Dicofol

Archiu:P,p-Dicofol.svg

Estructura química.

El Dicofol (Nom químic: 2,2,2-tricloro-1,1-bis(4-clorofenil)etanol) és un plaguicida classificat com "moderadament perillós" per l'Organisació Mundial de la Salut (Nivell II)[1]. Existix evidència de que este compost pot ser amolador a animals aquàtics, aus i a la salut humana. Prohibit en la UE: https://www.boe.es/buscar/doc.php?aneu=DOUE-L-2020-81287

Resum de la mida de prohibició

Està prohibit vendre, comercialisar, almagasenar o usar dicofol com plaguicida. Data d'entrada en vigor de la mida reglamentària ferma: 1 de novembre de 1997. No obstant nos és fins a l'11 d'abril de 2008 quan s'interromp la producció de Dicofol en l'últim centre industrial que ho usava en Espanya.

Perills i riscs coneguts respecte al mig ambient

El dicofol és un compost persistent i altament bioacumulativo com demostrat en experiments de laboratori en Espanya, l'11 d'abril de 2008.(BCF aprox. 10 000), pot donar lloc a efectes a través de la cadena alimentària (enverinament secundari). Ademés, en estos experiments de laboratori es varen trobar efectes en la reproducció de muçols i pichones (clafoll. de l'ou més prima). Les previsions segons model en les que s'assumix que tota la dieta de les aus predadoras consistix en aliments contaminats, varen indicar que l'aplicació del dicofol (segons una adequada pràctica agrícola) durà a l'exposició de les aus que s'alimenten de peixos (p.i. cormoranes) a nivells similars o inclús majors per als quals en la lliteratura es reporten efectes adversos significatius. En tals casos els fabricants tenen sempre l'oportunitat de demostrar, en estudis de camp, si estos efectes ocorreran o no. En el cas del dicofol els fabricants varen decidir no portar a terme un experiment de camp adicional. L'us de la substància va ser retirat.