilisant una pala de panader, ho va traure i va continuar el seu camí. Més alvance es va trobar en un manzano que li va demanar que arreplegara les seues pomes. Aixina ho va fer abans de continuar el seu camí. Finalment, va aplegar a una chicoteta cabanya que pertanyia a una vella. Esta li va oferir quedar-se a canvi de que s'encarregara de les tasques de la llar.
La dòna es va identificar com Frau Holle, i li va advertir que devia sacsar be els coixins de plomes i el cobertor quan fera el llit, ya que això faria que nevara en el món de la jove. Esta va accedir a fer-se càrrec d'allò i va procurar sacsar sempre el coixí i el matalaf, fins que les plomes varen eixir volant com copos de neu.
Despuix d'un temps, la jove es va emmalaltir i li va indicar a Frau Holle que era hora de que retornara a casa. Frau Holle estava tan impressionada per la seua bondat i dedicació que quan la va escoltar fins a la porta, una pluja d'or va caure sobre la jove. També li va fer entrega del huso que li havia caigut en el pou. En això, la porta es va tancar i la jove es va trobar de regrés en el seu món, no molt llunt de la casa de la seua madrastra.
La seua madrastra desijava que la seua filla biològica tinguera la mateixa fortuna, aixina que la va manar a assentar-se en el pou i hilar, pero esta va llançar el huso de manera delliberada en el pou abans de botar ella. També es va trobar en el forn, pero no va ajudar al pa; com tampoc va ajudar al manzano. Quan va aplegar a la casa de Frau Holle, inicialment es va fer càrrec de les tasques de la llar, pero pronte li va poder el gos i les seues costums descuidades. Frau Holle es va desfer pronte d'ella. Quan la jove es trobava front a la porta, un caldero ple d'alquitrà va caure sobre ella. "Açò és lo que t'has guanyat", li va dir Frau Holle, i va tancar la porta.
En atres versions del mateix conte, caïa una moneda d'or dels llavis de la primera chica cada volta que parlara, mentres que de la segona eixiria un sapo.
Anàlisis
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que molts uns atres dels contes arreplegats pels germans Grimm, "Frau Holle" personifica el bon i el mal comportament, i la conseqüent recompensa o castic que rebrien respectivament. No obstant, també mostra prou contrasts sobre atres històries. Per lo general, l'entitat màgica se li apareix al protagoniste en el món real i són, per lo general, anònims i per lo tant dificulten la tasca de relacionar-les en figures mitològiques precristianas. Pel contrari, Frau Holle habita en algun pla sobre la Terra i és la protagonista la que té que anar a la seua trobada, en este cas en sumergir-se en un pou. Quan li fa el llit, les plomes que es desprenen són les que provoquen la neu en el món de la protagonista. D'esta forma, este conte és, a la seua volta, un eixemple de mit fundacional.
És inevitable la comparació entre Frau Holle i deidades de la terra o el clima. Jakob Grimm[25] va indicar que Thunar (Thor) crea la pluja de forma similar, i sugerix que Frau Holle es trobaria en un ranc molt alt en el panteón germànic.[26]
Encara que no és l'únic en este aspecte, el història de Frau Holle destaca ademés per l'absència de motius relacionats en les classes altes, com a palaus, balls als que la protagonista pot ser o no invitada o l'ascens d'estatus a la noblea per mig del matrimoni.
Segons el sistema Aarne-Thompson-Uther, utilisat per a la classificació de faules i contes de fades, Mother Hulda seria una història del tipo 480, Jovencitas amables i antipàtiques, dins de Tasques sobrenaturals, en Contes de màgia, pertanyent al grup Contes folklòrics ordinaris. Atres contes pertanyents a este apartat serien Shira-kiri Suzume, Diamants i sapos, Els tres caps en el pou, Pare Frost, Els tres hombrecitos en el bosc, La corona encantada, La vella bruixa i Els dos cofres.[27] Entre algunes variants a este tipo de conte s'inclouen Les tres fades i Aurora i Aimée.[28]
Adaptacions cinematogràfiques
[editar | editar còdic]- Mother Holly (1906), Alemània
- Frau Holle (1953), Alemània Oriental
- Frau Holle (1954), Alemània Occidental
- Mother Holly (1961), Alemània Occidental
- Mother Holly (1963), Alemània Oriental
- Maria d'Ore und Bell Blue (1973), Alemània Occidental
- Perinbaba (1985), Checoslovàquia
- Frau Holle (2008), Alemània
- Hivern de yaya, el història d'uns chiquets basat en Frau Holle
- Kallo I els Donyets
- Els Mesos
- El Tres Spinners, un conte de fada similar, també arreplegat pels Germans Grimm.
- Cert i Untrue
- Diamants i Sapos
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ashliman. «Frau Holle». University of Pittsburgh.
- ↑ Th. Westrin. «Huldra» (en swedish). Nordisk familjebok. Consultat el 2013-04-08.
- ↑ "Grimm made the attempt to establish her as a benevolent goddess of German antiquity," noted Edgar A. List, "Is Frau Holda the Virgin Mary?" The German Quarterly 29.2 (March 1956, pp. 80-84) p. 80.
- ↑ «Huld Etymology».
- ↑ An early interpretation, with quoted inscriptions, is U. Ph. Boissevain, "De inscriptione Romana apud Frisios reperta", Mnemosyne, New Séries, 16 (1888:439-447) p. 440f. Boissevain noted the Celtic form Hluðena and located inscriptions among the Frisian Ingaevones of Tacitus' De Germania.
- ↑ Gimbutas, Marija, The Living Goddesses (Berkeley: University of Califòrnia Press, 2001)
- ↑ 7,0 7,1 Timm, Erika. 2003. Frau Holle, Frau Percht und verwandte Gestalten: 160 Jahre nach Grimm aus germanistischer Sicht betrachtet.
- ↑ Ginzburg, Carlo (1990). Ecstasies: Deciphering the witches' sàbat, London: Hutchinson Radius, pp. 105. ISBN 0-09-174024-X.
- ↑ From the 29, quoted in Ginzburg, Carlo (1990). Ecstasies: Deciphering the witches' sàbat, London: Hutchinson Radius, pp. 94. ISBN 0-09-174024-X.
- ↑ Ginzburg, Carlo (1990). Ecstasies: Deciphering the witches' sàbat, London: Hutchinson Radius. ISBN 0-09-174024-X.
- ↑ 11,0 11,1 Motz, Lotte (1984). "The Winter Goddess: Percht, Holda and Related Figures" in Folklore 95 (ii).
- ↑ The early challenges were summarized by Wolfgang Golther, Handbuch der Deutschen mythologie (Leipzig) 1895:489-500.
- ↑ "In nocte nativitatis Christi ponunt regina celi quam dominam Holdam vulgus appelat, ut eas ipsa adiuvet.", quoted List 1956:81. This text, an Aberglaubenverzeichnis (a common clapix-medieval and early modern genre), was compiled in the years 1236-50 by Rudolph, a Cistercian monk.
- ↑ List 1956:83; List, "Frau Holda as the personification of Reason," Philological Quarterly 32 1953:446-48.
- ↑ Karl Bartsch: Sagen, Märchen und Gebräuche aus Meklenburg. 1879 , p. 19ff.
- ↑ Grimm, Jacob (1882). Deutsche Mythologie 4th ed. [1875]. Trans. James Stallybrass Grimm's Teutonic Mythology Volume 1.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Marzell: Spillaholle. In: Hanns Bächtold-Stäubli, Eduard Hoffmann-Krayer: Handwörterbuch dones Deutschen Aberglaubens: Band 1 Aal-Butzemann. Berlin/New York 2000 p. 262.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 Will-Erich Peuckert: Schlesische Sagen. Munich 1993, p. 263.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Marzell: Spillaholle. In: Hanns Bächtold-Stäubli, Eduard Hoffmann-Krayer: Handwörterbuch dones Deutschen Aberglaubens: Band 1 Aal-Butzemann. Berlin/New York 2000 p. 261.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Richard Beitl: Untersuchungen zur Mythologie dones Kindes. Münster/New York/München/Berlin 2007, p. 136.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Richard Kühnau: Sagen aus Schlesien. Paderborn 2011, p. 27.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Josef Virgil Grohmann: Sagen-Buch von Böhmen und Mähren. Berlin 2013, p. 39.
- ↑ Will-Erich Peuckert: Schlesische Sagen. Munich 1993, p. 264.
- ↑ Frau Holle, translated by D.L. Ashliman
- ↑ Jakob Ludwig Karl Grimm, transl J.S. Stallybrass.Teutonic Mythology. George Bell, London 1882, pp 263f.
- ↑ Grimm (1882) p268
- ↑ Heidi Anne Heiner, "Tals Similar to Diamonds and Toads" [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Jack Zipes, The Great Fairy Tale Tradition: From Straparola and Basile to the Brothers Grimm, p 543, ISBN 0-393-97636-X
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Grimm, Jacob (1835). Deutsche Mythologie (Mitologia alemana); de la versió anglesa publicada Grimm's Teutonic Mythology (1888); Disponible online per Northvegr 2004-2007. Capítul 13:4 Holda, Holle.
- Marzell: Spillaholle. En: Hanns Bächtold-Stäubli, Eduard Hoffmann-Krayer: Handwörterbuch dones Deutschen Aberglaubens: Band 8 Silber-Vulkan. Berlín 1937. (Reimpressió: Walter de Gruyter, Berlín/Nova York 2000, ISBN 978-3-11-016860-0) )
- Will-Erich Peuckert: Schlesische Sagen. Munich 1924. (Reimpressió: Eugen Diederichs Verlag, Munich 1993, ISBN 3-424-00986-5)
- Richard Kühnau: Sagen aus Schlesien. Berlín 1914. (Reimpressió: Salzwasser Verlag, Paderborn 2011, ISBN 978-3-8460-0190-5)
- Josef Virgil Grohmann: Sagen-Buch von Böhmen und Mähren. Praga 1863. (Reimpressió: Holzinger, Berlín 2013, ISBN 978-1-4849-7919-8)
- Richard Beitl: Untersuchungen zur Mythologie dones Kindes: herausgegeben von Bernd Rieken und Michael Simon, ISBN 978-3-8309-1809-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frau Holle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.