Dorcus parallelipipedus
El cérvol volant menor (Dorcus parallelipipedus) és una espècie de coleòpter de la família Lucanidae.
Característiques
[editar | editar còdic]El mascle medix entre 2 i 3 cm de llongitut, en el cap gran i ampla. Són de color negre, en fortes mandíbules i antenes en forma de maza en lamelas —laminillas formades pels últims artejos— en forma de pentine, sense que puguen agrupar-se.[1] Els élitro tenen suaus ornamentacions llongitudinals. Els ulls es disponen en els extrems laterals del cap. La larva es troba en la albura dels troncs d'arbres morts.[2][3]
Dieta
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que les d'atres cérvols volants, les larvas blanques en forma de C s'alimenten de fusta. Els adults i les larves es troben en la fusta blana i en descomposició d'arbres de full ample, especialment fresnos (Fraxinus excelsior), hages (Fagus sylvatica) i manzanos (Malus spp.). Els adults no poden menjar aliments sòlits, pero poden beure la llacor dels arbres i el líquit dels fruts caiguts.
Distribució
[editar | editar còdic]La seua distribució és paleártica, trobant-se en casi tota Europa, nort d'Àfrica i Oriente Pròxim, en boscs, bardices, parcs i pròxim a zones urbanisades.[4] Vola a la vespradeta, per lo que se li pot vore atret per la llum de focs i fanals.[2]
Cicle de vida i hàbitat
[editar | editar còdic]Els escarabats adults es poden trobar en boscs, parcs i bardices en estiu, a sovint descansant al sol en els arbres. Despuix de aparearse, les femelles posen els seus ous en fusta podrida i en descomposició. Les larves tarden solament entre 1 i 2 anys en desenrollar-se, molt manco que el Lucanus cervus, que pot tardar fins a 7 anys.[5] També viuen fins a 2 anys despuix d'emergir del seu bua, a diferència de l'escarabat més gran que només viu unes poques semanes com a adult.[6]
Els adults es dispersen volant i, a voltes, s'acosten a les llums exteriors. Es tracta d'una espècie molt estesa en la major part d'Anglaterra i, en general, és comuna (llevat en l'extrem nort) i aplega als jardins a on hi haja horts, bardices velles o arbres grans.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chinery, M. (1980), pág. 324 i 344
- ↑ 2,0 2,1 Leraut, P. (2007), pág. 160
- ↑ Harde i Severa (1984), pág. 244
- ↑ Plantilla:Biology Catalog
- ↑ «Stag beetle facts» (en en-gb).
- ↑ «Stag beetles – European Stag Beetle Monitoring Network» (en en-us).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chinery, M. (1980). Guia de camp dels insectes d'Espanya i d'Europa, Barcelona: Edicions Omega, S.A., pp. 402.
- Harde, K. W. i F. Severa (1984). Guia de camp dels coleòpters d'Europa, Barcelona: Edicions Omega, S.A., pp. 332.
- Leraut, Patrice (2007). Insectes d'Espanya i Europa, Barcelona: Lynx Edicions, pp. 528.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Società Entomologica Italiana Foto de Dorcus parallelipipedus
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dorcus parallelipipedus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.