Dinara

Archiu:Dinara Knin Croatia.jpg

Dinara

Dinara és una montanya ubicada prop de la frontera entre Croàcia, Bòsnia i Hercegovina. El seu nom llatí és Adrian ors. Es creu que el seu nom actual deriva del nom d'una antiga tribu iliria que va viure en l'ales oriental de la montanya.

Dinara s'estén des del pas de montanya de Derala (965 m), en el noroest, al pas Privija (1230 m), que queda 20 km al surest, a on comença la montanya Kamešnica. El mont Dinara aplega als 10 km d'ample i els seus picos més alts són Troglav ("Tres caps", 1913 m) i Dinara (1831 m). El pico Dinara sembla tindre forma de cap humà i és el pico més alt de Croàcia.

A pesar de que està solament a unes poques dotzenes de quilómetros del mar Adriático i és part del hinterland dálmata, el clima en Dinara no és totalment mediterràneu. De fet, Dinara establix la frontera en un clima de montanya molt més fret. No hi ha regions habitades en la pròpia montanya i la presència humana està formada en la seua major part per menudes cabanyes que pertanyen a pastors de valls propenques com el del riu Cetina.

Un dels massiços més fascinants està en l'ala suroest. Té sis quilómetros de llarc, fins a 1700 metros d'alt, i proporciona una interessant visió de la vall des de les carreteres que ho recorren. El massiç no atrau a molts escaladors, que solen optar per pujar el seu pico, Ošljak (1706 m).

Toponímia

Dinara es coneix per donar nom a la cordillera Alps Dináricos o Dinarides. Els Alps Dináricos es componen de karst, una classe de roca calcàrea que també es troba en la montanya Dinara.

Bioma

Dinara alberga una espècie endèmica de rosegadorés, la rata de camp nival balcànica (Dolomys bogdanovi longipedis), coneguda en croata com " la rata de Dinara" (Plantilla:Lang-hr), una espècie declarada en perill d'extinció.