Dic (geologia)
1. Lacolito
2. Menut dic
3. Batolito
4. Dic
5. Làmina
6. Coll volcànic, canonada
7. Lopolito
Nota: Com a regla general, en contrast en el fumeral volcànic ardent, estos noms es referixen a les formacions rocoses completament gelades i generalment de millons d'anys que són el resultats d'activitats magmáticas subterrànea.
En geologia, un dic és una formació ígnea intrusiva de forma tabular.[1] La seua gruixa és generalment molt menor que els seus restants dimensions i pot variar d'alguns milímetros fins a molts metros, mentres que la seua extensió lateral pot alcançar molts quilómetros. Les intrusions de dics se solen produir a favor de fractures de caràcter distensivo.[2] Un dic travessa capes o cossos rocosos preexistentes, lo que implica que un dic és sempre més recent que la roca en la qual està contingut. Casi sempre presenten un gran inclinament o un inclinament pròxim a la vertical, pero la deformació d'orige tectónica pot provocar la rotació dels estrats travessats pel dic de tal forma que este pot tornar-se horisontal. Les intrusions conformades casi horisontalment a lo llarc d'estrats són cridades sills.
Els dics freqüentment ocorren en eixams radials o concèntrics al voltant d'intrusions plutónicas o junt a zones d'alimentació de volcans.
En térmens de la seua composició i textura, els dics poden ser diabásicos, basálticos, granítics o riolíticos. Els dics pegmatíticos són constituïts per roques granítiques extremadament grans, i es troben a sovint associats en els últims estadis d'una intrusió granítica o en segregació metamòrfiques. Els dics aplíticos són formats per una roca de gra fi en composició granítica.
A lo manco en el cas dels dics basálticos, s'ha constatat que poden formar-se buits en el seu interior, que generen un tipo de cova volcànica.[3]
-
Dic en forma de taula baix el cim del Pico Ruivo, Madeira.
-
Part del dic magmático que discorre cap al sur des de Shiprock, en Nou Mèxic.
-
Dics obscurs de diabasa i gabro en un paragneis en les Illes Koster. En este cas els dics de diabasa es distinguixen per travessar als de gabro, per lo tant es varen formar despuix que els de gabro.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita DEI
- ↑ Mattauer, Maurice (1973). Les deformacions de la corfa terrestre. Edicions Omega, S.A. Métodos. 524 págs. Barcelona, 1976 ISBN 84-282-0440-3 Títul original: Els deformations dones materiaux de l'ecorce terrestre
- ↑ (1991).6th International Symposium on Vulcanospeleology.
- pp. 177-184.Consultat el 27 d'octubre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dique (geología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.