Dimidio
Dimidio[1] (anteriorment cridat 51 Pegasi b o Belerofonte) és un planeta extrasolar, del tipo júpiter calent, que orbita a l'estrela Helvetios. Va ser el primer en ser descobert en una estrela de la seqüència principal i va ser anunciat el 6 d'octubre de 1995 per Michel Mayor i Didier Queloz,[2] usant el método de velocitat radial en l'Observatori de Haute-Provence en l'espectrógraf ELODIE. Este descobriment va marcar un gran alvanç per a l'investigació astronòmica.
En 2017, es varen descobrir rastres d'aigua en l'atmòsfera del planeta.[3] En 2019, el Premi Nobel de Física va ser concedit en part pel descobriment de 51 Pegasi b.[4]
Descobriment
[editar | editar còdic]Despuix de l'anunci del descobriment la seua existència va ser confirmada pel Dr. Geoffrey Marcy de la Sant Francisco State University i el Dr. Paul Butler de l'University of Califòrnia, Berkeley usant l'espectrógraf Hamilton situat en l'Observatori Lick prop de Sant Josep en Califòrnia.[5]
Dimidio, abans 51 Pegasi b, va ser denominat informalment com Belerofonte. Despuix del seu descobriment es va confirmar la seua existència a través de múltiples observacions que han permés conéixer moltes de les seues característiques. El método de detecció va ser el de les velocitats radials que permet medir el producte de la massa del planeta pel sen de l'àngul d'inclinament orbital: m·sense (i) = 0.468 +/- 0.007 (mida en masses jovianas). Este método nos permet donar una cota inferior o massa mínima que deuria tindre el planeta. Les variacions de velocitat radial tenen un amplitut de 59 m/s i mostren un periodo orbital de 4.239 ± 0.001 dies. S'ha especulat molt sobre la possible existència d'un companyer planetari de menor massa en òrbites més alluntades al punt de que 51 Pegasi està classificat com un dels sistemes candidats a albergar un planeta terrestre en la cridada franja de habitabilitat, que en este sistema, en una estrela tan semblada al Sol, es troba també entre 1 i 2 UA.
A pesar de que inicialment es va plantejar que podria tractar-se d'un cos rocós ya que les teories de formació dels jagants gaseosos prohibien la seua formació a tan curtes distàncies hui dia es creu que un valor tan elevat de la massa és únicament compatible en un jagant gaseós tipo Júpiter.
El descobriment del primer planeta extrasolar va constituir un important èxit de l'investigació astronòmica en mostrar als astrònoms que planetes de tipo jagant podien existir en òrbites de curt periodo, alguna cosa que fins a llavors no es considerava. Una volta que es va vore que tals planetes podien existir, es va succeir un reguero de descobriments de planetes similars. Actualment Dimidio pertany a tota una categoria de planetes cridats jupíteres calents. Planetes com Dimidio no són compatibles en els vigents models de formació planetària per lo que el seu descobriment va incentivar el debat sobre les noves teories de la migració planetària segons les quals els planetes podrien a lo llarc de la seua vida evolucionar les seues òrbites podent acostar-se cap a la seua estrela molt més prop d'a on originalment es varen formar. El replanteig de les tesis de formació i evolució planetària encara proseguix hui dia en el descobriment de més móns estranys en òrbites i masses més extremes si cap.
El descobriment del exoplaneta va ser anunciat el 6 d'octubre de 1995 per Michel Mayor i Didier Queloz de l'Universitat de Ginebra en la revista Nature.[6] Varen utilisar el método de velocitat radial en l'espectrógraf ELODIE del Observatoire de Haute-Provence telescopi en França i varen ser notícia mundial en el seu anunci. Per este descobriment, varen ser guardonats en el Premi Nobel de Física de 2019.[4]
El planeta va ser descobert utilisant un espectroscopi sensible que podia detectar els llaugers i regulars canvis de velocitat en les llínees espectrals de l'estrela d'uns 70 metros per segon. Estos canvis es deuen a los efectos de la gravitació del planeta a només 7 millons de quilómetros de distància de l'estrela.
Una semana despuix de l'anunci, el planeta va ser confirmat per un atre equip utilisant l'Observatori Lick en Califòrnia.[7]
Nom
[editar | editar còdic]
51 Pegasi és la Denominació de Flamsteed de l'estrela amfitriona. El planeta va ser designat originalment 51 Pegasi b per Michel Mayor i Didier Queloz, que varen descobrir el planeta en 1995. A l'any següent va ser malnomenat extraoficialment "Belerofonte" Plantilla:IPAc-en per l'astrònom Geoffrey Marcy, que va seguir la convenció de batejar als planetes en noms de grega i figura mitològica romanas (Belerofonte és una figura de la mitologia grega que montava el cavall alado Pegàs). [8]
En juliol de 2014, l'Unió Astronòmica Internacional va llançar NameExoWorlds, un procés per a donar noms propis a certs exoplanetess i les seues estreles amfitriones.[9] El procés va implicar la nominació i votació pública dels nous noms.[10] En decembre de 2015, l'IAU va anunciar que el nom guanyador per a este planeta era Dimidium.[11] El nom va ser propost per la Societat Astronòmica de Lucerna, Suïssa. 'Dimidium' és Llatí per a 'mitat', en referència a la massa del planeta d'aproximadament la mitat de la massa de Júpiter. [12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «International Astronomical Union | IAU». www.iau.org. Consultat el 18 de decembre de 2015.
- ↑ nature.
- ↑ «Water detected in the atmosphere of hot Jupiter exoplanet 51 Pegasi b».
- ↑ 4,0 4,1 «El Premi Nobel de Física 2019». Nobel Mija AB.
- ↑ Geoffrey Marcy, Paul Butler i Eric Williams(1 de juny de 1997).481
- 926-935.Consultat el 17 de febrer de 2008..
- ↑ Major, Michael. “Un companyer de la massa de Júpiter d'una estrela de tipo solar”. Nature 378 (6555): 355-359. doi:. Bibcode: 1995Natur.378..355M.
- ↑ “51 Pegasi” (1995). IAU Circular 6251: 1.
- ↑ /14301.html Comunicat de prensa de l'Universitat de Califòrnia en Berkeley 1996-17-01
- ↑ NameExoWorlds: An IAU Worldwide Contest to Name Exoplanets and their Host Stars]. IAU.org. 9 de juliol de 2014
- ↑ «NameExoWorlds El procés».
- ↑ Final Results of NameExoWorlds Public Vote Released, Unió Astronòmica Internacional, 15 de decembre de 2015.
- ↑ «NombreExoWorlds Els noms aprovats».
- [1] Senyes de SIMBAD.
- [2] Senyes d'Enciclopèdia dels Planetes Extrasolars.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dimidio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.