Anar al contingut

Doris Day

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Doris Day
45px|link=
Este artículo o sección tiene referencias, pero necesita más para complementar su verificabilidad.
Plantilla:Busca fuentes
Este aviso fue puesto el 14 de maig de 2019.
[[Categoria:Wikipedia:Artículos que necesitan referencias adicionales| Plantilla:Problemas artículo/validar]]


Doris Mary Ann Kappelhoff, coneguda com Doris Day (Cincinnati, 3 d'abril de 1922-Sant Diego, Califòrnia, 13 de maig de 2019),[1] va ser una actriu i cantant nortamericana de pop tradicional i jazz.

Naixcuda en una família de classe mija, els seus inicis professionals varen succeir en la ràdio. Va ser una de les cantants sorgides en la década de 1940 que, junt en Dinah Shore, Billie Holiday, Patti Page i Sarah Vaughan, va crear la modalitat vocal femenina en la música pop tradicional. No obstant, es va consagrar principalment en el cine, a on incursionó des de la seua joventut, quan va ser convocada per a rodar la película Romançada on the High Sigues (1948).

Des de mediats dels anys cinquanta, els seus papers varen ser cada volta més importants i va ser reconeguda per les seues condicions actorales per a la comèdia. Entre les produccions a on va actuar destaquen The Tunnel of Love, Pillow Talk, Midnight Lace, Billy Rose's Jumbo i Move Over, Darling, per les quals va rebre una gran cantitat de premis i distincions. Va ser dirigida per directors com Michael Gordon, Michael Curtiz, Alfred Hitchcock i David Butler, i va compartir escena junt en alguns dels actors més importants d'aquells temps en Hollywood com Jack Carson, Frank Sinatra, James Stewart, Clark Gable i Roc Hudson, fins al seu retir del cine en 1968.

El restant de la seua carrera va estar lligat a la música i al mig televisiu. Va aplegar a protagonisar una exitosa série de televisió, The Doris Day Show, que es va transmetre en CBS des de 1968 fins a 1973, durant cinc temporades. A partir de la década de 1970, es va abocar al activisme en defensa dels animals. En el pas dels anys, el seu treball va disminuir pero aixina i tot va editar dos discs, The Love Album (1994) i My Heart (2011).

Biografia

[editar | editar còdic]

Va nàixer com Doris Mary Anne Kappelhoff[2] el 3 d'abril de 1922 en Cincinnati, Ohio,[3] filla d'Ànima Sophia (de fadrina Welz; 1895-1976) i William Joseph Kappelhoff (1892-1967), de pares germà-americans,[4][5] i va rebre el nom Doris Doris per l'actriu del cine mut Doris Kenyon.[6] La seua mare era ama de casa i el seu pare professor de música i director de cor.[7] El seu yayo patern, Franz Joseph Wilhelm Kappelhoff, va emigrar a Estats Units en 1875 i es va establir en la numerosa comunitat alemana de Cincinnati.[8] Durant la major part de la seua vida, Day va declarar que havia naixcut en 1924, pero en motiu del seu 95 natalici, Associated Press va trobar la seua partida de naiximent, que indicava una data de 1922.[9]


Day tenia dos germans majors: Richard (1917-1919), que va morir ans que ella naixquera, i Paul (1919-1957).[10] L'infidelitat del seu pare va provocar la separació dels seus pares en 1932, quan ella tenia 10 anys.[11][12] Des de molt jove es va interessar per la dansa i, a mitan dels anys 30, va formar un duo de ball en Jerry Doherty que participava en competicions nacionals.[13] El 13 d'octubre de 1937, mentres Day viajava en uns amics, el seu coche va chocar en un tren de mercaderies i ella es va trencar la cama dreta, lo que va truncar les seues perspectives com a ballarina professional.[14][15][16]

Mentres es recuperava del seu accident de coche, Day cantava en la ràdio i va descobrir el seu talent com a cantant. Ànima, la mare de Day, va conseguir que Doris rebera classes de vora de Grace Raine.[17] Despuix de tres classes, Raine li va dir a Ànima que Day tenia «un potencial trement» i li va donar tres classes semanals pel preu d'una. Anys més tart, Day va afirmar que Raine havia influït més que ningú en el seu estil de vora i en la seua carrera.[17]

Trayectòria

[editar | editar còdic]

Durant els huit mesos que va estar rebent classes de vora, Day va conseguir els seus primers treballs professionals com a vocaliste en el programa de ràdio Carlin's Carnival de la WLW i en un restaurant local, Charlie Yee's Shanghai Inn.[17] Durant les seues actuacions radiofòniques, va cridar l'atenció de Barney Rapp, que buscava una vocalista femenina i li va demanar que fera un oïment per al lloc. Segons Rapp, havia fet un oïment a atres 200 cantants.[17]


En 1939, va anar el propi Barney Rapp qui li va sugerir que canviara el seu nom pel de Doris Day,[18] per la cançó «Day after Day», que era part del seu repertori. Despuix de treballar en Rapp, Day va treballar en els directors d'orquesta Jimmy James,[19] Bob Crosby i Els Brown. En 1941, Day va aparéixer com a cantant en tres Soundies en la banda dels Brown.[20]

Junt en Els Brown va llançar més d'una decena de senzills, entre ells «Sentimental Journey» i «My Dreams Llaure Getting Better All the Clave»,[21] cançons que varen alcançar el primer lloc de la llista de popularitat nortamericana Billboard Hot 100.

Cine

[editar | editar còdic]

A finals dels anys 1940, Day va començar a participar en oïments per a películes. En 1948 va debutar en el cine en la película musical Romançada on the High Sigues, a on va interpretar a Geòrgia Garrett; per a conseguir dit treball va competir en un total de 100 actrius que també volien eixe paper. Allí va ser dirigida per Michael Curtiz i va compartir escena en Jack Carson i Janis Paige.[22]

Per a la companyia Warner Brothers, l'artista va rodar atres musicals, entre ells Starlift, By the Light of the Silvery Moon i Tea for Two. En 1953 va interpretar Calamity Jane,[23] el títul del qual en Espanya va ser Doris Day en l'Oest; la película va guanyar l'Óscar a la millor cançó original per Secret Love.[24]


En 1955, va rebre algunes de les millors crítiques de la seua carrera artística per l'interpretació de la cantant Ruth Etting en Vullgues-me o deixa'm, junt en James Cagney.[25] Ademés de Cagney, Day ha compartit cartell en algunes d'estreles masculines més importants d'Hollywood, com James Stewart, Cary Grant, David Niven o Clark Gable.

En la película de 1956 d'Alfred Hitchcock L'home que sabia massa, cantava la cançó Que Sera, Sera (Whatever Will Be, Will Be), que va guanyar l'Oscar. Segons conte Jay Livingston (autor de la cançó junt en Ray Evans), Day preferia una atra cançó de la película, We'll Love Again, i va intentar no gravar la cançó Que Sera, Sera. Quan els estudis la varen obligar a gravar-la, va cedir, pero despuix de gravar l'escena va comentar a un amic de Livingston «És l'última volta que sentiràs esta cançó». Que Sera, Sera es va convertir en la cançó identificativa de Day, usada en la seua película No vos mengeu les margarites i en la cançó de capçalera del seu programa de televisió. La cançó va ser versionada per Sly & the Family Stone en 1973.


L'actriu va protagonisar junt en Richard Widmark el llarcmetrage dirigit per Gene Kelly, The Tunnel of Love (El meu marit es divertix), de 1958. La película li va supondre la seua primera nominació al Globo d'Or com millor actriu en comèdia o musical. Posteriorment, va actuar junt en Roc Hudson en la comèdia romàntica Pillow Talk (Confidències a mijanit, 1959), baix la direcció de Michael Gordon, també en gran èxit de crítica i taquilla. El paper li va dur la seua primera i única nominació al premie Óscar en la categoria de millor actriu i una nova candidatura al Globo d'Or com a millor actriu en comèdia o musical. Day i Hudson varen fer atres dos películes junts (Pijama per a dos i No em manes flors). Va treballar junt en Cary Grant en Suau com el visón en 1962 i junt en James Garner va fer atres dos películes, escomençant en la cinta de 1963 La seua chicoteta aventura.

A pesar del pas del temps i del canvi de gusts del públic, Day es va quedar estancada en el mateix tipo de películes. La crítica i el públic varen començar a cansar-se de les películes que interpretava. Seguint els consells del seu tercer marit, Marty Melcher, va interpretar Caprig (Caprice (1967)) junt en Richard Harris, i que segons la pròpia actriu és una de les seues pijors interpretacions. També assessorada pel seu marit, Day va rebujar el paper de Mrs. Robinson en El graduat (paper que va anar a parar a mans d'Anne Bancroft).

Carrera posterior

[editar | editar còdic]

A la mort de Melcher, Doris va descobrir que este hi havia despilfarrado tota la fortuna de l'actriu, deixant-la en la fallida. Doris va demandar a Jerry Rosenthal, soci del seu marit, per possible estafa, va guanyar la demanda i li va fer pagar la cantitat de 20 millons de dólarés.

Ademés, es va enterar de que el seu difunt marit havia firmat un contracte per a que l'actriu realisara una série de televisió. Entre 1968 i 1973, va protagonisar la seua pròpia comèdia, The Doris Day Show, que tenia com a cançó de capçalera el tema Que Sera, Sera. Des de que va terminar la série, es va mantindre pràcticament retirada del món de l'espectàcul.

Una memorable actuació va ser la que va fer al costat de Kirk Douglas en Young Man with a Horn, en la qual apareix com a vilana Lauren Bacall i en la que Harry James interpreta la trompeta que simulava tocar Kirk. El film no va tindre molt èxit comercial pero és memorable per les interpretacions de James i les actuacions de Doris i Kirk.

Des de que Doris Day's Best Friends va aplegar al seu fi, Day es va retirar del món de l'espectàcul. A partir de llavors, es va dedicar a la promoció dels drets dels animals. Va crear la Lliga Animal Doris Day (The Doris Day Animal League) per a la protecció dels animals en perill, a on va ser una de les més influents activistes d'eixe moviment.

Posteriorment va rebre variats reconeiximents per la seua llarga trayectòria. En 1989, per eixemple, se li va otorgar el premi Cecil B. DeMille i en 1991 el premi American Comedy per la seua contribució a la comèdia cinematogràfica.

En 2011, grava un àlbum cridat My Heart, en ochenta y nueve anys.

Va morir el 13 de maig de 2019 a causa d'una neumonia greu, als 97 anys d'edat.

Matrimonis i maternitat

[editar | editar còdic]

Doris Day va estar casada quatre voltes:

  • En Al Jorden, músic al que va conéixer en la banda de Barney Rapp, des de març de 1941 fins a 1943. Day tenia per llavors 16 anys, i el seu únic fill, Terry, va nàixer d'este matrimoni. El músic es va suïcidar despuix del divorç.
  • En George Weidler, saxofoniste, va estar casada entre març de 1946 i maig de 1949. Weidler va ser el que va fer que Day es convertira a la ciència cristiana.
  • En Marty Melcher es va casar el dia del seu vigèsim nové natalici, en 1951. Este matrimoni va durar prou més que els seus dos anteriors. Melcher va adoptar a Terry (qui es va convertir en Terry Melcher) i va produir moltes de les películes de l'actriu. El matrimoni va terminar en abril de 1968 en la mort de Melcher.
  • En Barry Comden va estar casada des d'abril de 1976 fins a 1981. Comden va ser l'únic dels seus marits que no va estar relacionat en el món de l'espectàcul.


El 19 de novembre del 2004, el seu fill, Terry Melcher, va morir per complicacions associades a un melanoma. Tenia sesenta y dos anys.[26]

Filmografia

[editar | editar còdic]
Any Títul Personage
1948 Romançada on the High Sigues Geòrgia Garrett
1949 My Dream Is Yours Martha Gibson
It's a Great Feeling Judy Adams
1950 Young Man with a Horn Jo Jordan
Tea for Two Nanette Carter
The West Point Story Jan Wilson
1951 Storm Warning Lucy Rice
Lullaby of Broadway Melinda Howard
On Moonlight Bay Marjorie «Marjie»
Winfield
I'll See You in My Dreams Grace LeBoy

Kahn

Starlift Ella mateixa
1952 The Winning Team Aimee Alexander
April in Paris Ethel «Dynamite»
Jackson
1953 By the Light of the Silvery Moon Marjorie «Marjie»

Winfield

Calamity Jane Calamity Jane
1954 Lucky Em Candy Williams
Young at Heart Laurie Tuttle
1955 Love Em or Leave Em Ruth Etting
1956 The Man Who Knew Too Much Josephine «Jo»
McKenna
Julie Julie Benton
1957 The Pajama Game Katherine «Babe»
Williams
1958 Teacher's Pet Erica Stone
The Tunnel of Love Isolde Poole
1959 It Happened to Jane Jane Osgood
Pillow Talk Jan Morrow
1960 Please Don't Eat the Daisies Kate Robinson
Mackay
Midnight Lace Kit Preston
1961 Lover Menja Back Carol Templeton
1962 Suau com el visón Cathy Timberlake
Billy Rose's Jumbo Kitty Wonder
1963 The Thrill of It All Beverly Boyer
Move Over, Darling Ellen Wagstaff Ardixen
1964 No em manes flors Judy Kimball
1965 Do Not Disturb Janet Harper
1966 The Glass Bottom Boat Jennifer Nelson
1967 The Ballad of Josie Josie Minick
Caprice Patricia Foster
1968 Where Were You When the Lights Went Out? Margaret Garrison
With Six You Get Eggroll Abby McClure

Discografia

[editar | editar còdic]

Àlbums d'estudi

[editar | editar còdic]

Premis i nominacions

[editar | editar còdic]

Premis Óscar

[editar | editar còdic]
Any Categoria Película Resultat
1960[27] Millor actriu Pillow Talk Plantilla:Cela

Premis Globo d'Or

[editar | editar còdic]
Any Categoria Treball Resultat
1955 Premi Henrietta a l'actriu favorita Plantilla:Cela
1958 Plantilla:Cela
1959 Millor actriu - Comèdia o musical El túnel de l'amor Plantilla:Cela
1960 Pillow Talk Plantilla:Cela
Premi Henrietta a l'actriu favorita Plantilla:Cela
1961 Millor actriu - Drama Midnight lace Plantilla:Cela
1963 Millor actriu - Comèdia o musical Billy Rose's Jumbo Plantilla:Cela
Premi Henrietta a l'actriu favorita Plantilla:Cela
1964 Millor actriu - Comèdia o musical Yo, ella i l'atra Plantilla:Cela
1966 Premi Henrietta a l'actriu favorita Plantilla:Cela
1969 Millor actriu de série de televisió - Comèdia o musical The Doris Day Show Plantilla:Cela
1989 Premi Cecil B. DeMille Plantilla:Cela

Premis Grammy

[editar | editar còdic]
Any Categoria Treball Resultat
1958[28] Millor interpretació vocal femenina Everybody loves a lover Plantilla:Cela
1960[29] Millor interpretació femenina en un senzill Sound of music Plantilla:Cela
2008 Premi a la carrera artística Plantilla:Cela

Premis Grammy: Hall of Fame

[editar | editar còdic]
Any Cançó Sagell discogràfic Resultat
1998[30] "Sentimental journey" Columbia (1945) Plantilla:Cela
1999[30] "Secret Love" Columbia (1953) Plantilla:Cela
2012[30] "Que Sera, Sera (Whatever Will Be, Will Be)" Columbia (1956) Plantilla:Cela

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Legendary actress and singer Doris Day dead at 97» (en en). Dayton Daily News. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2019. Consultat el 13 de maig de 2019.
  2. ↑ «[1]». Consultat el 2024-05-11 (en en-US).
  3. ↑ «Birthday surprise for ageless Doris Day: She's actually 95». web.archive.org. Consultat el 2024-05-11.
  4. ↑ «Actress Doris Day dies at 97» (en en). https://www.inquirer.com. Consultat el 2024-05-11.
  5. ↑ «Dorys complix 95 anys». Consultat el 15 de juliol de 2017.
  6. ↑ Braun, Eric (2010-12-30). Doris Day (en en), Orion. ISBN 978-1-4091-0569-5.
  7. ↑ Kaufman, David (2008). Doris Day: the untold story of the girl next door, 1st ed edició, Virgin Books USA. ISBN 978-1-905264-30-8.
  8. ↑ «Doris Day heißt eigentlich Doris Mary Ann Kappelhoff» (en de). www.wn.de. Consultat el 2024-05-11.
  9. ↑ Elber, Lynn (April 2, 2017). "Birthday surprise for ageless Doris Day: She's actually 95". Associated Press. Archived from the original on April 4, 2017. Retrieved April 2, 2017. A copy of Day's birth certificate, obtained by The Associated Press from Ohio's Office of Vital Statistics, settles the issue: Doris Mary Kappelhoff, her pre-fame name, was born on April 3, 1922, making her 95. Her parents were Ànima and William Kappelhoff of Cincinnati.
  10. ↑ Hotchner, AE (1975), Doris Day: Her Own Story, William Morrow & Co, ISBN 978-0-688-02968-5
  11. ↑ Hotchner, A.I. (1976). Doris Day: Her Own Story. New York: William Morrow and Company, Inc. ISBN 978-0-688-02968-5.
  12. ↑ «The Pittsburgh Press - Busca en l'archiu de Google News». news.google.com. Consultat el 2024-05-11.
  13. ↑ Parish, James Robert; Pitts, Michael R. (2003-01-01). Hollywood Songsters: Allyson to Funicello (en en), Routledge. ISBN 978-0-415-94332-1.
  14. ↑ «Celebrity-Oct-18-1937-241850 | NewspaperArchive» (en en). newspaperarchive.com. Consultat el 2024-05-11.
  15. ↑ Browne, Ray Broadus; Browne, Pat (2001). The Guide to United States Popular Culture (en en), Popular Press. ISBN 978-0-87972-821-2.
  16. ↑ «[2]». Consultat el 2024-05-11.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Day, Doris (1976). Doris Day, her own story, Morrow. ISBN 978-0-688-02968-5.
  18. ↑ «[3]». Consultat el 2024-05-11 (en en-GB).
  19. ↑ «Celebrity-Apr-17-1940-241851 | NewspaperArchive» (en en). newspaperarchive.com. Consultat el 2024-05-11.
  20. ↑ Terenzio, Maurice; MacGillivray, Scott; Okuda, {{{nom3}}} (1991-03-26). The Soundies Distributing Corporation of America: A History and Fimography of Their "Jukebox" Musical Films of the 1940s (en en), McFarland, Incorporated, Publishers. ISBN 978-0-89950-578-7.
  21. ↑ Whitburn, Joel (1986). Joel Whitburn's Pop Memories 1890–1954. Wisconsin: Record Research Inc. p. 63. ISBN 978-0-89820-083-6.
  22. ↑ Gentry, Philip Max (2008). The Age of Anxiety: Music, Politics, and McCarthyism, 1948–1954. p. 104. ISBN 978-0-549-90073-3. Archived from the original on January 3, 2014. Retrieved August 8, 2013.
  23. ↑ https://www.newspapers.com/article/the-brooklyn-daily-eagle/21285782/
  24. ↑ Tyler, Dò (2008). Music of the Postwar Era. ABC-CLIO. p. 110. ISBN 978-0-313-34191-5. Retrieved August 9, 2013.
  25. ↑ Lisanti, Tom; Paul, Louis (2002). Film Fatals: Women in Espionage Films and Television, 1962–1973. McFarland. p. 104. ISBN 978-0-7864-1194-8. Retrieved August 8, 2013.
  26. ↑ «Terry Melcher, productor i cantant». Consultat el 25 de maig de 2019.
  27. ↑ «32th Academy Awards (1960)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  28. ↑ «1st Annual GRAMMY Awards | GRAMMY.com». grammy.com. Consultat el 2025-05-30.
  29. ↑ «3rd Annual GRAMMY Awards | GRAMMY.com». grammy.com. Consultat el 2025-05-30.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 «GRAMMY Hall Of Fame | Hall of Fame Artists | GRAMMY.com». grammy.com. Consultat el 2025-05-30.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Doris_Day&oldid=808645»