Districte Federal (Brasil)
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Districte Federal (Portugués: Districte Federal [d͡ʒisˈtɾitu fedeˈɾaṷ]) és una de les 27 unitats federals de Brasil. Ubicada en la Regió Centre-Oest, és l'unitat federal brasilera més menuda i l'única que no té municipis, dividida en 35 regions administratives, en un àrea total de 5,780 km². Llimita completament en tot l'estat de Goiás, i en una chicoteta i estreta franja al surest, en l'estat de Mines Gerais. En el seu territori, es troba la capital federal de Brasil, Brasília, que també és la sede del govern del Districte Federal.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]Des de la primera constitució republicana ya constava un dispositiu que prevea la mudança de la capital federal de Riu de Janeiro, en eixe llavors en l'antic Districte Federal (1889-1960), per a l'interior del país. En 1891 va ser nomenada la Comissió Exploradora del Altiplano Central de Brasil, liderada per l'astrònom Luiz Cruls i integrada per meges, geólogos i botànics, que varen fer un estudi sobre topografia, clima, geologia, flora, fauna i atres recursos materials de la regió del Altiplano Central. L'àrea va ser coneguda com a Quadrilàter Cruls i va ser presentada en 1894 al Govern Republicà.
En 1922 una comissió del Govern Federal establix la localisació en Goiás, pero el proyecte va ser tancat. Solament en 1955, durant uns comicis, el llavors candidat a la presidència Juscelino Kubitschek va afirmar que transferiria la capital. Elegit president, va establir la construcció de Brasília com fique-síntesis del seu Pla de Metes.
La capital de Brasil va ser transferida de Riu de Janeiro a Brasília el 21 d'abril de 1960 i el seu nou territori, separat de l'estat de Goiás en la frontera en l'estat de Mines Gerais, es va convertir en l'actual Districte Federal. Despuix de la transferència, l'antic Districte Federal, que contenia la ciutat de Riu de Janeiro, es va convertir en l'estat de Guanabara. Este estat va existir des de 1960 fins a 1975 quan es va fusionar en l'estat de Ric de Janeiro. En la fusió, la capital de l'estat de Riu de Janeiro va ser transferida de tornada de Niterói a Riu de Janeiro (com lo havia segut fins a 1834 quan l'imperi va crear el Municipi Neutre).
Govern i política
[editar | editar còdic]
La política i l'administració del Districte Federal es distinguixen de les demés unitats de la federació en alguns punts particulars, conforme definit en la Constitució de Brasil de 1988:[3] El Districte Federal es rig per llei orgànica, típica de municipis, i no per una constitució estatal. Acumula les competències llegislatives reservades als estats i municipis, no vedadas per la Constitució. El caràcter híbrit del Districte Federal és observable per la seua cámara legislativa, mescla de cambra municipal (poder llegislatiu municipal) i assamblea llegislativa (poder llegislatiu estadual).
El poder llegislatiu del Districte Federal és eixercit per la càmara llegislativa, en 24 diputats distritales electes; i el cap del poder eixecutiu és el governador.
El Districte Federal és una entitat jurídica de dret públic intern, dins de l'estructura política i administrativa de Brasil de naturalea sui generis, ya que no és un estat ni un municipi, sino una entitat especial que acumula poders llegislatius reservats als estats i municipis, segons lo previst en el art. 32, § 1 de el CF, que li dona una naturalea híbrida d'estat i municipi.[3]
L'artícul 32 de la Constitució Federal de 1988 prohibix expressament que el Districte Federal es dividixca en municipis, sent considerat un. La branca eixecutiva del Districte Federal va estar representada per l'alcalde del Districte Federal fins a 1969, quan el càrrec es va transformar en governador del Districte Federal.[4][5]
El poder llegislatiu del Districte Federal està representat per la Cámara legislativa del Districte Federal, la nomenclatura del qual representa una mescla d'assamblea llegislativa (poder llegislatiu de les atres unitats de la federació) i consell municipal (llegislatiu de municipis). La Cámara legislativa està composta per 24 diputats distritales.[6]
El poder judicial que servix al Districte Federal també servix als territoris federals. Brasil actualment no té territoris, per lo que el Tribunal de Justícia del Districte Federal i dels Territoris solament servix al Districte Federal.
Part del presupost del Govern del Districte Federal prové del Fondo Constitucional del Districte Federal. En 2012, el fondo va totalisar 9.600 millons de reals.[7] Per a 2015, el pronòstic era de 12.400 millons de reals, en més de la mitat (6.400 millons) per a despeses de seguritat pública.[8]
Definició territorial i administrativa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Regions del Districte Federal de Brasil.
La Constitució de 1988 en el seu artícul 32, prohibix expressament la divisió de Districte Federal en municipis. Districte Federal està dividit en 35 regions administratives (dels quals només 19 són reconeguts per el IBGE; les fronteres d'atres regions encara no han passat per la Llegislatura per a la seua aprovació en la Cámara legislativa de Districte Federal). La principal és la regió administrativa de Brasília, que té menys del 10% de la població de Districte Federal. Les atres regions administratives al voltant d'esta a sovint són cridades "ciutats satèlit". En Brasil, l'idea de ciutat està estretament vinculada a la sèu del municipi. No obstant, en Districte Federal, se'ls crida aixina als distints centres urbans de les regions administratives. Alguns d'estos núcleus són més vells que la pròpia Brasília, com Planaltina, que era una ciutat de Goiás abans d'incorporar-se en Districte Federal, i Brazlândia, fundada en la década de 1930.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «brazil.org.za» (en de). www.brazil.org.za. Archivat des d'el original, el 2024-04-29. Consultat el 2026-01-13.
- ↑ «[1]». Consultat el 2026-01-13 (en pt-BR).
- ↑ 3,0 3,1 Governo do Brasil (ed.): «Constituição dona República Federativa do Brasil de 1988 - Títul III, Capítul V: Do Districte Federal i dos Territórios». Consultat el 4 d'agost de 2013.
- ↑ «A História de Brasília». Info Brasília. Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2010. Consultat el 17 d'agost de 2019.
- ↑ Portal Terra (ed.): «Per que Brasília não tem prefeito?». Consultat el 4 d'agost de 2013.
- ↑ Câmara Llegislativa do Districte Federal (ed.): «Sobre a Câmara Llegislativa». Archivat des d'el original, el 27 de març de 2019. Consultat el 4 d'agost de 2013.
- ↑ «Portal dona Transparência - Funde Constitucional do Districte Federal». Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2015. Consultat el 17 d'agost de 2019.
- ↑ «a-2015.html Ao tot, o GDF poderá contar com um orçamento de R$ 37,2 bilhõés para o pròxim ano». Archivat des d'el a-2015.html original, el 21 de febrer de 2015. Consultat el 17 d'agost de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Districte Federal (Brasil).
- Pàgina del Govern del Districte Federal (portugués)
- Pàgina de la Cámara legislativa del Districte Federal (portugués)
- Pàgina del Tribunal de Justícia del Districte Federal i dels Territoris (portugués)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Distrito Federal (Brasil)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.