Dintel
Un llindar (de lintel,[1] i este del llatí limitellus)[2][3] és un element estructural horisontal que salva un espai entre dos respals o jambas.[3]
És l'element superior que permet crear vans en els murs per a conformar portas, finestras o pòrtics. Per extensió, el tipo d'arquitectura, o construcció que utilisa llindars per a cobrir els espais en els edificis es diu arquitectura adintelada o construcció adintelada. La que utilisa arcs o voltes es denomina arquitectura abovedada.
Els millors exponents de arquitectura adintelada en pedra són els edificis monumentals del Antic Egipte, la Grècia clàssica i en molts eixemples de la Roma clàssica.[3] Es considera en arquitectura element estàtic front l'abovedado, considerat dinàmic.[3]
Es coneix com a llindar trasdosado quan es tracta d'un llindar volat. D'una peça horisontal que està descollant d'un pla de mur, com si es tractara d'un balcó, encara que no ho és.
Resistència
[editar | editar còdic]En un llindar els extrems del qual recaiguen sobre els elements verticals l'espai lliure dels quals salva el llindar, les majors tensions es donaran sobre la secció travessera central. En este cas, la tensió sobre el llindar, si este és de vora chicotet en relació en la llongitut, pot calcular-se a partir de la teoria de voltons de Euler-Bernouilli per a la flexión mecànica de voltós (si la vora és apreciable en relació en la llongitut deu amprar-se la teoria de Stephen Timoshenko, que considera igualment l'efecte del esforç tallant). En el cas anterior, la flexión fa que la part superior del mateix siga comprimida i l'inferior traccionada.
Els materials rígits com les pedres (el formigó en massa i atres materials de tipo ceràmic) soporten pijor els esforços de tracció que els de compressió, per lo que la patologia més habitual en els llindars pétreos són les fissuras que sorgixen des de la part inferior de la cara inferior i progressen fins a la part superior. Una solució tradicional a este problema va ser la tongada dels llindars per arcs, que permeten soportar la càrrega del pis superior sometent el material únicament a esforços de compressió.
Els alvanços en materials de construcció han facilitat no obstant que s'ampren llindars. El formigó armat corrig el problema en armadures d'acer en la part inferior que absorbixen els esforços de tracció. D'ahí que en este material siguen ara corrents les estructures adinteladas (de voltons i pilars), sense cap dels problemes que tenien abans les estructures d'este tipo, en llums lliures molt majors.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «llindar | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ «lintel | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Lajo Pérez, Rosina (1990). Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 62. ISBN 978-84-460-0924-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dintel.
Dintel en el Viccionari.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Dintel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.