Discocactus hartmannii
Discocactus hartmannii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Discocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Paraguay (departaments d'Amambay, Concepció i Sant Pedro) fins al centre oest de Brasil (concretament en els estats de Goiás i Mate Grosso del Sur) i el seu cicle generacional és de 10 anys.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Discocactus hartmannii és una espècie de cactus menut que creix de forma solitària i té forma de disc o globular. Els brots medixen de 4 a 7 cm d'alt i de 7 a 19 cm de diàmetro. Tenen la epidermis de color vert obscur i les seues raïls són ramificadas.
Presenta de 14 a 22 costelles ben definides, en profunts clavills entre les areolas (>2 cm) i dispostes en espiral. No posseïxen crestes i es troben dividides en tubèrculs cònics i allargats. Sobre ells s'assenten de 3 a 7 areolas per costella, que van d'ovalades a allargades. Apareixen afonades i medixen 2 a 6 mm de llarc i 1,75 a 4 mm d'ample.
Les espines inicialment són de color groguenc a color banya, tornant-se de grisa a marró en l'edat. Són més o menys recurvadas, redonejades en secció travessera i solen posseir una única espina central (que pot faltar) de 0,1 a 0,8 cm de llarc. Les espines radials van de 3 a 12 i medixen de 0,2 a 2 cm de llongitut.En l'àpiç de les planta adultes es forma una estructura lanosa cridada cefalio, el qual medix d'1,3 a 3,5 cm d'altura i de 2,7 a 6 cm de diàmetro. Està compost per llana blanca i en el seu marge presenta algunes cerdes de colors vius a obscurs de 0,2 a 4 cm de llongitut. Esta estructura protegix l'extrem apical més sensible de la planta, tant de les incidències de la fredor nocturna com de les radiacions ultravioletas massa intenses. Ademés, es creu que este cefalio té una funció d'atracció de polinisadors, ya que inclús abans d'aparéixer les flors solen ser molt vistosos.[2] Les flors són blanques, d'aroma dolç (fragants) i tenen forma tubular. Sorgixen en la vora del cefalio, s'òbrin de nit i són polinizadas per arnes. Medixen de 7 a 7,6 cm de llarc i de 4,2 a 5,5 cm de diàmetro, i els botons florals són de color marró clar a verda oliva. El seu pericarpelo (ovari) apareix nuet en la base i està cobert de molt poques escamas nuetes en les seues aixelles superiors. El tubo floral (receptàcul) és prim, medix de 4,5 a 5,8 cm de llarc i té escamas de color blanc a verda oliva clar en l'interior, i en l'exterior de color marró clar. Els segments interns del periant medixen de 2,3 a 2,6 cm de llarc i són de color blanc, i els externs, medixen de 2,2 a 2,8 cm de llongitut i també són blancs.
Els estams tenen filaments de 0,4 a 1,1 cm de llarc, en anteres color groc d'1 a 2 mm. L'estil medix de 3,7 a 5,1 cm de llarc i el estigma presenta fins a 5 a 8 lòbuls. En el seu interior conté òvuls disposts en fas de 2 a 4, en funículs nuets o en pèls.
Els fruts són de color blanc en l'àpiç rosat i tenen forma de maza. Quan estan madurs s'òbrin per un clavill vertical i conserven restants florals persistents. Medixen de 3,8 a 4,4 cm de llarc i de 0,9 a 1,1 cm d'ample. En el seu interior contenen llavors negres lluentes i de forma ovalada. Medixen d'1,6 a 2,2 mm de llarc i tenen una testa en numerosos tubèrculs allargats.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des de Paraguay fins al centre oest de Brasil (concretament en els estats de Goiás i Mate Grosso del Sur) i creix principalment en el bioma tropical estacionalmente sec.
Habita en sols arenencs de pasturages i en tossals pedregosas compostes de rovina, arena, grava o sol rocós en molta mica, a elevació de 280 a 700 metros sobre el nivell de l'mar.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus hartmannii, publicada en 1900 pel botànic alemà Karl Moritz Schumann en la revista científica Monatsschrift für Kakteenkunde 10: 170.[4]
Posteriorment, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen colocar l'espècie en el gènero Discocactus, passant a cridar-se Discocactus hartmannii i anotant estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 217 en 1922.[5]
- Discocactus: nom genèric format a partir de les paraules gregues diskos (que significa 'disc', en el sentit de 'pla') i kaktós (que significa 'penca' o 'planta espinosa'), fent referència al caràcter discoidal i aplanado de la majoria de les seues espècies.[6]
- hartmannii: epítet específic otorgat en honor al coleccioniste de cactus alemà Emil Hartmann (1865-1925), president de la Verein für Kakteenkunde zu Hamburg (Associació per a l'Estudi dels Cactus d'Hamburc), qui va rebre esta planta d'Hermann Grosse i va enviar una descripció a Karl Moritz Schumann.[7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “En Perill Crític d'Extinció (CR)”.
Les principals amenaces que sofrix l'espècie en Brasil es deuen a la deterioració de l'hàbitat per efecte de la deforestació per a l'agricultura a gran escala d'eucalipto i atres cultius per a energies renovables i ganaderia. En el cas de Paraguay, la principal amenaça és la ganaderia.[1]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental pel seu valor estètic. La seua propagació es realisa, en la majoria dels casos, per mig de llavors. No obstant, és una espècie notòriament difícil de cultivar, especialment quan es manté en les seues pròpies raïls, ya que presenta una alta sensibilitat a les gelades. Es recomana mantindre-la a temperatures superiors als 15 °C, encara que pot tolerar fins a 8 °C si es troba empeltada.
Esta espècie tolera l'exposició a ple sol, encara que preferixca la llum solar filtrada o l'ombra parcial durant les hores més caloroses del dia. Tendix a broncearse en llum intensa, lo que favorix la floració i una abundant producció d'espines. Preferix una mescla de terra per a cactus molt porosa, enriquida en humus i roca granítica descomposta. Preferix un compost en un pH baix, per lo que cal evitar substrats rics en calcàrea, ya de lo contrari, el seu creiximent es detindrà per complet.
Les plántulas jóvens s'empelten en freqüència sobre portainjertos més resistents, pel seu llent creiximent i a l'elevada susceptibilitat a la pudrición radicular. Encara que no tolera periodos prolongats de sequia absoluta, l'excés de rec també resulta perjudicial, ya que el seu sistema radicular és dèbil i ineficaç per a absorbir aigua en sols saturats.
Ademés, Discocactus hartmanni sol mostrar sensibilitat al transplant i pot requerir un periodo prolongat per a adaptar-se i establir-se adequadament en un nou substrat.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Discocactus hartmannii: Braun, P., Pin, A. & Oakley, L.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T152807A680849».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2013-1.rlts.t152807a680849.en.Consultat el 2025-05-25.
- ↑ «Guia ilustrada dels Cactus del Paraguay».
- ↑ 3,0 3,1 «Filogenia molecular, taxonomia, biogeografia i conservação de Discocactus Pfeiff. (Cactaceae)».Consultat el 2025-05-23.
- ↑ «Echinocactus hartmannii K.Schum. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-25.
- ↑ «Discocactus hartmannii (K.Schum.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1], Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Discocactus hartmannii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-05-25.
- ↑ «Discocactus hartmannii». www.llifle.net. Consultat el 2025-05-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Discocactus hartmannii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.