Anar al contingut

Douglas Engelbart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Douglas Engelbart in 2008.jpg
Douglas Engelbart


Douglas Carl Engelbart (Portland, Oregó; 30 de giner de 1925-Atherton, Califòrnia; 2 de juliol de 2013)[1] va ser un inventor nortamericà, descendent de noruecs. És conegut per inventar el rata,[2]cita requerida i fon un pioner de l'interacció humana en les computadores, incloent el hipertext i les computadoras en ret.[3] La seua visió va servir per a que els ingeniers de Xerox PARC aplegaren finalment a un millor disseny del mouse, amprat per la Xerox Alt, la primera computadora personal en interfaç gràfic.[4]

Engelbart va rebre un títul de grau en ingenieria elèctrica de l'Oregon State University en 1948, un títul de grau en ingenieria de l'Universitat de Berkeley en 1952 i un doctorat de UC Berkeley en 1955.

En autumne de 1968, en una conferència d'experts en informàtica, Doug Engelbart va fer una presentació que va durar 90 minuts. Ademés de fer la primera demostració pública de la rata, va incloure una conexió en pantalla en el seu centre d'investigació, és dir, va ser la primera vídeo-conferència de l'història i és recordada en el sobrenom de «la mare de totes les donem».

NLS, el «sistema on-line», desenrollat pel Augmentation Research Center baix la direcció de Engelbart en finançació principalment d'ARPA (com es coneixia llavors a DARPA), va demostrar numeroses tecnologies, la majoria de les quals són ara d'us generalisat; incloïa la rata d'ordenador, les pantalles de mapa de bits, l'hipertext; tot això es va mostrar en «La mare de totes les demostracions» en 1968. El laboratori va ser transferit del SRI a Tymshare a finals de la década de 1970, que va ser adquirida per McDonnell Douglas en 1984, i el NLS va passar a cridar-se Augment (ara Institut Doug Engelbart).[5] Tant en Tymshare com en McDonnell Douglas, Engelbart es va vore llimitat per la falta d'interés en les seues idees i de finançació per a portar-les a terme, i es va retirar en 1986.

En 1988, Engelbart i la seua filla Christina varen llançar l'Institut Bootstrap, que més vesprada es va conéixer com l'Institut Doug Engelbart, per a promoure la seua visió, especialment en l'Universitat de Stanford; este esforç va donar com resultat alguns fondos de DARPA per a modernisar l'interfaç d'usuari de Augment. En decembre de 2000, el president dels Estats Units Bill Clinton va concedir a Engelbart la Medalla Nacional de Tecnologia, el major premi tecnològic dels Estats Units. En decembre de 2008, Engelbart va ser homenajat per SRI en el 40.º aniversari de la «mare de totes les demostracions».

Biografia

[editar | editar còdic]

Filosofia orientadora

[editar | editar còdic]

La carrera de Engelbart es va inspirar en decembre de 1950, quan es va comprometre en matrimoni i es va donar conte de que no tenia més objectius professionals que «un treball fix, casar-se i viure feliç per a sempre».[6] Durant varis mesos va raonar que:

  1. centraria la seua carrera en fer del món un lloc millor[7]
  2. qualsevol esforç sério per a millorar el món requeriria algun tipo d'esforç organisat que aprofitara l'intelecte humà colectiu de totes les persones per a contribuir a solucions efectives.
  3. si es poguera millorar dràsticament la forma de fer-ho, s'estaria impulsant tot esforç en el planeta per a resoldre problemes importants - quant abans millor
  4. els ordenadors podrien ser el vehícul per a millorar dràsticament esta capacitat.[6]

En 1945, Engelbart havia llegit en interés l'artícul de Vannevar Bush «As We May Think»,[8] una crida a l'acció per a que el coneiximent estiga àmpliament disponible com un gran repte nacional en temps de pau. També havia llegit alguna cosa sobre el recent fenomen dels ordenadors i, per la seua experiència com a tècnic de radar, sabia que l'informació podia analisar-se i mostrar-se en una pantalla. Va imaginar als treballadors intelectuals assentats en «llocs de treball» de pantalla, volant per l'espai de l'informació, aprofitant la seua capacitat intelectual colectiva per a resoldre junts problemes importants de forma molt més potent. Aprofitar l'intelecte colectiu, facilitat pels ordenadors interactius, es va convertir en la missió de la seua vida en una época en la que els ordenadors es consideraven ferramentes per a fer números.[9]


Com a estudiant de postgrau en Berkeley, va colaborar en la construcció de CALDIC (Califòrnia Digital Computer). El seu treball de postgrau va donar lloc a huit palesos.[10] Despuix de completar el seu doctorat, Engelbart va permanéixer en Berkeley com a professor adjunt durant un any abans de marchar-se quan va quedar clar que no podia perseguir la seua visió allí. Engelbart va formar llavors una empresa emergent, Digital Techniques, per a comercialisar algunes de les seues investigacions doctorals sobre dispositius d'almagasenament, pero a la veta d'un any va decidir en canvi seguir en l'investigació en la que havia somiat des de 1951.[11] Com a operari de radar en les Filipines durant la Segona Guerra Mundial,[3] Engelbart es va inspirar en un artícul de Vannevar Bush, As We May Think, per a buscar la manera d'usar les computadores per a millorar la societat. Quan va terminar la guerra, i seguint esta idea, Engelbart va renunciar al seu treball com a ingenier i es va anar a estudiar a UC Berkeley.

Primers anys i educació

[editar | editar còdic]

En 1957 va ingressar com a investigador al Stanford Research Institute i en 1959 va ascendir al càrrec de Director del Augmentation Research Center, que ell va fundar.[12] En 1962 Engelbart, contant en un financiamiento de la Força Aérea dels Estats Units, va publicar el seu treball «Augmenting Human Intellect: A Conceptual Framework» (Aumentant l'Intelecte Humà: Un Marc Conceptual).[3] En est considerava que les organisacions tenien una capacitat per a resoldre problemes que depenia de característiques genètiques del ser humà i d'elements tècnics i no tècnics, com el llenguage, les costums, les ferramentes i els procediments; estos es desenrollaven llentament, a lo llarc de sigles, pero, la tecnologia electrònica digital estava creixent en forma explosiva. La proposta considerava que l'intelecte colectiu aumentaria si s'accelerava l'evolució dels diferents elements tècnics i no tècnics per a aprofitar la nova tecnologia.[13] En 1962 Engelbart es va entrevistar en J.C.R. Licklider, qui havia publicat un treball titulat «Simbiosis Home-Computador» i que llavors tenia el càrrec de Director de l'ARPA (Agència d'Investigació de Proyectes Alvançats) i s'havia propost impulsar el desenroll de tecnologies d'alvançada per a millorar la relació entre l'home i les computadores. Licklider va accedir a finançar el treball de Engelbart.[14] Durant els anys següents l'equip liderat per Engelbart es va dedicar a crear la tecnologia necessària per a millorar la forma de treballar en les computadores i aixina aumentar l'intelecte humà. Ell va ser la força motriu darrere del disseny del primer sistema en llínea, on-line System (NLS), en el Stanford Research Institute. Junt en el seu equip en el Augmentation Research Center va desenrollar varis elements bàsics de l'interfaç humana de les computadores actuals, com pantalles en imàgens en bits, finestras múltiples, i software multiusuario. També va ser el co-inventor del rata, del que mai va rebre regalías.


Quan ARPA va crear una ret per a unir els diferents laboratoris associats, el Centre d'Investigació de Engelbart va ser el segon nodo que es va unir a la que va anar la precursora de l'Internet.

Les seues idees radicals no varen tindre l'acceptació que esperava, i va ser perdent presupost per a les seues investigacions. En 1978 el laboratori es va tancar per falta de fondos, encara que el sistema NLS i el seu successor, Augment, varen ser venuts a Tymshare, una companyia que més vesprada va ser comprada per McDonnell Douglas. Part del seu equip es va anar al centre d'investigació Xerox PARC, a on varen seguir desenrollant el rata i varen desenrollar l'interfaç gràfic.

En 1988 Engelbart i la seua filla, Christina, varen fundar el Bootstrap Institute, una entitat que aconsellaria a empreses sobre cóm usar la tecnologia per a conseguir una millor organisació. Dos décades despuix l'entitat va canviar el seu nom pel de Doug Engelbart Institute.[15]


Engelbart va fallir el dimarts 2 de juliol de 2013 en la seua casa en Atherton, Califòrnia, per infart.[16][17]

La rata

[editar | editar còdic]

El rata, l'invent més conegut de Engelbart va ser descrit en 1967. Les proves que es varen realisar varen demostrar que era més eficient i efectiu que atres dispositius que es varen dissenyar per a realisar seleccions en la pantalla, com el llapis de llum i el joystick; permetia interactuar en forma senzilla i pràctica en les computadores. Engelbart va concebre este artefacte i l'ingenier Bill English, un membre del seu equip, va realisar el disseny detallat.

Engelbart va solicitar una palesa en 1967 i va rebre en 1970, en el caixco de fusta en dos rodes de metal (la rata de l'ordenador), que s'havia desenrollat en Bill English, el seu ingenier cap, uns anys abans. En la solicitut de palesa es descriu com un «indicador de posició XY per a un sistema de visualisació». Engelbart va revelar més vesprada que va ser malnomenat el «mouse», perque el cable de conexió semblava la coa d'una rata.[18][19]

Anys més vesprada, la majoria dels membres de l'equip de Engelbart, incloent a English, es varen traslladar a Xerox-PARC. Els investigadors allí varen redefinir l'us del dispositiu integrant-ho en un sistema que utilisava símbols icònics en la pantalla.[20]

Honors

[editar | editar còdic]

Engelbart va rebre varis premis en els últims anys, com el Premi Memorial Yuri Rubinsky, el Premi Lemelson-MIT, el Premi Turing, la Medalla John von Neumann i la Medalla British Computer Society's Lovelace.

En 1997, li va ser concedit el Premi Lemelson-MIT, del Institut Tecnològic de Massachusetts. Este premi està dotat en mig milló de dólars i s'otorga a inventors d'Estats Units per un eixercite sobreixent; Engelbart i l'equip que va liderar varen desenrollar idees que varen contribuir a millorar l'interfaç entre els ordenadors i els sers humans.

El 9 de decembre de 2008, Engelbart va ser honrat en la celebració del 40 aniversari de la Mare de Totes les Donem de 1968. Este event, produït per SRI International, es va portar a terme en el Memorial Auditorium de l'Universitat de Stanford.

Els oradors varen incloure varis membres de l'equip original de Engelbart, inclosos Don Andrews, Bill Paxton, Bill English, el patrocinador principal Jeff Rulifson, i atres pioners de l'informàtica interactiva. Ademés, Christina Engelbart va parlar sobre els aportes i innovacions realisats pel seu pare.[21]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Fallix Douglas Engelbart, l'inventor de la rata». Consultat el 3 de juliol de 2013.
  2. ↑ «fer-informatica-mes-accessible/705624.shtml Douglas Engelbart, un visionari que va fer l'informàtica més accessible» (en és). RTVE.és. Consultat el 2021-01-28.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «L'home que va inventar el mouse». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2013. Consultat el 25 de juliol de 2013.
  4. ↑ López López, Anna María, (2019). «2- Disseny gràfic per ordenador», Dissenye gràfic digital, Anaya Multimèdia. OCLC 1151063469. ISBN 978-84-415-4129-0.
  5. ↑ «el lloc web de l'Institut Doug Engelbart».
  6. ↑ 6,0 6,1 Tia O'Brien. com/ci_23592605 El llegat durador de Douglas Engelbart, San Jose Mercury News.
  7. ↑ «La revolució inacabada II: estratègia i mijos per a afrontar problemes complexos». Coloqui en l'Universitat de Stanford. The Doug Engelbart Institute.
  8. ↑ «El Simpòsium MIT/Brown Vannevar Bush: Influència de Doug Engelbart». The Doug Engelbart Institute.
  9. ↑ Engelbart, Douglas C. «Aumentar l'intelecte humà: A Conceptual Framework». SRI Summary Report AFOSR-3223, Prepared for: Director de Ciències de l'Informació, Oficina d'Investigació Científica de les Forces Aérees. SRI International, presentat per The Doug Engelbart Institute.
  10. ↑ «Palesos nortamericans de Douglas C. Engelbart». The Doug Engelbart Institute.
  11. ↑ «html A Lifetime Pursuit». The Doug Engelbart Institute.
  12. ↑ «Curricum Vitae de Doug Engelbart» (en anglés). Doug Engelbart Institute. Consultat el 20 de giner de 2013.
  13. ↑ «A Lifetime Pursuit» (en anglés). Doug Engelbart Institute. Consultat el 21 de giner de 2013.
  14. ↑ «Douglas Engelbart - ARC 1963» (en anglés). ArtMuseum.net. Archivat des d'el original, el 31 de giner de 2016. Consultat el 20 de giner de 2013.
  15. ↑ «Nota del Doug Engelbart Institute» (en anglés). Doug Engelbart Institute. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2012. Consultat el 30 de juny de 2010.
  16. ↑ Computer Visionary Who Invented the Mouse
  17. ↑ «Mor Douglas Engelbart» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2021-01-28.
  18. ↑ «Display-Selection Techniques for Text Manipulation». Consultat el 25 de juliol de 2013.
  19. ↑ «ser-els-inicis-del-mouse-el-inseparable-companero-de-la-pc Com varen ser els inicis del mouse, l'inseparable companyer de la PC». Consultat el 25 de juliol de 2013.
  20. ↑ Ceruzzi, Paul I. (1998). Bernard Cohen i William Aspray (ed.). A History of Modern Computing, capítul 8: Augmenting Human Intellect., Second printing edició (en anglés), the MIT Press. ISBN 9780262532037.
  21. ↑ «SRI International.». Archive.org. Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2012. Consultat el 27 Novembre 2020.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Douglas Engelbart en Viquidites.


Predecessor:
Amir Pnueli 		Premi Turing
1997 		Successor:
Jim Gray


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Douglas_Engelbart&oldid=670651»