Anar al contingut

Dorcus parallelipipedus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
cérvol volant menor (Dorcus parallelipipedus)


El cérvol volant menor (Dorcus parallelipipedus) és una espècie de coleòpter de la família Lucanidae.

Característiques

[editar | editar còdic]

El mascle medix entre 2 i 3 cm de llongitut, en el cap gran i ampla. Són de color negre, en fortes mandíbules i antenes en forma de maza en lamelas —laminillas formades pels últims artejos— en forma de pentine, sense que puguen agrupar-se.[1] Els élitro tenen suaus ornamentacions llongitudinals. Els ulls es disponen en els extrems laterals del cap. La larva es troba en la albura dels troncs d'arbres morts.[2][3]

Dorcus parallelipipedus, larves

De la mateixa manera que les d'atres cérvols volants, les larvas blanques en forma de C s'alimenten de fusta. Els adults i les larves es troben en la fusta blana i en descomposició d'arbres de full ample, especialment fresnos (Fraxinus excelsior), hages (Fagus sylvatica) i manzanos (Malus spp.). Els adults no poden menjar aliments sòlits, pero poden beure la llacor dels arbres i el líquit dels fruts caiguts.

Distribució

[editar | editar còdic]

La seua distribució és paleártica, trobant-se en casi tota Europa, nort d'Àfrica i Oriente Pròxim, en boscs, bardices, parcs i pròxim a zones urbanisades.[4] Vola a la vespradeta, per lo que se li pot vore atret per la llum de focs i fanals.[2]

Cicle de vida i hàbitat

[editar | editar còdic]

Els escarabats adults es poden trobar en boscs, parcs i bardices en estiu, a sovint descansant al sol en els arbres. Despuix de aparearse, les femelles posen els seus ous en fusta podrida i en descomposició. Les larves tarden solament entre 1 i 2 anys en desenrollar-se, molt manco que el Lucanus cervus, que pot tardar fins a 7 anys.[5] També viuen fins a 2 anys despuix d'emergir del seu bua, a diferència de l'escarabat més gran que només viu unes poques semanes com a adult.[6]

Els adults es dispersen volant i, a voltes, s'acosten a les llums exteriors. Es tracta d'una espècie molt estesa en la major part d'Anglaterra i, en general, és comuna (llevat en l'extrem nort) i aplega als jardins a on hi haja horts, bardices velles o arbres grans.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Chinery, M. (1980), pág. 324 i 344
  2. 2,0 2,1 Leraut, P. (2007), pág. 160
  3. Harde i Severa (1984), pág. 244
  4. Plantilla:Biology Catalog
  5. «Stag beetle facts» (en en-gb).
  6. «Stag beetles – European Stag Beetle Monitoring Network» (en en-us).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Chinery, M. (1980). Guia de camp dels insectes d'Espanya i d'Europa, Barcelona: Edicions Omega, S.A., pp. 402.
  • Harde, K. W. i F. Severa (1984). Guia de camp dels coleòpters d'Europa, Barcelona: Edicions Omega, S.A., pp. 332.
  • Leraut, Patrice (2007). Insectes d'Espanya i Europa, Barcelona: Lynx Edicions, pp. 528.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]