Dispositiu Clau 41
El Schlüsselgerät 41 (nom original en alemà del Dispositiu Clau 41), també conegut com SG-41 o molí d'Hitler, va ser una màquina de sifrat per mig de rotors produïda per primera volta en 1941 en l'Alemània nazi, dissenyada com a successora potencial de la màquina Enigma. Va tindre un us llimitat per part de la "Abwehr" (inteligència militar alemana) cap al final de Segona Guerra Mundial.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]
El dispositiu SG-41 va ser creat per encàrrec del Inspectorate 7/VI del Heereswaffenamt (Agència d'Armament Alemana),[4] com una colaboració entre el criptógrafo alemà Fritz Menzer i l'empresa Wanderer, un fabricant líder de màquines d'escriure.[5] La màquina també va adquirir el sobrenom de "molí d'Hitler" per la gran manivela unida al costat de l'unitat. En lloc d'utilisar un panel de llums com la màquina Enigma, el SG-41 imprimia tant el text sense format com el text sifrat del mensage en dos cintes de paper. Per l'escassea en temps de guerra de metals llaugers com l'alumini i el magnesi, la màquina pesava aproximadament Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.,[4] lo que la feya inadequada per al seu us en les llínees del front.[1]
Menzer tenia l'intenció de que la SG-41 reemplaçara completament a l'Enigma, que considerava que ya no era segura,[4] i la Luftwaffe i la Armada varen encarregar al voltant d'11.000 unitats.[5]
Es varen produir un total de 1000 unitats. Vàries fonts donen sifres de producció tan baixes com 500 unitats per l'escassea de materials,[3][6] pero la producció es va detindre despuix d'alcançar-se les 1000 unitats, ya que es va considerar massa pesada per al seu us en el front. En decembre de 1943, el general Fritz Thiele va ordenar que la producció cessara a finals de 1944.[4] A partir del 12 d'octubre de 1944, varen començar les primeres entregues a el "Abwehr".[7] En els últims mesos de la guerra, la Abwehr va utilisar la SG-41 en lloc de l'Enigma.[1]
Funcionament
[editar | editar còdic]
Funcionalmente, la màquina tenia majors similituts en la Série C de Boris Hagelin. La SG-41 tenia "sis" rotors de sifrat, en comparació a l'Enigma, que tenia tres o quatre, ademés d'una série de característiques alvançades, lo que la feya molt més resistent al criptoanálisis que l'Enigma o atres màquines de Hagelin contemporànees.[8] Mentres els rotors Enigma alvançaven un per cada lletra sifrada, les rodes de el SG-41 interactuaven entre sí i es movien irregularment, tant cap a avant com cap a arrere. Una funcionalitat similar no es va adoptar en una màquina de sifrat produïda en série fins a 1952, en l'arribada de la Hagelin CX-52.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]- Dispositiu Clau 39 (Schlüsselgerät 39)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «German Cipher Machines of World War II». Center for Cryptologic History. Agència de Seguritat Nacional (2014). Consultat el 2019-06-02.
- ↑ Schmeh, Klaus. Hitlers letzte Maschinen [Hitler's Last Machines], Telepolis, Heise. Recuperate le 2 de juny 2019.
- ↑ 3,0 3,1 «Schluesselgeraet SG-41 (Hitlermuehle)». Consultat el 2019-06-04.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 5,0 5,1 Batey, Mavis (2017). Dilly: The Man Who Broke Enigmes, Dialogue Books, p. 212. ISBN 9781906447151.
- ↑ Schmeh, Klaus. Codeknacker gegen Codemacher. Die faszinierende Geschichte der Verschlüsselung Gebundenes, W3L-Verlag, p. 373. ISBN 978-3868340440.
- ↑ «Schlüsselgerät 41». Crypto Museum. Consultat el 2019-06-02.
- ↑ «European Axis Signal Intelligence in World War II – Volume 2: Notes on German High Level Cryptography and Cryptanalysis». Agència de Seguritat Nacional. Consultat el 2019-06-03.
- ↑ Rijmenants, Dirk. «The Hagelin C-52 and CX-52 Cipher Machines». Cipher Machines And Cryptology. Consultat el 2019-06-04.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dispositivo Clave 41» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.