Alquitrà
Experiment de la gota d'alquitrà (1927), considerat l'experiment més llarc del món
El alquitrà és un líquit viscós de color marró obscur o negre d'hidrocarburs i carbono lliure, obtingut d'una àmplia varietat de materials orgànics a través de la destilació destructiva.[1] Com demostra el experiment de la gota d'alquitrà, és líquida a temperatura ambiente, pese a que sembla sòlida puix té una viscosidad molt alta. Està constituïda per una mescla complexa de molts hidrocarburs de les següents classes: hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) (alquil substituïts, en el grup ciclopentadieno, parcialment hidrogenados, heterosustituidos, en grups carbonilo, etc.), oligoarilos i ologoarilmetanos, composts policíclics heteroaromáticos (benzólogos de pirrol, furano, tiofeno i piridina). Els alquitrà presenten un ampli interval de ablandament en lloc d'una temperatura definida de fusió. Quan es gela el fos els alquitrà solidifican sense cristalisació.
Els HAP constituïxen el grup de composts més abundants en els alquitrà. Segons la seua estructura, poden classificar-se en tast-condensados i peri-condensados. Els tast-condensados presenten àtoms de carbono terciario comuns, com a màxim, a dos anells aromàtics, mentres que, en els peri-condensados, algun àtom de carbono terciario pertany a tres unitats aromàtiques. La diferent tipologia d'eixes dos classes de composts poliaromáticos afecta al seu comportament, per eixemple a la seua reactivitat tèrmica.
Introducció històrica
[editar | editar còdic]El gran potencial de l'alquitrà en l'antiguetat passa pel seu us medicinal, cosmètic, impermeabilizador per a ánforas, enduriment del esparto, aditiu per a vins o aïllant per a barcos.
En el jaciment de La Illeta en L'Campello (Alacant), s'ha documentat un forn d'época ibèrica per a producció d'alquitrà partir de la destilació de pi carrasco. En dit forn «es colocaven verticals les raïls dels pins, s'encenia el fòc i es deixava durant dos dies en una espècie de cocció reductora».[2]
El Museu de Prehistòria de Valéncia conta en els restants d'una vasija localisada en un derelicte romà localisat front a la localitat del Saler, a on es poden apreciar restants d'alquitrà molt provablement destinats a treballs de reparació de la pròpia nau.
L'alquitrà va ser el producte més exportat per Finlàndia durant els sigles XVII i XVIII. Els navío i bucs mercants europeus necessitaven enormes cantitats d'alquitrà i el seu principal suministrament provenia dels boscs del Regne de Suècia-Finlàndia. En atres països s'utilisaven pins vells, o lo que queda despuix de talar un arbre, com a matèria primera per a conseguir alquitrà, mentres que els finlandesos la treen dels pins jóvens.
La corfa d'arbres i arbustos es tallava per a produir incisions per les que despuix fluiria la resina. Despuix d'uns anys, estos arbres eren talats, tallats en trossos menuts i almagasenats per a produir alquitrà. Esta es transportava als ports en barrils i embarcava rumbo als mercats internacionals. El negoci de l'alquitrà va ser el modo de subsistència que tenien els habitants de l'interior, la majoria dels quals vivien en el surest de Finlàndia. Més vesprada, ya a finals de l'apogeu d'esta indústria, també es processava en les regions d'Ostrobotnia i Kainuu.
Hi havia un sentiment de que utilisar pins de 30 a 40 anys era una gran pèrdua, especialment degut a que els boscs a on s'havien portat a terme estes activitats, mai aplegaven a produir troncs grans aptes per als aserraderos i es tenien que substituir per les piceas, no tan bones crecedoras. No obstant, per als habitants d'eixes regions, les rendes procedents de la venda d'alquitrà eren necessàries; tenien que traure lo que pogueren d'un sol pobre en nutrients.
La fabricació d'alquitrà es va portar a terme en Finlàndia durant 300 anys, finalisant al començament de el XX, quan es varen deixar de construir barcos de fusta i es va reduir aixina la demanda d'esta matèria.
En Espanya està documentada la producció en Longás, fent un producte de calitat que va aplegar a ser solicitat en moltes poblacions com si fora una denominació d'orige. Este producte va ser tan important en esta població que va donar lloc al seu gentilici denominant-se els habitants d'esta població peceros. Es creu que esta activitat va desaparéixer en Longás a mitan de el XX.
Tipos d'alquitrà
[editar | editar còdic]Segons el seu orige existixen varis tipos d'alquitrà.
Alquitrà de fusta
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alquitrà de pi.
Durant a lo manco 600 anys, l'alquitrà de fusta s'ha utilisat com a revestiment repelent a l'aigua per a barcos i sostres. En Escandinavia, es va produir com un cultiu comercial. "Alquitrà del llaurador" podria ser nomenat pel districte de la seua producció.[3] El alquitrà vegetal o de biomassa s'obté a partir de alquitrà d'orige vegetal per procediments similars als empleats en l'obtenció de alquitrà de la hulla o del petròleu.
Alquitrà de hulla
[editar | editar còdic]- Alquitrà de hulla: És un residu de la destilació o tractament tèrmic de la hulla o carbó.[1] Es pot trobar en forma natural en la mar Morta i en certs llac d'Àsia.[4] Estan constituïdes per mescles complexes de numerosos HAP i composts heterocíclics.
L'alquitrà de hulla era anteriorment un dels productes de les fàbriques de gas. L'alquitrà fet de carbó o petròleu es considera tòxic i cancerígeno pel seu alt contingut de benceno, encara que l'alquitrà de hulla en baixes concentracions s'usa com a medicament tòpic per a afeccions com la psoriasis.[5][6] L'alquitrà de hulla i petròleu té una olor acre.
L'alquitrà de hulla figura en el número 1999 de la llista de mercaderies perilloses de les Nacions Unides.
Atres tipos d'alquitrà
[editar | editar còdic]- Alquitrà de petròleu: Són residus del tractament tèrmic i destilació de distintes fraccions del petròleu. En estos alquitrà abunden els hidrocarburs aromàtics en sustituyentes llogue i grups nafténicos.
- Alquitrà sintètic: S'obté per mig de “polimerisació” de composts aromàtics purs com el naftaleno, o per mig de pirólisis d'polímero. La seua estructura i propietats depenen del compost de partida.
- Alquitrà de mesofase: L'alquitrà de mesofase és un material en les característiques d'un cristal líquit. Està formada per unes unitats bàsiques en forma d'esfera que posseïxen una estructura similar a la del grafit, encara que la forma de apilament dels plans grafíticos és molt diferent a la d'est. S'obté per diversos tractaments tèrmics en els que, partint d'atres alquitrà en característiques adequades, es conseguix separar o concentrar la fracció rica en mesofase.
Per tant, l'alquitrà és un subproducte de processos de conversió de carbons, petròleu o biomassa. És dir, un producte de, relativament, poc valor afegit que, no obstant, és el precursor de productes en un gran valor afegit, com són els materials de carbó.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Atkins, P. W.; Jones, {{{nom2}}} (2006). Principis de Química. La busca del coneiximent. (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 978-950-06-0080-4.
- ↑ «Documenten en la Illeta el primer forn d'alquitrà d'época ibèrica en la Península».
- ↑ Pine Tar; History And Uses.
- ↑ Stöckhardt (1867). La química usual aplicada á l'agricultura i a les arts (en és), Imprenta de J. M. Ducazcal.
- ↑ Alquitrà de Hulla (en és).
- ↑ .:: CIMA ::. PROSPECTO ALFITAR 667 micrograms/ml SOLUCIÓN PARA PULVERIZACIÓN CUTÁNEA.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.