Donativum
Donativum (plural donativa) va ser el nom que feya referència als regals monetaris otorgats als soldats de les legions romanes o a la Guàrdia Pretoriana pels Emperadors Romans. La traducció a l'espanyol és donatiu.
Història
[editar | editar còdic]L'objectiu dels donatius era divers: algunes voltes, es pretenia expressar gratitut pels favors rebuts; i unes atres, sobornar per a obtindre favors a canvi. Els donativa eren normalment otorgats al començ del regnat d'un nou emperador. Durant el II i III, esta forma de soborn es va convertir en un element clau per a qualsevol governant exitós en Roma. Tal va ser el cas de molts emperadors-soldat en el periodo comprés del 235 al 248.
La Guàrdia Pretoriana, que se suponia que devia protegir a la persona de l'emperador, era si cap, una amenaça major a la seguritat personal. Les cohortes estacionades en Roma eren difícils de satisfer i en freqüència, es cometien assessinats. Per lo tant, el donativum suponia una manera significativa de comprar el respal i la llealtat de la Guàrdia.
L'emperador Augusto va deixar una cantitat substancial a la Guàrdia Pretoriana en el seu testament, pero no va ser fins al regnat de Tiberio que els regals monetaris es varen fer obligatoris. La Guàrdia Pretoriana va rebre tals regals per fer la vista grossa quan Sejano, la seua prefecto va caure en desgràcia. Cada pretoriano va rebre 10 peces d'or a canvi d'abandonar a Sejano.
En l'any 41, despuix de l'assessinat de Calígula, la guàrdia va recolzar a Claudio, i despuix d'un breu periodo de temps, el Senat es va enterar de que la Guàrdia li havia instalat en el tro. Claudio va otorgar 150 peces d'or a la Guàrdia per a recompensar la seua llealtat. A dita suma, els senadors varen afegir anualment 100 sestercis per a commemorar l'ascens de Claudio. L'inevitable resultat va ser que els pretorianos tragueren a subasta l'Imperi i li l'acabara quedant Didio Juliano en l'any 193.
Donatiu Imperial a la Guàrdia Pretoriana 14 - 193
[editar | editar còdic]| Donatiu Imperial de la Guàrdia Pretoriana 14-193 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Any | Emperador | Causa | Denarios | |
| 14 | Augusto | Últim testament | 250 | |
| 31 | Tiberio | Llealtat de la crisis de Sejano | 1000 | |
| 37 | Caligula | Despuix de l'ascens | 500 | |
| 41 | Claudio | Despuix de l'ascens | 3750 | |
| Anualment | Claudio | Aniversari de l'ascens al tro | 25 | |
| 54 | Nerón | Ascens al tro | 3750 | |
| Pagament pels assessinats | 500 o menys | |||
| 69 | Galba | Promés per Nymphidius Sabinus, pero no pagat | 7500 | |
| 69 | Otón | Promés | 1250 | |
| 69 | Vitelio | Promés | 1250 | |
| 69 | Vespasiano | Donatiu regular | Desconegut | |
| 79 | Tito | Donatiu regular | Desconegut | |
| 81 | Domiciano | Va considerar doblar el donatiu pero va optar per un donatiu regular | Desconegut | |
| 96 | Nerva | Donatiu regular | Desconegut | |
| 98 | Trajano | Donatiu regular | Desconegut | |
| 117 | Adriano | El doble de la suma normal[1] | Desconegut | |
| 136 | Adriano | Donatiu regular despuix de l'adopció de Aelio[2] | Desconegut[3] | |
| 138 | Antonino Pio | Donatiu regular i despuix de la boda de la filla | Desconegut | |
| 161 | Marque Aurelio | Governanza conjunta en Vero | 5000 | |
| 180 | Cómodo | Donatiu regular, segon promés pero no pagat | Desconegut | |
| 193 | Pertinax | Forçat a pagar el donatiu de Cómodo | 3000 | |
| 193 | Didio Juliano | Va comprar el tro | 7250 | |
| 193 | Septimio Sever | Va prometre un donatiu pero va pagar menys | 250 | |
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Otto Fiebiger, "Donativum", RE, vol. V-2, Stuttgart, 1905, cols. 1542–1545.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Donativum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.