Divergència (meteorologia)

Archiu:Atlantic hurricane graphic.png

Zones de convergència i divergència en la formació d'un huracà en el Mar Carib.

La divergència és, en meteorologia, la divisió de cada una de les corrents d'aire verticals (ascendència i subsidencias) en dos fluix que s'allunten en direccions diferents.

En el sistema que rig el sistema de la circulació general de l'atmòsfera, les divergències alteren en les convergència en dos nivells diferents: en altitut i a ras de sol. El pas del aire d'un a un atre d'eixos nivells s'efectua més o menys verticalment per les ascendèncias i les subsidencias. Els quatre moviments donen aixina lloc a la constitució d'un circuit o cèlula: a partir d'una convergència inferior les masses d'aire s'eleven (ascendència) i, arribades a certa altura, es dividixen en dos fluix, un dels quals es dirigix en la direcció general del nort i un atre en la del sur. Cada u d'estos fluix descendix (subsidencia) en aplegar a una zona de convergència i, prop del sol, en una nova zona de divergència es mouen en direcció oposta de la que havien seguit en altitut, tornant al lloc de la primera convergència, en lo que queda tancat el circuit.

Les divergències en altitut se situen en la zona intertropical i en la de les regions polars. A cada una d'eixes divergències li correspon, alternativament en altitut o a ras de sol, una zona de convergència i cada u d'eixos parells es troba enllaçat per una ascendència en un de les seues vores i per una subsidencia en l'atre. En el seu conjunt eixos moviments constituïxen un sistema de tres grans cèlules yuxtapostes.