Diners fiduciario
.JPG)
El diners fiduciario o moneda fiat, (del llatí fiduciarĭus, de fiducĭa, 'confiança' i esta a la seua volta de fides, 'fe') és un tipo de diners utilisats en les transaccions comercials basades en la confiança de l'entitat emissora, dita confiança depén de les polítiques d'estabilitat que s'apliquen a la moneda. Carix de valor intrínsec i no està respalada per bens físics.[1]
Este sistema monetari es va utilisar en el XI en China, sent amprat en les dinasties Song, Yuan i Ming.[2] Aixina mateix varen realisar l'invenció del paper moneda a on varen aparéixer els primers billets certificats llegalment, en ocasions en algun tipo de respal. L'era contemporànea dels diners fiduciario va començar en el Nixon Shock de 1971, mateix any en que va terminar el sistema patró ore de respal en metals preciosos del dólar nortamericà, que havia segut establit segons els Acorts de Bretton Woods. En això va iniciar el sistema de tipo de canvi flotant, que permet la fluctuació de divises basant el seu valor en relació en les demés divises.
El diners mercaderia basa el seu valor en el propi ben com per eixemple l'or, l'argent o atres metals nobles. En canvi, les monedes i billets fiduciarios tenen valor per la seua declaració com a diners llegals, respalat per les polítiques monetàries del Estat, sempre i quan no es pervierta per part del mateix, i també en el crèdit i la confiança de la seua futura acceptació per atres bens. Depenent de la calitat dels diners serà acceptat millor o pijor com mig de canvi entre els individus. Quan els diners fiduciario es corrompe es pot tornar tan poc valiós com el péntol de paper en el que està imprés, cosa que ocorre per eixemple quan s'adultera els diners com a pansa en l'inflació monetària, fenomen per l'intervenció dels governs.[3]
Un billet actual és una clara representació de diners fiduciario, por cuanto intrínsecament carix de valor. La seua valoració ve donada per l'autoritat monetària que ho va emetre, que respala la seua acceptació per a intercanvi de bens entre els subjectes que l'accepten.
Diners fiat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diners per decret.
Els diners per decret o diners fiat [4] (del llatí faça's, com en fiat lux, faça's la llum)[5] és una forma de diners fiduciario caracterisat pel respal de l'Estat. Freqüentment este terme s'utilisa de forma intercanviable en el de diners fiduciario, ya que els diners fiduciario sol ser freqüentment també fiat, no obstant els térmens no són equivalents i el matís pot ser necessari. L'element essencial per a que una moneda puga considerar-se diners fiat és el seu us obligatori en una jurisdicció per imposició d'una llei de curs llegal o llei de curs forçós. En un informe del Banc Central Europeu publicat en febrer de 2015[6] els diners fiat és definit com «aquells diners establits per un govern per a enfocar una economia cap a un cert mig d'intercanvi (p. eix. l'euro, dólar o yen, entre uns atres)».
Orige dels diners fiduciario
[editar | editar còdic]Històricament els diners era una mercaderia en valor intrínsec i les monedes valien el seu pes en el metal que estaven foses. En un pas posterior, les monedes contenien un metal noble i el seu valor era proporcional a la cantitat de metal que contenien, després, les monedes es feyen en atres metals (no nobles) pero que representaven certa cantitat d'argent o or depositada en els bancs. En l'invenció del paper moneda, varen aparéixer les primeres formes de billets que eren certificats per certa cantitat d'or, cridant-se a esta relació «patró ore». Despuix de la Segona Guerra Mundial es va acordar l'us del dólar nortamericà com moneda de referència a nivell global, garantisant-se el seu respal en or, pero el patró ore fallida en 1971, en un episodi conegut com «Nixon Shock» per lo que el dólar va passar a convertir-se en un element fiduciario, convertint-ho aixina en diners fiat, sense valor intrínsec pero en un valor en bens assegurat per la via llegal.
Vore també
[editar | editar còdic]- Diners mercaderia
- Diners és deute
- Chartalismo
- Teoria monetària moderna
- Societat sense efectiu
- Hegemonia del dólar nortamericà
- Teoria del cicle econòmic en l'Escola Austríaca (TACE)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ fiduciaria Diccionario de la lengua española
- ↑ Von Glahn (1996). Universitat de Califòrnia (ed.). Fountain of Fortune: Money and Monetary Policy in China, 1000–1700, Berkeley. (en anglés)
- ↑ «The Theory of Money and Credit | Mises Institute» (en en). mises.org. Consultat el 2026-01-27.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Les Guerres de l'Or, per Ferdinand Lips, 2003
- ↑ ECB report Feb 2015 on currency schemes Informe BCE
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinero fiduciario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.