Dux (Antiga Roma)
Dux (en plural, duces) és un terme utilisat en llatí per a fer referència a un caudillo, l'etimologia del qual deriva del verp ducere, el significat del qual és manar. Posteriorment, el terme derivaria en el títul de duc.
Durant la República romana, dux podia fer referència a qualsevol persona que comandase a un eixèrcit, incloent als caps estrangers, no sent un ranc militar formal sino representació de l'acte de manar. Per eixemple, Juliol César utilisa el terme en els seus comentaris sobre la Guerra de les Galias per a referir-se als caps celtas i, en una ocasió, per a un comandant romà que no ostentava un ranc oficial.[1]
A partir del sigle III, la paraula dux adquiriria el significat d'un ranc formal dins de la jerarquia militar o administrativa del Imperi romà.[2]
En l'eixèrcit romà, un dux normalment estaria al càrrec de dos o més legions i normalment ostentava la màxima jerarquia civil de la zona. No obstant, durant el Dominat els poders del dux varen quedar dividits del paper de governador i varen quedar a càrrec d'un nou càrrec en, precisament, el nom de dux. Seguia sent, per tant, el més alt nivell jeràrquic de l'eixèrcit i comandaba a les legions de la regió, pero el governador devia autorisar l'us dels poders militars del Dux. Una volta autorisat, actuava de manera independent en tots els assunts militars.
En les reformes de Diocleciano, les províncies romanes varen ser agrupades en diòcesis administrades per un vicari. Cada u d'estos era assistit per un dux, el qual era jerárquicament superior als duces de les províncies. El dux responsable de la diòcesis estava, a la seua volta, subjecte a l'autoritat del magister militum d'una prefectura pretoriana.
Posteriorment, en l'época bizantina de l'imperi, el títul de dux va sobreviure (Grec medieval: "δούξ", doux, en plural "δούκες", doukes) com un ranc equivalent al de general (Strategos). En el periodo Comneno, el títul de doux va substituir al de strategos a el hora de designar al governador d'un tema. En l'armada bizantina, els doukes de la flota apareixen en la década de 1070, i el títul de Megues doux ("gran duc") va ser creat en el 1090 com a màxim dirigent de l'armada.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Thomas Wiedemann, “The Fetiales: A Reconsideration,” Classical Quarterly 36 (1986), p. 483. El romà a qui es denomina dux és Publio Licinio Craso, que en eixe moment era massa jove per a ostentar el càrrec.
- ↑ Fergus Miller, The Roman Near East, 31 B.C.-A.D. 337 (Harvard University Press, 1993), p. 191 online.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dux (Antigua Roma)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.