Anar al contingut

Gene Kelly

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gene Kelly


Eugene Curran Kelly (Pittsburgh, 23 d'agost de 1912-Beverly Hills, 2 de febrer de 1996), més conegut com Gene Kelly, fon un actor, cantant, ballarí, director i coreógraf nortamericà.[1]

Biografia

[editar | editar còdic]

Gene Kelly va nàixer en un dels barris més humils de Pittsburgh (Pennsilvània), en el sí d'una família obrera.[2] El seu pare era venedor de fonógrafs i la seua mare, Harriet, va ser l'encarregada de fer que Gene i els seus germans s'interessaren pel món de la dansa. Va ser ella qui propulsó la formació del grup The Five Kellys, compost pels cinc germans.[3] Despuix de desfer-se el grup, ell i el seu germà Fred varen continuar ballant i preparant enèrgiques coreografies baix el nom de The Kelly Brothers.

Durant la depressió econòmica de 1929 que sacsa els Estats Units i mentres acabava els seus estudis universitaris (es va llicenciar en Econòmiques en 1933), Kelly va començar a treballar en diversos oficis per a ajudar a traure avant a la seua família.[4] Finalment, i com a negoci familiar, inauguren una primera acadèmia de ball en Pittsburgh i despuix una segona en Johnstown, en les que Kelly treballa com a codirector i professor de ball.[5] Quan les acadèmies escomencen a funcionar, ell creu aplegat el moment de viajar a Nova York i intentar trobar treball com a coreógraf.

Carrera cinematogràfica

[editar | editar còdic]

Aixina, en els seus començos i en la ferma decisió de convertir-se en una figura del ball, Gene viaja a Nova York i en poc temps conseguix un gran èxit en Broadway protagonisant el musical Pal Joey (1940),[3] en el que va conéixer a un ballarí del cor, Stanley Donen. Kelly va reconéixer en ell importants qualitats tècniques i li va oferir treballar per a ell com a ajudant. En esta obra va cridar l'atenció del famós productor David O. Selznick i del president de la MGM Louis B. Mayer. Selznick li oferix un contracte per a treballar en Hollywood, en a on s'instala un any més tart junt a la seua dòna Betsy Blair. Desafortunadament, Selznick no estava interessat en produir musicals i va pensar que Kelly podria convertir-se en un gran actor dramàtic, deixant de costat la seua carrera de ballarí. No obstant, Gene no estava molt entusiasmat en l'idea, per lo que va rebre en agrade una oferta de la Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) per a protagonisar junt a Judy Garland l'encantadora Per la meua chica i per mi,[6] dirigits pel coreógraf i director Busby Berkeley (El carrer 42). La película en la que es posava de manifest una química entre els dos protagonistes va rebre molt bones crítiques, i va fer que Gene es convertira en el centre d'atenció d'Hollywood.


Despuix de Per la meua chica i per mi, va realisar una série de películes en la MGM, i en 1944 protagonisa Les models (Cover Girl, de Charles Vidor) (produïda per la Columbia i protagonisada també per Rita Hayworth). En esta película Kelly coreografia, en l'ajuda de Stanley Donen, un dels números de ball més revolucionaris de l'història del musical americà, el Alter Ego, un complex duel entre el personage de Kelly i la seua consciència que resulta ser un gran èxit.[7]

Les coses li anaven ben fins que Pearl Harbor va ser bombardejada i Gene decidix allistar-se i lluitar pel seu país.[8] Encara que en un principi no li'l varen permetre, entre 1944 i 1946 es va allistar i va dirigir uns documentals patrocinats per l'eixèrcit nortamericà durant la Segona Guerra Mundial.

Al seu regrés va revitalisar la seua popularitat en películes com Levando ancores (1945, George Sidney) en el seu primer film mític junt a Frank Sinatra, que inclou un célebre número musical junt al personage d'animació Jerry (de Tom i Jerry); Ziegfield follies de Vincente Minnelli, de nou en Judy Garland i coincidint també en Fred Astaire i Lucille Ball; El pirata 1948, de Vincente Minnelli, en el que compartia cartell en Judy Garland de nou) i Els tres mosqueteros (The three Musketeers, 1948; de la mà de George Sidney). En esta última, tot un èxit en el seu moment i no musical, va estar acompanyat per June Allyson, Llana Turner i Van Heflin. En Un dia en Nova York (On the town) va fer el seu debut com a director junt a Donen. La película la protagonisa junt a Frank Sinatra i Vora Ellen. Va ser tal l'èxit alcançat, que la película ha marcat història en el cine musical. Per primera volta una película musical és rodada en escenaris exteriors reals, convertint-se la ciutat en la verdadera protagonista del film. L'estudi es va donar conte del potencial artístic i creatiu de Kelly i va decidir donar-li major llibertat a l'hora de posar en pràctica les seues idees. Eixa llibertat va ser la que va fer possible que es realisaren els dos musicals més recordats de tots els temps.[9]

Un americà en París (An american in Paris, 1951; de Vincente Minnelli) va ser la película que va elevar a Kelly al ranc de superestrella. Va ser un dels majors èxits de l'any, aplegant a conseguir sis premis Óscar de l'Acadèmia, entre els que destaquen el de millor película, i un d'honorífic per la versatilitat de Gene com actor, cantant, ballarí, director, coreógraf i, més concretament, per la seua aportació al gènero del musical.[10][11]


A l'any següent, en 1952, Kelly va tornar a fer història dirigint, coreografiando i protagonisant Cantant baix la pluja (Singin' in the rain), al costat de Donald O'Connor i Debbie Reynolds. Encara que en l'actualitat està considerada com el millor musical de tots els temps i una de les millors películes de l'història,[12][13] en aquells anys es va vore eclipsada per l'èxit de la seua predecessora. En 1954 va continuar la seua fructífera colaboració en Vincente Minnelli en un film no molt apreciat en el seu dia pero que s'ha anat revalorisant en el temps: Brigadoon. It's always fair weather (1955), espècie de continuació en to de melodrama nostàlgic i amarc de la citada Un dia en Nova York, també va resultar ser molt alabada per la prensa i encara que no pel públic pel to pessimiste del musical. En 1956 va rodar en Anglaterra un dels seus proyectes personals més ambiciosos: Invitació a la dansa.[14]

Despuix d'esta gran onada d'èxits, la carrera de Kelly va escomençar a declinar i a perdre l'esplendor conseguit. Apartat ya del musical, en 1960 va realisar una de les seues millors interpretacions en mig d'un impressionant duel interpretatiu entre els llegendaris Spencer Tracy i Fredric March en la película L'herència del vent de Stanley Kramer (un dels grans interrogants sobre la carrera de Kelly és fins a a on haguera aplegat com a actor dramàtic de no haver tingut com a prioritat el món de la dansa). Tant la seua vida professional com la personal es trobaven en un moment molt difícil. En 1957 el seu matrimoni de quinze anys en Betsy Blair (Marty, Carrer Major) havia terminat per la necessitat de creiximent personal de Betsy.[15] En 1960 Kelly es va casar en Jeanne Coyne, qui des de feya molts anys havia segut el seu assistent i ajudant coreogràfica i que anys arrere havia mantingut un breu matrimoni en el seu amic Stanley Donen. D'esta unió naixerien dos fills, Tim i Bridget (tenia ya una filla del seu primer matrimoni, Kerry).[16][17]


En 1967, Gene Kelly va participar en la clàssica producció animada Jack i els fesols màgics.[18] Esta maravellosa realisació, mescla d'animacions i personages reals, conta les aventures de Jeremy (Gene Kelly) junt a Jack (Bobby Rhia), els qui pugen pel tronc d'un fesol jagant fins al palau d'un ogre. La dolça Serena està captiva allí i Jeremy deurà rescatar-la.


Despuix d'uns anys d'aparent oblit, va recuperar la fama en dirigir a Barbra Streisand i Louis Armstrong en Hello, Dolly! (1969),[19] aixina com a James Stewart i Henry Fonda en El club social de Cheyenne (The Cheyenne Social Club, 1970).[20] No obstant, quan Gene estava escomençant a conseguir millors películes i millors papers, va sofrir un dur colp en la seua vida personal en diagnosticar-se-li a la seua dòna leucèmia, malaltia de la que falliria en 1973.[21] Viudo i en dos fills menuts, va decidir dedicar-se a ells i, a partir d'eixe moment, va rebujar tots aquells proyectes que pogueren tindre-li llunt de Los Àngeles (Califòrnia) durant un llarc periodo. Erase una volta Hollywood (1974), Hollywood, Hollywood (1976), i That's Entertainment III (1994), la tercera d'estes exitoses películes antològiques sobre el cine musical i la comèdia dels anys dorats del cine nortamericà, varen anar segurament els seus últims films reseñables.

Durant la següent década, Gene va realisar algunes intervencions en televisió acceptant ocasionalment algun treball com a director. En 1980, va realisar la seua última aparició en un musical pero, desafortunadament Xanadu va resultar tot un fracàs, encara que això no va impedir que la banda sonora, en la que ell interpretava i ballava Whenever you're away from em a duo en Olivia Newton-John, fòra un gran èxit de vendes. Xanadu va ser l'última aparició cinematogràfica de Gene Kelly com a actor. En 1985, va rebre, entre molts atres premis, el del American Film Institute en homenage a tota la seua carrera professional.[22]

Gene Kelly va morir el 2 de febrer de 1996 per complicacions de dos ictus sofrits en juliol de 1994 i en febrer de 1995.[21]

Filmografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Filmografia de Gene Kelly.

Filmografia com a intérpret

[editar | editar còdic]
Any Títul
1942 Per la meua chica i per mi
1943 Desfilada d'Estreles
La Dubarry era una dama
1944 Les models
1945 Levando ancores
1946 Ziegfeld Follies
1948 El pirata
Els tres mosqueteros
1949 Un dia en Nova York
Take M'Out to the Ball Game
1950 Vall alegre
1951 Un americà en París
1952 Cantant baix la pluja
1954 Brigadoon
1955 Sempre fa bon temps
1956 Invitació a la dansa
1957 Els girls
El camí feliç
1958 Marjorie Morningstar
1960 Inherit the Wind
1964 What a Way to Go!
1966 Les senyoretes de Rochefort
1967 Jack i els fesols màgics
1973 Quaranta quilats
1974 That's Entertainment!
1976 That's Entertainment, Part II
1980 Xanadú
1985 Açò sí és ballar
1994 That's Entertainment! III

Filmografia com a director

[editar | editar còdic]
  • 1976: That's Entertainment, Part II

Filmografia com a guionista

[editar | editar còdic]
  • 1956: Invitació a la dansa

Filmografia com a productor eixecutiu

[editar | editar còdic]
  • 1985: Açò sí és ballar

Premis i distincions

[editar | editar còdic]
Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
1946[23] Millor actor Levando ancores Plantilla:Cela
1952[24] Óscar honorífic Plantilla:Cela
Festival Internacional de Cine de Berlín
Any Categoria Película Resultat
1956[25] Gose d'Or Invitació a la dansa Plantilla:Cela

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Gene Kelly: Biografia i filmografia» (en és-és). AlohaCriticón. Consultat el 2021-02-02.
  2. ↑ «The content you llaure trying to access is no longer available | YUDU Ltd.». content.yudu.com. Consultat el 2021-02-02.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Fred Astaire i Gene Kelly: l'història darrere de la rivalitat que mai va existir». Clarín. Consultat el 1 de febrer de 2021.
  4. ↑ «[1]». Consultat el 2021-02-02 (en és).
  5. ↑ «Els passos d'un ballarí de película» (en és-és). La Veritat. Consultat el 2021-02-02.
  6. ↑ «El costat amagat de Gene Kelly, un actor ególatra, insegur i tirà en les actrius en les que va treballar». El Món. Consultat el 1 de febrer de 2021.
  7. ↑ Hess, Earl J. (2009). Singin' in the rain : the making of an American masterpiece, University Press of Kansas. OCLC 291908067. ISBN 978-0-7006-1656-5.
  8. ↑ «Gene Kelly: una vida marcada per l'egocentrisme, les infidelitats i els amors jóvens». La Nació. Consultat el 1 de febrer de 2021.
  9. ↑ Thomas, Tony, 1927-1997. ([1974]). The films of Gene Kelly, song and danse man., [1st ed.] edició, Citadel Press. OCLC 980090. ISBN 978-0-8065-0400-1.
  10. ↑ «How 'An American in Paris' Won Best Picture and Changed Hollywood» (en en). EW.com. Consultat el 2021-02-02.
  11. ↑ «Gene Kelly's widow recalls magic of the film 'An American in Paris' as the stage version menges to SoCal» (en en-us). Los Angeles Claves. Consultat el 2021-02-02.
  12. ↑ «100 Greatest Film Musicals».
  13. ↑ «The Best Movie Musicals of All Clave».
  14. ↑ «5 Reasons to Invite You to Invitation to the Danse» (en en). Gene Kelly Fans. Consultat el 2021-02-02.
  15. ↑ «[2]». Consultat el 2021-02-02 (en en-US).
  16. ↑ «The dark side of Singin’ In The Rain star Gene Kelly» (en en). Express.co.uk. Consultat el 2021-02-02.
  17. ↑ «[3]». Consultat el 2021-02-02 (en en-US).
  18. ↑ «Gene Kelly, el ballarí d'Hollywood» (en és). Excélsior. Consultat el 2021-02-02.
  19. ↑ «100 Greatest Film Musicals» (en en-us). digitaldreamdoor.com. Consultat el 2021-02-02.
  20. ↑ «The Cheyenne Social Club | film by Kelly [1970]» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-02-02.
  21. ↑ 21,0 21,1 «[4]». Consultat el 2021-02-02 (en és).
  22. ↑ Hirschhorn, Clive. (1984). Gene Kelly : a biography, W.H. Allen. OCLC 12891688. ISBN 978-0-491-03182-0.
  23. ↑ «18th Academy Awards (1948)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
  24. ↑ «24th Academy Awards (1952)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 19 de març de 2021.
  25. ↑ «PRIZES & HONOURS 1956». berlinale.de.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gene_Kelly&oldid=730135»