Anar al contingut

Venus de Dolní Věstonice

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Venus de Dolní Věstonice.

La Venus de Dolní Věstonice (en chec: Věstonická Venuši) és una estatuilla de terracota d'una figura femenina, datada entre el 29000 i 25000 a. C (manufactura gravetienses), que va ser trobada en el jaciment arqueològic de Dolní Věstonice paleolític ubicat en la llogaret homònim (al sur de Brno, en la República Checa). Esta figurilla i algunes atres de llocs propencs són els artículs de ceràmica més antics coneguts del món.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Esta coneguda venus té una altura de 111 milímetros d'altura (encara que li falta part de les extremitats inferiors), i 43 mm d'esgambi i està feta d'un cos d'argila cuita a una temperatura relativament baixa (500–800 °C).[2] Esta estatuilla podria ser una de les evidències més antigues de ceràmica. Té el cap sense detall algun, llevat dos incisions que podrien representar els ulls. Els braços a penes estan esbossats, en canvi els grans sens, el melic i la llínea inguinal han segut senyalats en tot detall. Encara que ha perdut els peus, sembla que va tindre un extrem inferior puntagut. Una característica que ya no seguix sent part de l'escultura, és el fet de que es creu que originalment va ser ornamentada en quatre plomes.[3] Açò s'evidencia pels quatre menuts forats en la part superior del cap.[3]  Encara que no s'ha determinat el tipo de ploma, es diu que els forats es varen produir en una ferramenta que és relativament esmolada, de la qual cosa una ploma seria suficient.[3]

L'assentament paleolític de Dolní Věstonice, en Moravia (part de Checoslovàquia en el moment de l'inici de les excavacions organisades), ara ubicat en la República Checa, ha segut objecte d'investigació arqueològica sistemàtica des de 1924, iniciada per Karel Absolon. Ademés de la figura de Venus, s'han trobat en Dolní Věstonice figures d'animals (orso, lleó, mamut, cavall, rabosot, rinoceront i muçol) i més de 2000 boles d'argila cuita.


La figurilla va ser descoberta el 13 de juliol de 1925 en una capa de cendra, trencada en dos péntols. Va ser trobada situada en un fumeral central.[4]  Una volta en exhibició en el Museu Moravo en Brno , ara està protegida i rara volta és accessible al públic. Va ser exhibida en el Museu Nacional de Praga de l'11 d'octubre de 2006 al 2 de setembre de 2007 com a part de l'exposició Lovci mamutů (Els caçadors de mamuts).[5][6][7]  Va ser presentada en el Museu Moravo en Brno en una exposició "Art prehistòric en Europa Central". Ha retornat al depòsit en juny de 2009.[8]  Els científics examinen ocasionalment l'estatuilla. Una tomografía en 2004 va trobar una huella dactilar d'un chiquet estimat entre 7 i 15 anys d'edat, disparada en la superfície; Králík, Novotný i Martin Oliva (2002) consideren que el chiquet que va manipular la figura abans de còure-l'és un candidat improvable per a ser el seu creador.[4]

Les excavacions, ademés, podrien haver tret a la llum el taller d'un artiste paleolític, puix esta figura és una més entre centenars que varen aparéixer en la segona vivenda (orsos, mamuts, cavalls, rabosots, rinoceronts, inclús un muçol; ademés d'atres figurillas femenines, algunes molt estilisades) junt en més de 2000 boles d'argila sense modelar:[9]

En Dolní Věstonice s'ha conseguit descobrir la vivenda d'un artiste. Esta quedava aïllada del campament principal, i es caracterisava per presentar una forma constructiva diferent. En les cendres de la llar central —en part abovedado a modo de forn— es varen trobar més de 2200 chicotetes obres plàstiques i fragments d'obres de fanc cuit. A la seua volta l'existència de fragments de flautes indica que també la pròpia cabanya era el lloc de celebració de cerimònies màgiques i a on el creador dels objectes d'art, un sapient mac o sacerdot chaman, tenia la seua morada
Bohuslav Klíma (1963): Dolní Věstonice, Czechoslovak Academy of Sciences (Praga)

Conservació

[editar | editar còdic]

La Venus del Dolní Věstonice es conserva en el Museu de Moravia en Brno. Per la seua delicadea, no està exposta al públic (que deu conformar-se en una rèplica).


En el mateix lloc de Dolní Věstonice han aparegut sorprenents escultures de marfil, entre elles varis rostres tan realistes que semblen retrats.[10] i un ninot masculí articulat.

Vore també: Art paleolític

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (pàgina 86)
  1. La pasta utilisada és el loess local , en solament traces d'argila; no hi ha rastres de bruñido superficial ni pigment aplicat. Pamela B. Vandiver, Olga Soffer, Bohuslav Klima i Jiři Svoboda, «Els orígens de la tecnologia ceràmica en Dolni Věstonice, Checoslovàquia», Science , Nova Série, 246 , n.º 4933 (24 de novembre de 1989: págs. 1002-1008)
  2. Vandiver, Pamela B.; Sofer, Olga; Klima, Bohuslav; Svoboda, Jiři (24 de novembre de 1989). "Els orígens de la tecnologia ceràmica en Dolni Věstonice, Checoslovàquia". Ciència . vol. 246, núm. 4933. págs.  1002–1008 . JSTOR  1704937
  3. 3,0 3,1 3,2 «Forensic analysis of the Dolni Vestonice figurine». bradshawfoundation.com. Consultat el 2025-07-12.
  4. 4,0 4,1 Anthropologie.40(2)ISSN 0323-1119.Consultat el 2025-07-12.
  5. «Mammoth Hunters at the National Museum - Czech republic» (en cs). www.czech.cz. Archivat des d'el original, el 2007-06-11. Consultat el 2025-07-12.
  6. «The Prague Post Online: Tempo: Primal Bohemio». www.praguepost.com. Archivat des d'el original, el 2006-11-17. Consultat el 2025-07-12.
  7. «Národní muzeum - Výstava: Lovci mamutů» (en cs). www.nm.cz. Archivat des d'el original, el 2008-04-20. Consultat el 2025-07-12.
  8. Anthropologie.40/2
    107–113.ISSN 0323-1119.Consultat el 2025-07-12.
  9. Eduardo Ripoll Perelló: Història de l'art (n.º 3: L'art paleolític), pág. 98. Madrit: Història 16, 1989. ISBN 84-7679-157-7.
  10. Tal és la seua perfecció que durant molt temps varen ser rebujades i considerades falsificacions. No obstant, un anàlisis d'espectrometria de masses realisat pel Centre de Tecnologia Espacial, de l'Universitat de Kansas (Estats Units), va determinar la seua autenticitat i la seua antiguetat d'uns 26 000 anys


Referències

[editar | editar còdic]