Diana i Calisto
Diana i Calisto és la denominació convencional d'un episodi de la mitologia grega molt utilisat com tema artístic per a la pintura mitològica a partir del Renaixença, el Manierisme i el Barroc; principalment a causa de que permetia el lucimiento dels pintors en la representació de nuets, paisages i tot tipo d'actituts. El tema s'ha donat també en escultura.
La seua font principal va ser Ovidio ( es la denominación convencional de un episodio de la mitología griega muy utilizado como tema artístico para la pintura mitológica a partir del Renacimiento, el Manierismo y el Barroco; principalmente a causa de que permitía el lucimiento de los pintores en la representación de desnudos, paisajes y todo tipo de actitudes. El tema se ha dado también en escultura.
Su fuente principal fue Ovidio (),[nota 1][2] y murió asaeteada durante una cacería. Zeus le concedió la inmortalidad, transformándola en la constelación de la Osa Mayor, para salvar a su hijo Arcas, que fue criado por la pléyade Maya.
Representación
[editar | editar còdic]El mito ha sido representado en el arte bajo múltiples variantes, tanto en pintura como escultura.
La escena más predominante ha sido el descubrimiento del embarazo de Calisto por Artemisa durante el baño,[3]un momento considerado dramático, y frecuentado entre los siglos Plantilla:Siglo y Plantilla:Siglo por artistas como Tiziano (1559, 1566),[4] que reflectix la peculiar relació entre la deesa de la caça Artemisa (Diana en la mitologia romana) i la seua donzella Calisto, una nimfa del seu sèquit, filla de Licaón, que va trencar el seu vot de castitat en quedar embarassada de Zeus (Júpiter en la seua contraparte romana), que el havia seduït adoptant la forma de Artemisa.
El mit
[editar | editar còdic]En un racó apartat de la naturalea, alluntat de la vista humana, Artemisa va elegir un lloc secret per als seus banys. Les nimfas que formaven el seu sèquit estaven obligades a complir en el vot de castitat impost per la deesa.[2] En este context, Zeus va vore la nimfa favorita de Artemisa, Calisto, coneguda per la seua gran bellea, i es va enamorar d'ella. Sabent que Calisto respectaria el seu jurament, va recórrer a l'engany per a acostar-se a ella, metamorfoseado en Artemisa –o baix la forma d'Apolo, segons una atra variant del relat–,[5] conseguint seduir-la i deixar-l'embarassada.[1]
No obstant, eventualment, la deesa va descobrir el seu estat durant un bany en les seues companyeres nimfes.[3][6] Quan va ser interrogada, l'ingènua Calisto va respondre que no sabia res al respecte i que solament Artemisa s'havia acostat a ella. Enfurida per la resposta, la deesa la va desterrar del seu corteig.[7]
Segons les diverses variants del relat, Calisto va ser transformada en orsoa per l'esposa de Zeus, Hera,[8][9][10] Artemisa[11] o el propi Zeus,[12][13] i va morir asaeteada durant una cacera. Zeus li va concedir l'immortalitat, transformant-l'en la constelació de l'Orsoa Major, per a salvar al seu fill Arques, que va ser criat per la pléyade Maya.
Representació
[editar | editar còdic]El mit ha segut representat en l'art baix múltiples variants, tant en pintura com a escultura.
L'escena més predominant ha segut el descobriment de l'embaràs de Calisto per Artemisa durant el bany,[3]un moment considerat dramàtic, i freqüentat entre els sigles XVI i XVIII per artistes com Tiziano (1559, 1566),[14][15] Rembrandt (1638),[16] Pedro Pablo Rubens (1638),[17] Sebastiano Ricci (1716) o François Lemoyne (1728),[18][19] pero també ha segut freqüent ilustrar a Zeus baix la forma de Artemisa, seduint a la nimfa,[6]des de finals de el XVII, i majorment a partir de el XVIII.[20] Eixemple d'això són les obres de Federico Cervelli (c. 1670),[nota 2][22] Jean-Honoré Fragonard (1755),[23] François Boucher (1769) i Angelica Kauffmann.[24][25]
Encara que menys comuns, atres passages del mit també han segut inclosos en l'iconografia, com aquell en el que Calisto fuig transformada en orsoa per Hera,[nota 3] que Annibale Carracci va recrear, junt en l'expulsió de la nimfa per Artemisa, per a les fresca del Palau Farnesio de Roma.[26]
En el seu Diana despuix del bany de 1744, Boucher representa a la deesa i la seua companyera en un moment feliç.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Naso, 1595, pp. 27-30.
- ↑ 2,0 2,1 {{Cita lliure|títul=El gran llibre dels deus grecs: Una guia pràctica per a conéixer els seus mits, les seues imàgens i el seu significat|url=https://www.google.es/books/edition/el_gran_libro_de_los_dioses_griegos/p78seQAAQBAJ%7Ceditorial=L'Esfera dels Llibres|data=2024-10-30|fechaacceso=2025-03-20|isbn=978-84-1384-934-8|idioma=és|nom=Isabel|llinages=Rodríguez|en= II 1,1
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Li Mythe Troublant de Callisto et d’Artémis» (en fr). Univers-L.
- ↑ «Diana and Callisto (Titian)» (en en). National Gallery de Londres. «Versión pintada para Felipe II de España, parte del famoso ciclo de »
- ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica III 8,2
- ↑ 6,0 6,1 Hall, James (1974). Dictionary of subjects and symbols in art, 1.ª edició (en en), Nova York: Harper & Row, pp. 101-102. OCLC 1148830972. ISBN 978-0-06-433315-3.
- ↑ Elvira Barba, 2008, pp. 100-101.
- ↑ Higino: Faules, 177
- ↑ Servio, sobre les Geórgicas de Virgilio 1.138
- ↑ Lactancio, Narracions 11, 5
- ↑ De Astronomica II 1,1
- ↑ De Astronomica II 1,4
- ↑ De Astronomica II 1,1
- ↑ «Diana and Callisto (Titian)» (en en). National Gallery de Londres. «Versió pintada para Felipe II d'Espanya, part del famós cicle de Diana y Calisto»
- ↑ «Diana und Callisto (Tizian und Werkstatt)» (en de). Museu de Història de l'Art de Viena. «Versió posterior, en algunes alteracions, pintada per Tiziano i el seu taller»
- ↑ «Diana badend met haar nimfen (Rembrandt)» (en nl). research.rkd.nl. Consultat el 2025-03-20.
- ↑ «Diana i Calisto (Rubens)» (en és). Museu del Prat.
- ↑ «Diana i Callisto (Ricci)» (en it). www.gallerieaccademia.it. Galeria de l'Acadèmia de Venècia.
- ↑ «Diana and Callisto (François Li Moyne)» (en en). collections.lacma.org. Museu d'Art del Comtat de Los Àngeles.
- ↑ 20,0 20,1 Elvira Barba, 2008, p. 101.
- ↑ Stapleton, Michael; Servan-Schreiber, Elizabeth (1974). Li Grand Livre de la Mythologie grecque et romaine (en fr), Pariu: Éditions Deux coqs d'or, p. 71. ISBN 978-2-344-02922-0.
- ↑ «Jove under the guise of Diana and Callisto (Cervelli/Liberi)» (en pl). cyfrowe.mnw.art.pl. Museu Nacional de Varsòvia. Consultat el 2025-03-20. «Catalogat pel museu com a obra de Pietro Liberi»
- ↑ «Jupiter sous els traits de Diane, séduisant Callisto - Jupiter et Callisto - Scène mythologique (Fragonard)» (en fr). ow-mba.angers.fr. Museu de Belles arts d'Angers.
- ↑ «Jupiter and Callisto (Boucher)» (en en). Colecció Wallace.
- ↑ «Jupiter disguised as Diana with Callisto, seated on a roc in a wooded landscape, with Cupid beyond (Kauffmann)» (en en). photoarchive.paul-mellon-centre.ac.uk.
- ↑ «Farnese Gallery Ceiling; Callisto Transformed into a Bear (Carracci)» (en en). University of Arizona School of Art Visual Resources Library.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Naso, Publio Ovidio (1595). Les transformacions (en és), Anveres: Casa de Pedro Bellero (Pierre Bellère). OCLC 901982199.
- Elvira Barba, Miguel Ángel (2008). Art i mit: manual de iconografia clasica (en és), Silex, pp. 99-101. ISBN 978-84-7737-196-0.
- Barris, Miguel de (1996). Les faules mitològiques: Flor d'Apolo, Univ. de Màlaga, p. 91. ISBN 978-84-7496-599-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diana y Calisto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>