Dolní Věstonice (lloc arqueològic)
El lloc arqueològic de Dolní Věstonice es troba en les afores del llogaret checa de [[Dolní Vestonice|Dolní Věstonice]], en Moravia.[1][2]
En 1924, l'arqueòlec chec Karel Absolon va iniciar una exploració sistemàtica en les afores de Dolní Vestonice, ya que des de el XIX es tenia notícies de que hi havia restants arqueològics. El resultat va ser la localisació d'un dels jaciments arqueològics més extraordinaris del Paleolític Superior.
Les excavacions del lloc varen començar poc despuix, deparant la troballa d'una típica venus paleolítica, la Venus de Dolní Věstonice (que és la més famosa d'este jaciment). Tan important és el lloc que vàries generacions d'arqueòlecs duen treballant en ell en algunes interrupcions, baixe les successives direccions de Karel Absolon, primer; Bohuslav Klíma, despuix, i Petr Škrdla, en l'actualitat (en un equip interdisciplinar de diverses universitats del món).
Fins ara es varen descobrir tres grans zones de habitació del Paleolític Superior dins de les capes loésicas. La primera d'elles tenia cinc vivendes en la seua respectiva llar i un enorme osario que contenia rebujos d'un centenar de mamuts. En els llímits d'este campament es va exhumar una tomba de l'época, que va pertànyer a una dòna d'uns quaranta anys, tombada en posició fetal sobre el seu costat dret, coberta per ocre i en dos omóplatos de mamut damunt.
En 1986 va ser localisada una atra tomba, esta volta triple, d'adolescents, tres chicons masculins, en uns 27 000 anys d'antiguetat. La chicona sembla haver mort per causes no naturals, i el chicon duya un collar de dents de llop.
La segona zona de habitació era una barraca d'uns sis metros de diàmetro, estava protegida dels frets vents periglaciares per un murete de mampostería. El sol de la cabanya havia segut ensopit i, a un costat, s'havia construït una zona més elevada de terra apisonada. En el centre, una espècie de forn en altes parets de fanc, de modo que quedava semienterrado, contenia numerosos objectes d'art plàstic: figures d'animals i persones fetes en fanc i cuites.
Les datacions per radiocarbono indiquen que el jaciment va ser habitat fa 26 000 a 28 000 anys.
Atres escultures
[editar | editar còdic]En el mateix lloc de Dolní Věstonice han aparegut sorprenents escultures de marfil, entre elles varis rostres tan realistes que semblen retrats.[3] i un ninot masculí articulat.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ WikiMapia.org (fotos satelitales del lloc arqueològic).
- ↑ WikiMapia.org (fotos satelitales del lloc arqueològic).
- ↑ Tal és la seua perfecció que durant molt temps varen ser rebujades i considerades falsificacions; no obstant, un anàlisis d'espectrometria de masses realisat pel Centre de Tecnologia Espacial, de l'Universitat de Kansas (Estats Units), va determinar la seua autenticitat i la seua antiguetat d'uns 26 000 anys
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jelinek, J.: Pictorial Encyclopedia of the Evolution of Man. Praga: Hamlyn, 1975.
- National Geographic Magazine. The National Geographic Society, octubre de 1988.
- Shreeve, James: The Neandertal Enigma: Solving the Mystery of Modern Human Origins. Nova York: William Morrow and Company, 1995.
- Tedlock, Barbara: The woman in the shaman’s body; reclaiming the feminine in religion and medicine. Nova York: Bantam Dell, 2005.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dolní Věstonice (sitio arqueológico)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.