Digne-els-Bains
Digne-els-Bains en francés (Dinha en occità, en espanyol áurico, Diña[1]) és una localitat i comuna francesa situada en el departament d'Alps d'Alta Provença, en la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
El gentilici en francés és dignois. Fins al 25 de juny de 1988 el nom de la localitat era Digne.
Geografia
[editar | editar còdic]Situada en el creuament de tres valls, Digne marcava una etapa casi obligada en la ruta de les planures als Alps, no solament per a les raberes, sino també per a la sal. Es va fundar un llogaret, en el vau, al que succeiria un pont, freqüentment destruït pero també reconstruït.
Demografia
[editar | editar còdic]| 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 |
|---|---|---|---|---|---|
| 12 679 | 14 885 | 15 701 | 15 512 | 16 614 | 16 757 |
Administració i política
[editar | editar còdic]En el referend sobre la Constitució Europea va guanyar el no en un 56,27% dels vots.
Alguns resultats electorals recents (primers regressos del sistema francés):
| Extrema esquerra | Dos llistes d'esquerra (socialistes, comunistes i uns atres) | Ecologistes | Quatre llistes de la dreta tradicional | Front Nacional | Extrema dreta | Atres tres llistes |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 3,5% | 46,7% | 2,9% | 26,0% | 15,1% | 2,8% | 3,0% |
Economia
[editar | editar còdic]Segons el cense de 1999, la distribució de la població activa per sectors era:
| agricultura | indústria | construcció | servicis |
|---|---|---|---|
| 1,1% | 5,0% | 5,5% | 88,4% |
Història
[editar | editar còdic]D'antic orige, la que els romans varen cridar Dinia entra en l'història escrita en Plinio el Jove, que la cita com a capital dels bodiontici (o brondiontii), poble somés per Augusto en 14aC. En la romanización, Digne es va beneficiar de les vies de comunicació romanes.
El regnat de Carlomagno va aportar una era de pau a la regió, lo que va permetre que es reemprediera l'activitat econòmica.
La recalcada de l'Imperi carolingio va marcar l'inici d'un nou periodo d'inseguritat. Sólidamente implantats en el massif dones Maures, els sarracenos varen fer freqüents incursions en Alta Provença, i Digne no va escapar a elles. El burc entorn a la seua catedral es va rodejar de fortificacions, de les que l'únic vestigi que queda és un pany de mur. Tres portes tancaven la ciutat: la de Savines, la de Notre-Dona'm-La-Belle i la porte Laurence, totes elles desaparegudes.
Els bisbes de Digne varen fer construir un castell a fins de el XI i principis de el XII, sobre els fonaments del qual s'erigix hui la presó de Saint-Charles. Al voltant d'esta fortificació es va desenrollar una població, la Vaig citar, que correspon en llínees generals a l'actual caixco antic; la llínea de les fortificacions és ben visible en el plantejament de la vila.
Beneficiada d'una defensa segura, la Vaig citar va suplantar al burc, que va conservar la seua catedral, reconstruïda en el XIII i al voltant de la que es desenrollaven fires i mercats. El bisbe Antoine de Guiramand va manar iniciar les obres de l'iglésia de Saint Jerôme en 1490, que acabarien dèu anys despuix.
Vila feudal baix jurisdicció dels bisbes, la ciutat de Digne va ser nomenada cap de bailía en 1237, baix Carlos I d'Anjou.
Per edicte de setembre de 1535, Francisco I va reorganisar la justícia en el comtat de Provença, i Digne va ser nomenada senescalía. Aixina va afegir al seu paper de ciutat de pas i centre comercial una activitat judicial important. Aixina durant la major part de el XVI, la ciutat prospera, pero, per les guerres de religió i al sege de les tropes reals contra la Lliga Catòlica de 1591, la catedral de Notre-Dona'm du Bourg resulta destruïda i despullada del seu ric mobiliari.
El burc va perdre el seu prestigi i els canonges es varen traslladar a Saint Jérôme. El XVI i el primer terç de el XVII varen marcar l'apogeu de "Digne l'ancienne" que agrupava llavors entre els seus murs a una població de 10 000 habitants, en un espai restringit i en unes condicions higièniques que varen favorir la propagació de la pesta de 1629, que va matar a 7000 dels seus habitants.
Des de llavors la ciutat va entrar en un llarc periodo d'estancament i en 1780 no tenia ya més que 3.000 habitants.
Cal esperar a la Revolució francesa de 1789 per a que es modifiquen les circumstàncies de la vila. Elegida per la seua posició geogràfica capital del departament dels Baixos Alps, Digne torna a ser sèu episcopal i centre administratiu.
En 1862 es publica un dels títuls més importants de la lliteratura francesa i mundial, “Els Miserables” , monumental novela escrita per Victor Hugo. Encara que es desenrolla en gran mida en París, Digne ya apareix en el primer paràgraf sent l'escenari inicial de l'obra i part fonamental de la mateixa en motiu de les aventures del seu bisbe i de la seua influència capital sobre el devindre del personage principal en la novela.
En agost de 1944 la ciutat va ser durament danyada per un bombardeig.
En 1862 es anexionó Courbons, Gaubert i Els Sièyes. El primer de març de 1974 va incorporar Els Dourbes.
El 24 de març de 2015 un avió de la companyia de baix cost Germanwings, propietat de Lufthansa, que cobria la ruta Barcelona-Düsseldorf es va estrelar en una zona de difícil accés pròxima a esta localitat.
Agermanament
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Digne-els-Bains.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Digne-les-Bains» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.