Dispensacionalismo

Dispensacionalismo

El dispensacionalismo és un sistema teològic cristià evangèlic, que afirma que Deu ha amprat diferents mijos d'administració dels seus plans en diferents periodos de l'història humana, a on ha demostrat la seua gràcia. Lo distintiu del dispensacionalisme és que sosté que Israel (com nació) i l'Iglésia (com a cos de Crist), no formen un únic poble de Deu, sino dos pobles en profecies, promeses i destins diferents.

Es reconeix com el fundador, o a lo manco el més exitós impulsor del sistema, a l'anglés John Nelson Darby (Westminster, 1800-1882), seguit pels nortamericans C.I.Scofield (1843-1921, autor de la “Bíblia de referència” o “Anotada per Scofield”), i Lewis Sperry Chafer (1871-1952), autor d'una Teologia sistemàtica basada en el Dispensacionalismo. Abdós llibres es varen transformar ràpidament en referència per al sector evangèlic que s'adheria a este sistema d'interpretació, i varen expandir la seua influència en els Estats Units i el restant del món. El punt d'estos "dos pobles de Deu", Israel i l'Iglésia, des dels seus orígens ha generat fortes resistències dins de les iglésies reformades, junt a molts dels seus postulats fonamentals. Este impuls de dos "pobles de Deu", que es mantenen indivisibles, choquen en la teologia reformada que sosté el postulat d'un sol cos de Crist, en el que es reunixen els sants de totes les époques. Segons la teologia reformada, este punt del Dispensacionalismo ataca una doctrina fonamental reformada, la de "una rabera i un Pastor" (Juan 10:16), a el hora que impulsa una salvació per fòra del Cos Místic de l'Iglésia, doctrina que, segons ells, és herética. El doctor J. Dwighy Pentecost per eixemple, citant a W.Kelly, definix: “Israel tornarà a la seua terra, i es convertirà en veritat, i serà beneït, baix la direcció de Jehová el seu Deu; pero com Israel, no com a “Biblia de referencia”, que apleguen a ser entretant tots els creents, siguen judeus o gentils”. Al mateix temps el doctor L.S.Chafer (Fundador i primer president del Seminari Teològic de Dallas, considerat el centre neurològic del Dispensacionalismo), escriu: “Molt de la bendició divina està determinada per a Israel, tot la qual cosa està anticipat en els seus pactes i profecies; pero cap pacte o profecia introduïx a eixa nació a la ciutadania celestial o a una unió matrimonial en Crist”.

Els teòlecs reformats rebugen estes definicions, argumentant que tots els sants són salvos en Crist, de modo que solament els cristians poden accedir a la salvació. Al mateix temps afirmen que sense una unió matrimonial en Crist, basant-se en la doctrina de l'iglésia com a esposa de Crist, no pot haver salvació (cp.L.Berkhof, "Systematic Theology", pág.332, A.Hoekema, "The Bible and the future", pág.226).

El Dispensacionalismo, per lo tant, afirma que Israel tindrà una relació específica per mig de Crist, pero no "en Crist", sino directament en Jehová. Respecte d'açò últim J.F.Walvoord escriu: “Els sants de l'Antic Pacte mai són descrits per la frase “en Crist”... La millor resposta...és concedir el punt que la resurrecció dels sants de l'Antic Pacte és despuix de la tribulaació, pero divorciar-la completament del trasllat i resurrecció de l'iglésia”.

Els teòlecs reformats, per la seua banda, argumenten que tots i sols els que estiguen "en Crist" poden ser salvos, i afirmen que els sants de l'Antic Testament varen ser salvos "en Crist", ya que no hi ha una atra forma d'accedir a la salvació (Juan 8:56; 12:41; 1 Corintios 10:4; Hebreus 11:26 i 1 Pedro 1:11.)

Característiques de les dispensacions

Sobre les dispensacions, este sistema definix que existixen sèt dispensacions (encara que deu aclarir-se que dins del moviment existixen corrents que impulsen 8, 9 o més):

• Inocència: En el Edén, Adán i Eva tenien que obedir el mandat diví de no menjar de l'arbre prohibit, en la qual cosa asseguraven ser inocents de pecat. Abdós varen fallar.
• Consciència: Des de la caiguda fins a Noé, el ser humà va tindre la possibilitat de controlar lliurement les seues decisions sobre la base de lo que la seua consciència li indicava. Varen fallar en açò, ya que el designi del cor d'ells va ser de continu solament el mal, en lloc de buscar a Deu.
• Govern humà: De Noé a Abraham, ya que la consciència personal no va ser una guia adequada per al ser humà, es va encomanar als governs l'administrar justícia i moral.
• Promesa: En fallar els governs en el seu comés, Deu va triar a Abraham per a ser el pare de la fe i li va prometre que en ell serien beneïdes totes les nacions de la terra.
• Llei: Des de Moisés a Jesús, el ser humà solament podria acostar-se a Deu a través del compliment de la llei mosaica. Esta, donada la seua condició de perfecta, va ser impossible de complir; en ella es revela el pecat i la maldicció del mateix.
• Gràcia: Solament en reconéixer la nostra incapacitat de conseguir alguna cosa bo (consciència de pecat,) podem reconéixer que és Jesús l'únic mediador entre Deu i els sers humans "perque no hi ha un atre nom baix del cel en qui pugam ser salvos".
• Juí: És un periodo de sèt anys de Tribulación, a on els últims 3 anys i mig seran de Gran Tribulación.
• Regne milénico': Al fi dels temps sorgirà un periodo de 1000 anys en els quals Jesús regnarà en la terra. Serà una época d'esplendor sense precedents. En finalisar este temps, Satanás serà lliberat en l'objectiu de provar per última volta la fe del ser humà. Despuix d'este periodo s'acabarà el temps i sorgirà una nova terra i un cel nou, ya que tot lo conegut serà destruït.

El Dispensacionalismo no afirma que el ser humà pot salvar-se solament, o que hi ha diferents formes de salvació. Accepta i ensenya que solament hi ha salvació per la fe en Crist; lo que afirma és que les dispensacions demostren que ningú pot salvar-se per mèrit propi.

Els dispensacionalistas interpreten la Bíblia lliteralment, és dir, el seu sistema d'interpretació és el conegut "sistema d'interpretació lliteral de la Bíblia", que inclou la gramàtica, la literalitat i l'historicitat del passage a estudiar. Deu notar-se que en la Bíblia la paraula "dispensaació", que prové del llatí "dispensara" (distribuir), traduïx dos vocablos grecs: "διακονέω" o servici (2 Corintios 3:7-9) i "οἰκονομία", administració, comissió, encàrrec (1 Corintios 9:17; Efesios 1:10; 3:9; Col. 1:25). Significa un "periodo" o economia (com indica el terme grec), que es referix a la forma en que Deu interactua en el ser humà durant cert temps establit.

Originalment C.I. Scofield i Lewis Sperry Chafer, varen ser ordenats ministres presbiterianos en l'antiga Iglésia Presbiteriana dels Estats Units (PCUS, per les seues sigles en anglés), jurant el seu adherencia als Estàndarts de Westminster, com el sistema fonamental de doctrina ensenyat en l'Escritura. Scofield va ser per molts anys, i fins a la seua mort, un membre del Presbiteri de París, Texas. Per la seua banda, Chafer va ser fins a la seua mort un membre del Presbiteri de Dallas, Texas

El sistema dispensacionalista, impulsat per abdós, va ser analisat en 1940 pels reformats, en el context del seu concordancia en la Confessió de Westminster, especialment en l'artícul XIX (Minutas, pág. 33). Un Comité Interí va determinar, en el seu reporte inicial a l'Assamblea General de la PCUS en 1943, que “el Dispensacionalismo i l'ensenyança de la Confessió...pertanyen a dos diferents sistemes d'interpretació Bíblica”. Un nou comité ampliat va estudiar el cas en 1944 i va emetre este dictamen: “És l'unànim opinió del nostre Comité que el Dispensacionalismo, tal com és definit i establit, es troba fòra de concordancia en el sistema de doctrina establit en la Confessió de Fe, no primera o simplement en el camp de l'escatologia, sino perque ataca el cor mateix de la teologia de la nostra Iglésia, la que és incuestionablemente una teologia d'un Pacte de Gràcia.” (Minutas, pág. 126) Durant esta controvèrsia, el Dr. Chafer va fer una pregunta en la que reconeixia que la seua ensenyança no concordava en els estàndarts de Westminster, dient: “¿No seria un procedir més sapient, en vista de la present acceptada llibertat per a revisar els estàndarts de l'Iglésia, reconstruir aixina el seu text per a que puga acordar-se una llibertat per al gran número de hòmens que poden acceptar solament una teologia dispensacional i permetre'ls aixina permanéixer en la companyonia dels seus germans?” En estar obertament opost en els estàndarts de Westminster, Chafer va argumentar sobre l'antiguetat (casi 300 anys), i la necessitat de ser revisats a la llum dels alvanços dels estudis bíblics moderns. El demanat va ser desestimat, i Chafer va permanéixer com a “ministre a dret” és dir, en la pràctica passat a retir, en la PCUS fins a la seua mort, a l'edat de 81 anys, el 22 d'agost de 1952. Chafer apareix en el “Obituario Ministerial”, trobat en les Minutas de l'Assamblea General de la PCUS de 1953.

Orige

El dispensacionalisme va ser enunciat en l'any de 1830 per John Nelson Darby, i abordat i difòs en la seua etapa primària pel ministre congregacionalista Cyrus Scofield, i després sistematisat pel teòlec Lewis Sperry Chafer. Alguns adeptes a este sistema d'interpretació per a la Bíblia, com Charles C. Ryrie, tenen les seues pròpies afirmacions, com que el sistema dispensacional "va existir des del primer sigle", i que "va ser sistematisat molt abans de Darby". Val anotar que el dispensacionalisme de Cyrus I. Scofield diferix molt del dispensacionalisme de John Nelson Darby.

Segons Scofield, cada dispensaació és "un periodo durant el qual el home és provat sobre alguna revelació específica de la voluntat de Deu i sempre falla el pla".

També seria bo estudiar els escrits del sacerdot jesuïta Manuel Lacunza qui va anar el primer en esbossar la doctrina milenarista qui escrivia baix el nom de (Juan Josafat Ben -Ezra), d'a on ix en entramat de doctrina dispensacionalista.

Interpretació bíblica

Segons el dispensacionalisme, l'única manera d'interpretar la Bíblia, és per mig del método gramàtic-històric-lliteralista, que és àmpliament defés pels teòlecs J. Dwight Pentecost, en el seu llibre "Events del Pervindre", i per Charles C. Ryrie, en el seu llibre "Dispensacionalismo Hui". Pel seu estricte apego a la literalitat del text i al seu contextualizaació depenent d'este principi, ha segut controversial des de que es universalizaron estes formes d'interpretació, específicament pels erudits reformats i històrics, apegados al de Teologia del Pacte.

Els postulats dispensacionalistas

Entre els postulats dispensacionalistas es troben:

1. El pretribulacionismo: Crist ve per la seua iglésia; i ell la "arrebata", abans de la Gran Tribulación. Alguns creuen que és un Rapte Secret, uns atres no accepten eixe concepte.

1. La diferència entre Israel i l'Iglésia: El Poble d'Israel és poble de Deu encara. Els dispensacionalistas clàssics es referixen a l'Iglésia actual com un "paréntesis" o interludio temporal en el progrés de l'història profetizada d'Israel. Uns atres consideren que la Gran Tribulación és una dispensaació totalment diferent de la dispensaació de la Llei.
2. El premilenarisme: El Regnat lliteral i futur de Crist en el mileni. És "pre" perque emfatisa que Jesús retorna "abans" del Mileni.
3. La Doctrina de la separació: La Santitat Bíblica en forma pràctica.
4. La diferència entre la Llei de Moisés i la gràcia: Israel va estar baix la Llei, l'Iglésia baix la gràcia. El Sermón de la montanya és Llei per al Mileni, i s'aplicarà durant el Mileni; encara que té principis vàlits de vida per a l'iglésia.
5. l'escatologia dispensacional afirma que l'Apocalipsis és futur i profètic a partir del capítul 4.

Sistemes dispensacionales

Existix l'ultradispensacionalisme (denominat també bullingerismo, per haver segut Ethelbert William Bullinger el seu màxim exponent), el dispensacionalisme progressiu, i alguns conceptes dispensacionales diversos entre el pentecostalisme. A pesar d'açò, el dispensacionalismo tradicional diferix en gran mida de tots estos, especialment perque és fonamental i conservador. El dispensacionalisme Landmarkista diferix en la doctrina de l'iglésia.

Principals exponents del dispensacionalisme

• D.L. Moody
• John Nelson Darby
• Cyrus Scofield
• Lewis Sperry Chafer
• John F. Walvoord
• Charles C. Ryrie
• J. Dwight Pentecost
• Seminari Teològic de Dallas, actualment partidari del Dispensacionalismo progressiu [1]
• Seminari Teólogico "Hebron", seminari dispensacionalista en Llatinoamèrica Facebook
• Landmark Baptist Seminary, un Seminari dispensacional i batiste en Llatinoamèrica [2] [3] archivat en Wayback Machine.