Dignitas
La dignitas era un concepte social de l'Antiga Roma. La paraula no té una traducció específica al nostre idioma, si be està relacionada en el prestigi i el honor. La paraula dignitat, deriva d'ella, pero en un sentit alguna cosa distint.
En l'Antiga Roma la dignitas era un concepte que comprenia la suma de l'influència i el prestigi personal d'un ciutadà, que anava adquirint a lo llarc de la seua vida. A el hora de valorar la dignitas d'una persona concreta es tenien en conte valors com la reputació, els valors morals i el valor ètic, aixina com la seua situació social i el respecte.
Us de la dignitas entre els autors romans
[editar | editar còdic]Entre els autors que més us fan del concepte de la dignitas en els seus escrits i discursos estan Marque Tuli Cicerón, Juliol César, Tácito i Tito Livio. D'entre estos, el que la va usar de forma més prolífica va ser Cicerón, que inicialment la relacionava també en el terme auctoritas. Estos dos térmens estaven estretament associats.
Significat
[editar | editar còdic]La dignitas, de la mateixa manera que el honor en algunes époques de l'Edat Mija, era un actiu important i de gran rellevància política entre els ciutadans romans. Tots els hòmens de totes les classes socials, i en particular els aristócrates de famílies consulars, posaven un gran conte en la protecció de la seua dignitas.
Tota persona que ocupara un càrrec polític en la República de Roma considerava la dignitas com alguna cosa més allà de la simple dignitat. Feya referència a la seua "bon nom", incloent la seua reputació passada i present, els seus guanys, la seua situació i el seu honor. La majoria de polítics estaven preparats per a matar, suïcidar-se o exiliar-se en la finalitat de preservar el seu dignitas.
La protecció de la dignitas va supondre el desencadenant de varis conflictes en l'Antiga Roma. Alguns d'ells no varen passar de ser desencontres de caràcter polític pero atres casos varen dur a que es terminaren desencadenant accions militars a gran escala, com la Guerra Civil entre Juliol César i Cneo Pompeyo Magne. No se sap si el terme en sí va ser utilisat de forma extensiva en estos casos, pero l'influència del concepte va ser sense dubte determinant.
Referències
[editar | editar còdic]- Balsdon, J.p.v.d. Auctoritas, Dignitas, Otium. The Classical Quarterly ns 10 (1960): 43-50.
- Cicero, Ad Familiars 4.14. Consultat el 26 de setembre de 2012.
- Cicero, Epistulae Ad Familiars. J. Paul Leonard Library, Sant Francisco. Sant Francisco State University. Consultat el 26 de setembre de 2012.
- Radin, Max. Roman Concepts of Equality. Political Science Quarterly 38 (1923): 262-289.
- Ridler, Vivian. Dignitas. Oxford Latin Dictionary. 1 vols. London: Oxford UP, 1968.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dignitas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.