Anar al contingut

Domini fitogeográfico boscs secs estacionals neotropicales

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Holocalyx-balansae. CAPS 0
El alecrín (Holocalyx balansae), un element arbòreu present en este domini.
Archiu:Starr 070402-6237 Tabebuia aurea.jpg
El lapacho groc (Tabebuia aurea), un element arbòreu present en este domini.

En fitogeografia, es coneix baix el nom de boscs secs estacionals neotropicales (BSEN),[1] (també denominats boscs estacionals residuals, boscs de l'arc pleistocénico residual de Sudamérica,[2] o bosc residual pleistocénico en estació seca, a una unitat geobotánica del centre i nort d'Amèrica del Sur proposta en la categoria de domini, corresponent a una de les grans seccions en que es dividix la regió fitogeográfica neotropical. Reunix a forestes de linaje amazónico tropicals i subtropicales caduques i semicaducas en raó de sofrir una definida estació seca, els que es despleguen per una àmplia extensió del subcontinent.

Distribució

[editar | editar còdic]

Si ben la seua influència aplega fins als boscs del Carib en la península de Guajira de Colòmbia i Veneçola i, de manera esporàdica, en valls seques andinos de Bolívia i Perú fins a alcançar finalment pel noroest àrees costeres sudoccidentales d'Equador,[3] majorment li la quadra en la vegetació que des de les Caatingas del noreste del Brasil, i a través d'enclavaments o taques més extenses, creua sobre el tancat del surest brasiler fins a l'est del Paraguay[4] i el nordest de l'Argentina aplegant al baix riu Paraguay i al Paraná Mig, cobrix relictos en el chaco oriental de l'Argentina i Paraguay, i a través del surest de Bolívia aplega fins al pedemonte andino del sur i centre del país aixina com del noroest argentí. Cap al sur s'ha postulat que també podria aplegar fins a l'oest del Uruguay.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Els sols es presenten en enorme varietat de tipos distints, pero en general els de les planures tendixen a ser profunts, composts per materials fins de tipo loéssico, limosos o arenencs; mentres que en les cordoneres serranes i montanyosos abunden els sols rocosos, poc evolucionats. És especialment característica esta formació en alguns tipos particulars de sols, concretament els que posseïxen calcàrea, una roca sedimentaria composta majoritàriament per carbonat de calcio, generalment calcita, encara que freqüentment presenta traces de magnesita i uns atres carbonats.[5]

El relleu és molt variat, des de planures casi perfectes situades al nivell de la mar sobre albardones en grans chapulls, fins a altes ales Andinas i Subandinas, passant per àrees ondulades, serranes, etc.

Si be és variat, predomina el clima monsònic continental, tropical o semitropical.[6]


Les precipitacions són escasses a nules en la temporada seca en contrast en intenses en la temporada humida. En l'est del Paraguay i en l'extrem nordest argentí este contrast hídric és menys accentuat, presentant clima semitropical humit, pero pansa a ser ya molt marcat cap a l'est del mateix (en la conca del riu Paraguay) regió que posseïx clima semitropical semiestépico.

Tèrmicament, concordes a la seua latitut i altitut, posseïx estius càlits i hiverns suaus, sent sobre mínimes absolutes des de carent de gelades pel que fa a la Caatinga, fins a en gelades suaus en el sur. Inclou les regions que presenten les màximes temperatures absolutes d'Amèrica del Sur, en al voltant de 49 °C.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Prat, D. E. (2000). Seasonally dry forests of tropical South America: from forgotten ecosystem to a new phytogeogra¬phic unit. Edinburgh Journal of Botany 57: 437-461.
  2. Prat, D. E. and P. E. Gibbs (1993). Patterns of species distribu¬tions in the dry seasonal forests of South America. Annals of the Missouri Botanical Garden 80: 902-927. DOI: http:// dx.doi.org/10.2307/2399937.
  3. Paladines, R. (2003). Proposta de conservació del Bosc sec en el Sur d'Equador. Lyonia, Honolulu, 4(2), 183-186.
  4. Oakley, L. J., & Prat, D. E. (2011). El Domini dels Boscs Secs Estacionals Neotropicales i la presència de l'Arc Pleistocénico en la República del Paraguay. Rojasiana, 10(1), 55-75.
  5. Klein, C. & C. S. Hurlbut (1998). Manual de Mineralogia, quarta edició. Editorial Reverté.
  6. Papadakis, Juan (1980). El clima; En especial referència als climes d'Amèrica Llatina, Península Ibèrica, Ex colónies Ibèriques, i les seues potencialitats agropecuarias, Albatros, pp. 377.