Digital 3D
El sistema digital 3D simula l'efecte que es produïx en l'ull humà mentres percep un objecte tridimensional real en els cines 3D. El procés es genera quan el proyector digital del cine reproduïx les imàgens de l'ull esquerre i dret a 144 imàgens per segon, intercaladamente. Els filtres polarisadors en el cas dels IMAX (IMAX 3D especificat avall) i RealD, la roda de color en el cas dels Dolby 3D, o un emissor infrarrojo en el del XpanD 3D permet vore les imàgens i decodificarlas utilisant lents especials.
Per la velocitat d'imàgens i els lents utilisats, cada u dels ulls de l'espectador rep una image, en punts de vista distints, fent que el cervell interprete profunditat per mig de la fusió de les imàgens.
El sistema va començar a ser usat molt més en els primers lustres de el XXI, aplegant a ser cridat «el futur del cine». El número de pantalles va aumentar significativament i a cada estrena 3D d'una película, s'òbrin més.
Sistema RealD 3D
[editar | editar còdic]El sistema crea l'ilusió a partir de l'emissió d'imàgens intercaladas de l'ull esquerre i dret, a 144 imàgens per segon (2 ulls x 24 imàgens x 3 voltes cada image). S'usa polarisació circular, que és més estable, establida des del proyector que està en sincronia en la pantalla LCD que es posa en frente de este, per a crear la polarisació de la llum. Es necessita una pantalla especial, plateada, que reflectix la llum, ajudant a que existixca menys traspàs d'image d'un ull a l'atre.
Sistema Dolby 3D
[editar | editar còdic]El sistema crea l'ilusió a partir de l'emissió d'imàgens intercaladas de l'ull esquerre i dret, a 144 imàgens per segon, de la mateixa manera que el RealD, pero usa una pantalla comuna (blanca) i crea el 3D per mig de diferenciació espectral, que es referix a la diferència de colors, com les típiques lents roig-blava, pero a un nivell imperceptible, de manera que es veu l'image tot color.
Dins del proyector va el sistema de disc que produïx la diferenciació de color, coordinat en les imàgens proyectades. Les lents (ulleres) utilisades es deuen tornar despuix de cada funció, a on despuix es produïx una neteja d'estos i la seua reutilisació, a causa del seu alt cost, i que pel seu manteniment s'eleva més encara.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Digital 3D» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.