Diners en circulació
La Circulació monetària o la moneda en circulació d'un país és el valor de moneda o diners en efectiu (billets i monedes) que ha segut emés per l'autoritat monetària del país menys la cantitat que ha segut retirada. En térmens generals, els diners en circulació és la massa monetària total d'un país. Esta pot ser definida de vàries maneres, pero sempre inclou a les monedes i els billets i també alguns tipos de contes de depòsit, com a depòsits a la vista.
La cantitat de moneda en circulació publicada tendix a sobreestimarse per una cantitat indeterminada perque no es té en conte els diners que ha segut destruït. O el que mantenen alguns inversors com a forma de seguritat (els coneguts “diners baixos el matalaf”). O el que guarden els coleccionistes de moneda, nacionals o estrangers. O el que es manté reservat dins del sistema bancari, incloent les divises que mantenen els bancs centrals estrangers com a actiu de la reserva internacional.
Demanda domèstica de moneda
[editar | editar còdic]La moneda en la circulació d'un país es basa en la necessitat o demanda de diners efectius que té la seua comunitat. L'autoritat monetària de cada país (o zona monetària) és responsable d'assegurar que hi haja els suficients diners en circulació com per a satisfer les necessitats comercials de l'economia, i lliberar monedes i billets adicionals quan hi haja demanda.
Els bancs demanaran diners en efectiu a l'autoritat monetària de manera rutinària o excepcional per a satisfer la demanda anticipada i ho mantindran en la seua reserva. (El regulador bancari normalment determinarà els requisits de reserva dels bancs, inclosa la proporció mínima d'actius que els bancs deuen mantindre en efectiu) Quan els bancs entenguen que ya no necessiten tant efectiu en reserva, ho tornaran a l'autoritat monetària.[1] Els bancs, en estar subjectes a les directives del regulador, tendixen a mantindre les seues reserves d'efectiu tan baixes com els siga possible, ya que estes no generen interessos i ocasionen un cost adicional per mantindre-les segures (la cantitat que es trau de la reserva està disponible per a prestar en interés). La cantitat necessària de diners a la vista varia en funció de varis factors. Per eixemple, en molts països hi ha una major demanda en l'época nadalenca quan l'activitat comercial és major. Ademés, quan als treballadors se'ls pagava en efectiu, hi havia una major demanda el dia de pagament. Pot haver també auments repentins i inesperats en la demanda d'efectiu quan es produïx pànics econòmics. Estos poden derivar en "pànic bancari" quan les persones tracten de retirar els diners dels seus contes bancaris. L'efectiu en poder dels bancs es contabilisa com a part de la moneda en circulació.
Els diners en efectiu en mans de particulars i les empreses en la comunitat poden ser requerit per a compres rutinàries o excepcionals o mantindre's en reserva. Hui en dia, una part gran de les transaccions diàries s'efectuen utilisant transferències electròniques de fondos, sense us de diners en efectiu. Quan una empresa fa una venda al contat, manté els diners en efectiu rebut fins que ho pagua a un tercer o ho deposita en un conte bancari, mantenint part d'ell en la seua "goma", per a tindre canvi per a clients. Una part significativa de l'efectiu en circulació s'utilisa dins delmercat negre.
Reserves de moneda estrangera
[editar | editar còdic]Els bancs centrals de molts països mantenen moneda d'atres països en el seu reserva internacional de canvi, la qual pot incloure billets, depòsits, vínculs, abonaments del tesor i atres valors de l'estat. El banc central emissor contabilisa la part en efectiu com a part de la moneda en circulació.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Welch, Patrick J.; Gerry F. Welch, {{{nom2}}} (2016). Economics: Theory and Practice, John Wiley & Sons, p. 190. ISBN 978-1118949733.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinero en circulación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.