Districte de Coímbra
El districte de Coímbra (en portugués districte de Coimbra) és un dels díhuit districtes que, junt en Madeira i Azores, formen Portugal. En capital en la ciutat homònima, llimita al nort en Aveiro i Viseo, a l'est en Guarda i Castelo Branco, al sur en Leiría i a l'oest en l'oceà Atlàntic.
Pertany en la seua major part a la província tradicional de Beira Llitoral, si ben varis municipis de la seua part este es dividien entre les províncies de Beira Alta i de Beira Baixa. Té un àrea de 3970,27 km² (12º major districte portugués); una població resident en l'any 2011 de 430 104 habitants i la seua densitat de població és de 108,33 hab./km².
Geografia
[editar | editar còdic]La principal característica geogràfica del districte de Coímbra és la vall del riu Mondego, que domina el paisage en tot l'occident del districte i constituïx, en les valls de dos dels seus afluents, el riu Alva i el riu Ceira, les principals característiques de la zona oriental. El districte es dividix, puix, en dos mitats:
En l'occidental s'estén una planicie costera, travessada, al sur, pel curs inferior del Mondego. Esta àrea prolonga la planicie costera del districte de Aveiro i té la major altitut (no més de 200 m) en el veta Mondego, prop de Figueira dona Foz. A l'orient, pel contrari, s'alcen les montanyes. Al noroest d'esta àrea, el relleu encara no és molt pronunciat, en la Serra de Buçaco alcançant tan sol 549 m d'altitut. Pero al surest domina el sistema montanyós de la Serra dona Estrela, en la Serra de Lousã aplegant fins als 1205 m d'altitut, i la Serra de Açor fins als 1418 m. El districte termina en ple alvertent occidental de la serra dona Estrela, a poc més de 10 km de les majors altituts del territori continental portugués.
Com ya es va vore, el Mondego domina l'hidrografia, corrent de nordest a suroest en el curs superior i d'est a oest en el curs inferior, a on està rodejat de terrenys pantanosos. Tot el districte està integrat en la seua conca hidrogràfica, a excepció del llitoral nort i de l'extremitat surest, i tots els atres rius principals són els seus afluents. El riu Alva travessa la zona oriental del districte, d'est a oest, igual que el riu Ceira, una miqueta més al sur. El riu Corvo, per la seua banda, corre de sur a nort, desembocant en el Mondego molt prop de Coímbra, de la mateixa manera que el riu Soure, a l'occident i el riu Carnide, més a l'oest. Tots estos rius són afluents de la marge esquerra del Mondego, que pràcticament no té afluents en la marge dreta en el districte de Coímbra. En el surest del districte, el riu Pampilhosa és un afluent de la marge dreta del riu Cécere. El mateix Cécere servix de frontera en el districte de Castelo Branco.
En el Mondego existix un gran embassament, el d'Aguieira, que servix de frontera en el districte de Viseo. En el Alva existixen els embassaments de Rei de Moinhos i de Fronhas. En el Ceira es troba l'embassament de Ceira i el de Mont Redó.
La costa és en general arenenca i baixa, en excepció de la veta Mondego. Cap al nort s'estenen moltes dunes, que es prolonguen varis quilómetros cap a l'interior, sembrades de menuts estanys. La porció més al nort del llitoral del districte, en el municipi de Mira, és ya una part pegada al sistema lagunar de la riga de Aveiro, i casi tot el noroest del districte pertany a la conca hidrogràfica riga de Aveiro - riu Voga.
Subdivisions
[editar | editar còdic]El districte de Coímbra es subdivide en els següents 17 municipis:
En l'actual divisió regional del país, el districte està integrat en la Regió Centre i dividit en dos subregiones, una de les quals integra ademés municipis pertanyents al Districte de Leiría: Baixo Mondego i Pinhal Interior Nort. En resum:
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Districte de Coímbra.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Distrito de Coímbra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.