Anar al contingut

Milenarisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El milenarisme (del llatí mille 'mil' annus 'any' i -ismo), o quiliasmo (del grec equivalent),[1] és la creència escatológica que sostenen algunes denominacions religioses. Segons esta creència, s'establirà una Era Mesiánica en la Terra abans del Juí Final i el futur estat permanent de "eternitat".[2]

Tant el cristianisme com el judaisme han produït moviments mesiánicos que es caracterisaven per ensenyances milenaristas, com l'idea de que un Regne Terrenal de Deu estava prop. Estos moviments milenaristas a sovint varen conduir a un considerable malestar social.

Des d'un punt de vista cristià, Crist tornarà per a regnar sobre la Terra (parusía) durant mil anys, abans de l'últim combat contra el mal, produint la condena del diable a perdre tota la seua influència per a l'eternitat i començar el Juí Universal.[3] Va tindre influència en l'Iglésia de el II de l'era cristiana (montanismo), en l'Edat Mija i, durant el XX, entre teòlecs catòlics d'Amèrica del Sur influïts per l'obra del jesuïta chilé Manuel Lacunza.[4] Actualment, és recordada per cristians ortodoxos, ortodoxos orientals, catòlics tradicionalistes i evangèlics fonamentalistes.

També existixen similituts en el milenarisme en el zoroastrisme, que identifica successius periodos de mil anys, cada u dels quals terminarà en un cataclisme d'herejía i destrucció, fins a la destrucció final del mal i la destrucció final de l'esperit del mal per un rei triunfante de pau al final de l'última era milenària.

Per a alguns autors, el milenarisme, expressat en un utopisme de caràcter secular, pero religiós, ha seguit vigent a través de proyectes polítics de salvació universal o ingenieria social totalitària.[5]

Història

[editar | editar còdic]

Judaisme

[editar | editar còdic]

El pensament milenarista va sorgir per primera volta en la lliteratura apócrifa judeua del tumultuoso Periodo del Segon Temple.[6]

Gerschom Scholem descriu les ensenyances milenaristas judeues medievals i modernes en el seu llibre "Sabbatai Sevi, el mesías místic", que se centra en el moviment de el XVII centrat en el autoproclamado messianisme (1648) de Sabbatai Zevi (1626–1676).[7]

Iglésia primitiva

[editar | editar còdic]

Premilenialismo

[editar | editar còdic]

Durant els primers sigles, es varen trobar vàries formes de milenialisme en l'Iglésia Primitiva, tant en Orient com en Occident.[8] El premilenialisme sostingut per l'Iglésia primitiva es diu "premilenialisme històric",[9] i va ser recolzat en l'iglésia primitiva per Papías de Hierápolis,[10] Ireneo de Lió, Justino Màrtir,[11] Tertuliano,[12] Policarpo,[13] Pseudo-Bernabé,[14] Metodio d'Olimpia, Lactancio,[15] Comodiano,[16] Teófilo de Antioquía,[17] Melitón de Sardes,[18] Hipólito de Roma, Victorino de Pettau,[19] Nepote, Sext Juliol Africà, Taciano[20] i Montano.[21] No obstant, les opinions premileniales de Montano provablement varen afectar el rebuig posterior del premilenialisme en l'Iglésia, ya que el montanisme era vist com una herejía.[20]

Amilenialismo

[editar | editar còdic]

En el II, els "alogi" (aquells que varen rebujar tots els escrits de Juan) eren amileniales, com lo va ser Cayo en el primer quarto de el III.[22]


Clemente d'Aleixandria i Orígens, influenciats pel platonisme, varen negar el premilenialisme.[23] De la mateixa manera, Dionisio d'Aleixandria (fallit en 264) va argumentar que el Llibre del Apocalipsis no va ser escrit per Juan i no podia interpretar-se lliteralment; ell era amilenial.[24]

Justino Màrtir (fallit en 165), que tenia tendències quiliásticas en la seua teologia, menciona diferents punts de vista en la seua Diàlec en Trifón (el judeu), capítul 80:[25]

"Yo i molts uns atres som d'esta opinió (premilenialisme), i (creem) que tal cosa tindrà lloc, com segurament vosté sap; pero, per una atra part, li vaig senyalar que molts que pertanyen a la fe pura i piadosa, i són verdaders cristians, pensen d'una atra manera."[25]

Agustín de Hipona, en els seus primers dies, va afirmar el premilenialisme, pero més vesprada va canviar al amilenialisme, fent que la visió es popularisara junt en el Papa Gregorio Magne.[26] [27]

l'Enciclopèdia Catòlica senyala que, en el II, els defensors de diverses creències gnósticas (considerades herejías) també varen rebujar el milenarisme.[28]

Reforma i més allà

[editar | editar còdic]

Les opinions cristianes sobre l'orde futur dels acontenyiments es diversificaron despuix de la reforma protestant, en 1517. En particular, es va posar un nou émfasis en els passages del Llibre del Apocalipsis que semblaven dir que, quan Crist retornara per a jujar als vius i als morts, Satanás seria tancat durant 1000 anys, pero després lliberat en el món per a instigar una batalla final contra Deu i els seus sants.[29]

Els teòlecs catòlics i ortodoxos anteriors no tenien una visió clara o de consens sobre lo que açò realment significava (solament el concepte de que el fi del món aplegaria inesperadament, "com un lladre en la nit", i el concepte de el "anticristo" eren casi universalment acceptats). Les teories milenaristas intenten explicar cóm serien estos "1000 anys de Satanás nugat en cadenes".

Existixen varis tipos de milenarisme en relació en l'escatologia cristiana, especialment dins del protestantisme, com el premilenialisme , el posmilenialisme i el amilenialisme . Els dos primers es referixen a diferents punts de vista sobre la relació entre el "Regne milenial" i la segona vinguda de Crist.

El premilenialisme considera que la Segona Vinguda de Crist precedix al mileni, separant aixina la Segona Vinguda del Juí Final. En esta perspectiva, el "regnat de Crist" es portarà a terme físicament en la terra.

El posmilenialisme considera que la Segona Vinguda de Crist ocorrerà despuix del mileni i simultàneament en el Juí Final. En esta perspectiva, el "regnat de Crist" (durant el mileni) serà espiritual en l'iglésia i a través d'ella.

El amilenialisme considera que el regne de 1000 anys es descriu metafòricament en Apocalipsis 20:1-6, en el que el "Regnat de Crist" està vigent en l'iglésia i a través d'ella. Per lo tant, si be esta perspectiva no sosté un futur regnat milenial, sí sosté que els Nous Cels i la Nova Terra apareixeran a la tornada de Crist.

Sigles XIX i XX

[editar | editar còdic]

Iglésia catòlica

[editar | editar còdic]

l'Iglésia Catòlica condena enèrgicament el milenarisme com ho demostra lo següent:

L'engany del Anticristo escomença a prendre forma en el món cada volta que es pretén realisar en el història aquella esperança mesiánica que només pot realisar-se més allà de l'història per mig del juí escatológico. L'Iglésia ha rebujat inclús formes modificades d'esta falsificació del regne futur baix el nom de milenarisme, especialment la forma política "intrínsecament perverso" d'un messianisme secular.
— Moradura Joseph Ratzinger, Catecisme de l'Iglésia Catòlica, 1995;[30]

Moviment d'estudiants de la Bíblia

[editar | editar còdic]

El Moviment dels Estudiants de la Bíblia és un moviment milenarista basat en les opinions expressades en "El Pla Diví dels Sigles", publicat en 1886, en el Volum Un de la série Estudis de les Escritures, del Pastor Charles Taze Russell. Els Estudiants de la Bíblia creuen que hi haurà una oportunitat universal per a cada persona, passada i present, que no haja rebut prèviament una crida celestial, d'obtindre la vida eterna en la Terra durant el Mileni.[31]

Testics de Jehová

[editar | editar còdic]

Els Testics de Jehová creuen que Crist regnarà des del cel durant 1000 anys com a rei sobre la Terra, assistit pels 144 000 humans ascendits. Segons ells, durant este regnat de 1000 anys la Terra es convertirà en un paraís, com el Jardí del Edén, i els propis humans tornaran a la perfecció perduda per Adán i Eva.[32]

L'Iglésia de Deu Totpoderós

[editar | editar còdic]

També coneguda com "Llampada Oriental", l'Iglésia de Deu Totpoderós menciona en les seues ensenyances la "Era del Regne Milenial", que seguirà a les catàstrofe profetizadas en el Llibre de Apocalipsis de la Bíblia.[33]

Nova Reforma Apostólica

[editar | editar còdic]

En contraposició a gran part del moviment pentecostal, que tendix a creure en el premilenialisme, l'ascens del Anticristo i la decadència del món abans de la Segona Vinguda, la "Nova Reforma Apostólica" se centra en una escatologia "optimiste". En atres paraules, sosté que la majoria de les profecies del fi dels temps s'han complit fa molt temps i que els profetes i apòstols moderns tenen autoritat divina; el fi dels temps serà una era en la que els cristians creguts, per mig de l'us de la guerra espiritual varen lluitar contra tots els aspectes de la societat que vos alineen en les seues creències cristianes (el "Mandat de les Sèt Montanyes"), i, aixina, provocaran la Segona Vinguda.[34] [35]

Islam

[editar | editar còdic]

El Profeta Mahoma ha declarat[36] que un home de la seua família vindrà i lliurarà al món de tota injustícia i tirania. Serà conegut com el Mahdi.

Els musulmans també creuen que Jesús vindrà junt al Mahdi i lluitarà junt a ell contra l'opressió i l'injustícia, i que el Mahdi governarà durant un periodo de temps abans del Dia del Juí. El Mahdi està mencionat en els llibres sunitas Sunan Abu Dawud 4285, Sunan Ibn Majah 4083 i Sahih Muslim 2913.


Els musulmans chiís i sunitas diferixen sobre quí és exactament el Mahdi. Si ben abdós coincidixen que vindrà junt a Jesús per a salvar a l'humanitat de l'injustícia i l'opressió, els sunitas creuen que encara no ha naixcut, mentres que els chiítes creuen que actualment està viu i amagat.

Fe Baha'i

[editar | editar còdic]

Baha'ullah va mencionar en el Kitáb-i-Íqán que Deu renovarà la "Ciutat de Deu" cada mil anys aproximadament,[37] i va mencionar específicament que una nova Manifestació de Deu no apareixeria dins dels 1000 anys (1852–2852 DC) de la "Dispensación" de Bahá'o'lláh, pero que l'autoritat del mensage de Bahá'o'lláh podria durar fins a 500 000 anys.[38] [39]

Teosofia

[editar | editar còdic]

Alice Bailey va ensenyar que El Crist o el Instructor del Món retornaria "en algun moment despuix de l'any 2025", i que este seria l'equivalent en la Nova Era al concepte cristià de la Segona Vinguda de Crist. Note's que el ser del que parla: el Instructor del Món és el mateix que el ser espiritual més conegut per atres teósofos com Maitreya.[40] [41]

Apocalipsis

[editar | editar còdic]

La major part del pensament milenarista cristià es basa en el Llibre de Apocalipsis (Revelació), específicament en el Capítul 20 que descriu la visió d'un àngel que descendix del cel en una gran cadena i una clau d'un pou sense fondo, i captura a Satanás, encarcerant-ho durant mil anys:

I va capcionar al dragó, la serp antiga, que és el diable i Satanás, i ho va nugar per mil anys; i ho va tirar a l'abisme, i ho va tancar i ho va sagellar sobre ell, per a que no enganyara més a les nacions, fins que foren complits mil anys; i despuix d'açò, és necessari que ho deixen eixir per una miqueta de temps. (Apocalipsis 20:2–3)

El llibre del Apocalipsis descriu després una série de juges que estan assentats en trons, aixina com la visió que va tindre Juan de les ànimes d'aquells que varen ser decapitats pel seu testimoni a favor de Jesús i el seu rebuig a la marca de la béstia. Estes ànimes:

varen resucitar i varen regnar en Crist per mil anys. (Els demés morts no varen tornar a viure fins que es varen complir mil anys.) Esta és la primera resurrecció. Bienaventurados i sants els que participen de la primera resurrecció. La segona mort no té poder sobre estos, sino que seran sacerdots de Deu i de Crist, i regnaran en ell per mil anys. (Apocalipsis 20:4–6)

Es calcula que el Llibre de Apocalipsis va ser escrit cap a l'any 96 Plantilla:DC Específicament, pren lliteralment el capítul 20 d'este llibre profètic en el que es diu que el diable permaneixerà encarcerat en l'abisme per mil anys. Plantilla:Bíblia diu que en eixe temps, Crist tornarà i regnarà junt als màrtirs ("els que havien segut decapitats a causa del testimoni de Jesús i de la Paraula de Deu") i aquells que no havien adorat a la béstia. El diable serà lliberat per un breu temps en finalisar eixe periodo. Alçarà contra Crist les nacions de Gog i Magog i marcharà per tota la terra fins a rodejar el campament dels sants. Llavors, caurà fòc del cel i els consumirà. El diable serà tirat a un estany de sofre junt al fals profeta i la Béstia. A continuació, ocorrerà el Juí de les Nacions o Juí Universal: tots els morts resucitaran i compareixeran front a Crist, qui els jujarà segons les seues accions. Els que no estiguen en El Llibre de la Vida seran tirats també a l'estany de fòc, lloc que indica una destrucció eterna.


La Béstia no deu identificar-se en el Diable. Les referències a ella en el Apocalipsis són vàries i és possible que aludiren a l'emperador romà, encara que l'identificació en el dimoni tampoc és caprichosa. En este capítul, de fet la Béstia yacer junt al diable en el fòc.

Els milenaristas varen calcular eixos mil anys de distinta manera, pero sempre lliteralment. No obstant, este terme de mil anys no és de cap modo un element essencial del mileni per a tots els cristians per igual com és concebut pels seus adherentes. Per a l'Iglésia catòlica, tot es mou en l'esfera espiritual i religiosa; encara la descripció del fi del món i del juí final duen este sagell. La victòria sobre la béstia (l'enemic de Deu i dels sants) i sobre el anticristo, aixina com el triumfo de Crist i els seus sants, són descrits en el Apocalipsis de Sant Joan (Ap. 20-21), en figures que recorden les dels escritors apocalípticos judeus, especialment de Daniel i del apócrifo d'Enoc (o Henoc). Satanás és encadenat en l'abisme per mil anys, els màrtirs i els justs s'alcen de la mort i compartixen el sacerdoci i regnat de Crist. Un gran número de cristians de l'era posapostólica, particularment en Àsia Menor, es varen entregar tant a l'apocalíptica judeua com per a posar un significat lliteral en eixes descripcions del Apocalipsis de Sant Joan; el resultat va ser que el milenarisme es va escampar i va guanyar acérrimos defensors no solament entre els heréticos (gnósticos com Cerinto), sino també entre els cristians.

Archiu:Millennialism model in the Apocalypse of John.svg
Model del milenialismo en el Apocalipsis de Juan

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (1962) L'Iglésia patrística i la parusía, Buenos Aires: Edicions Paulinas.
  • Batalla Cueto, P. (2023), L'ira blava. El somi milenari de la Revolució, Editorial Trea, Gijón, Astúries, Espanya, ISBN 978-84-19823-55-7.
  • Bobichon, Philippe, "Millénarisme et orthodoxie dans els écrits de Justin Martyr" in Mélanges sur la question millénariste de l’Antiquité à nos jours, Martin Dumont (dir.) [Bibliothèque d'étude dones mondes chrétiens, 11], Paris, 2018, pp. 61-82.
  • Norman Cohn (1995), "El Cosmos, el caos i el món venidor". Crítica - Grijalbo Mondadori. Barcelona.
  • Norman Cohn, (1957) Darrere del mileni. Revolucionaris milenaristas i anarquistes místics de l'Edat Mija. The Pursuit of the Millennium: Revolutionary Millenarians and Mystical Anarchists of the Middle Ages -Aliança, Madrit, 1997-.
  • Paul Johnson (2007). Història del cristianisme. Barcelona: Editorial Vergara
  • Karl Löwith (1949). Meaning in History. Chicago: The University of Chicago Press
  • Henri de Lubac (1984). La posterità spirituale vaig donar Gioacchino dona Fiore. II. Dona Saint-Simon ai nostri giorni. Milano: Jaca Book.
  • Robert Nisbet (1980). History of the Idea of Progress. London: Heinemann
  • José Luis Orozco, "De teòlecs, pragmàtics i geopolítics. Aproximació al globalismo nortamericà". Gedisa-UNAM. Barcelona 2001.
  • Gian Luca Potestà (2005). Gioacchino dona Fiore nella cultura contemporànea, Roma: Libreria Editrice Viella
  • Marjorie Reeves (1969). Prophecy in the Later Middle Ages – A Study in Joachimism. Oxford: The Clarendon Press.
  • Ernst Lee Tuveson (1949). Millennium and Utopia. Berkeley: University of Califòrnia Press.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ "L'anomalia salvage: ensaig sobre poder i potència en Baruch Spinoza", Antonio Negri, Anthropos, 1993, ISBN 84-7658-390-7, pag. 143
  2. ↑ Messianic age, en anglés, consultat el 02/12/2024.
  3. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFernández Ubiña2003">Fernández Ubiña (2003). «El cristianisme greco-romà», Manuel Sotomayor (ed.). Història del cristianisme I. El Món Antic, Madrit: Trotta-Universitat de Granada, pp. 227-291. ISBN 84-8164-633-4. «En estos térmens [milenarisme (___protected_title_4___ en grec)] designem la creència escatológica en la parusía o segona vinguda de Jesús i en l'instauració d'un regne (celestial per a uns, terrenal per a uns atres) en el que els sants i els màrtirs resucitats gojarien de tota sòrt de bens durant mil anys. Segons l'Apocalipsis, passat este temps retornaran triunfantes les forces de Satanás, pero seran al poc aniquilades per Crist: llavors tindrà lloc el juí final, la destrucció del món i l'inici definitiu de la vida eterna en el paraís»
  4. ↑ (1990) Fòcs baix l'aigua: l'invenció d'utopia, Caracas: Biblioteca Ayacucho, p. 251. ISBN 9789802761241.
  5. ↑ John Gray, Missa negra/Black Mass: La Religió Apocaliptica I La Mort De l'Utopia, John Gray, Paidós, 2008, ISBN 978-84-493-2158-0
  6. ↑ Tabor, James D. (2011). "13: Ancient Jewish and Early Christian Millennialism". In Wessinger, Catherine (ed.). "The Oxford Handbook of Millennialism". Oxford Handbooks. New York: Oxford University Press (publicat en 2016). p. 254.
  7. ↑ Gerschom Scholem, "Sabbatai Sevi, the mystical messiah" (Londres: Routledge, 1973).
  8. ↑ Paul Tillich and the Millenialist Heritage, en anglés, consultat el 04/12/2024.
  9. ↑ Blomberg, Craig L.; Chung, Sung Wook (2009-02-01). "A Case for Historic Premillennialism: An Alternative to "Left Behind" Eschatology". Baker Academic.
  10. ↑ Davies and Allison. "A Critical and Exegetical Commentary on the Gospel according to Saint Matthew", Volume 1, ICC. p. 13.
  11. ↑ Historic Premillennialism, en anglés, consultat el 04/12/2024.
  12. ↑ Chung, Sung Wook; Mathewson, David L. (2018-08-27). "Models of Premillennialism". Wipf & Estoc Publishers.
  13. ↑ Chung, Sung Wook; Mathewson, David L. (2018-08-27). "Models of Premillennialism". Wipf & Estoc Publishers.
  14. ↑ Philip Schaff: ANF01. The Apostolic Fathers with Justin Martyr and Irenaeus – Christian Classics Ethereal Library".
  15. ↑ Insruct. adv. Gentium Deos, pp. 43, 44
  16. ↑ Encyclopedia of the Early Church (Instr. II 35, 8 ff.) M. Simonetti, "Millenarism," p. 560.
  17. ↑ Contra Marcion, livro 3, ccapitulo 25
  18. ↑ Encyclopedia of the Early Church: M. Simonetti, "Millenarism," p. 560.
  19. ↑ En "Comentari sobre el Apocalipsis" i en el fragment "De Fabrica Mundi" (Part d'un comentari sobre el Génesis). Jerónimo ho identifica com premilenialista.
  20. ↑ 20,0 20,1 Foster, K. Neill; Fessenden, David E. (2007-02-01). "Essays on Premillennialism: A Modern Reaffirmation of an Ancient Doctrine". Moody Publishers.
  21. ↑ Foster, K. Neill; Fessenden, David E. (2007-02-01). "Essays on Premillennialism: A Modern Reaffirmation of an Ancient Doctrine". Moody Publishers.
  22. ↑ Eusebio de Cesarea, 3.28.1–2.
  23. ↑ De Sobre els principis, 2.11.2–3.
  24. ↑ Eusebius, Història eclesiàstica, 7.24.3; 7.25.
  25. ↑ 25,0 25,1 Chapter LXXX.—The opinion of Justin with regard to the reign of a thousand years. Several Catholics reject it., en anglés, consultat el 06/12/2024.
  26. ↑ Olson, Roger E. (2005). "The SCM Press A-Z of Evangelical Theology": amilenialism. Hymns Ancient and Modern Ltd.
  27. ↑ La typologie du sabbat chez saint Augustin. Són interprètation millénariste entre 389 et 400, en francés consultat el 06/12/2024.
  28. ↑ Kirsch, J.P. Transcribed by Donald J. Boon. Millennium and Millenarianism
  29. ↑ Apocalipsis: 20:1–6
  30. ↑ Catecisme de l'Iglésia Catòlica. Imprimatur Potest + Moradura Joseph Ratzinger. Doubleday, Nova York, 1995, pág. 194.
  31. ↑ Estudis de les Escritures , Volum Un, El pla diví dels sigles, Estudi IX, "Rescat i restitució", págs. 149–152.
  32. ↑ Who Go to Heaven?, en anglés, consultat el 07/12/2024.
  33. ↑ Dunn, Emily (27 May 2015). "Lightning from the East: Heterodoxy and Christianity in Contemporary China. BRILL.
  34. ↑ Teigen, Arne Helge (2020). "Profetiene om Donald Trump, USA og NAR-bevegelsen: En kritisk undersøkelse av profetier om Donald Trump, USA og Guds rike innen New Apostolic Reformation-bevegelsen"
  35. ↑ A New ‘Reformation’ That Many Don’t Realize They’veu Joined, en anglés, consultat el 07/412/2024.
  36. ↑ The Promised Deliverer (Kitab Al-Mahdi), en anglés, consultat el 08/12/2024.
  37. ↑ Bahá'í Reference Library – The Kitáb-i-Íqán, Pages 161–200", en anglés, consultat el 08/12/2024.
  38. ↑ McMullen, Michael D. (2000). The Baha'i: The Religious Construction of a Global Identity. Atlanta, Geòrgia: Rutgers University Press. p. 7.
  39. ↑ Bahá'í Reference Library – The Kitáb-i-Aqdas, Pages 19–34"., en anglés, consultat el 08/12/2024.
  40. ↑ Bailey, Alice A. "The Externalisation of the Hierarchy", New York: 1957 Lucis Publishing Co., p. 530.
  41. ↑ Bailey, Alice A. "The Reappearance of the Christ", New York: 1948 Lucis Publishing Co.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Milenarisme&oldid=882355»