Anar al contingut

Dyedptahiufanj

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mòmia de Djedptahiufan, en DB320.

Dyedptahiufanj (circa 969 - c. 935 a. C.) va servir com Segon i Tercer Profeta de Amón durant el regnat de Sheshonq I de la Dinastia XXII d'Egipte.

Família i antecedents

[editar | editar còdic]

Dyedptahiufanj únicament es coneix pel seu sepeli i el seu mòmia. Tenia el títul de Governador de Districte aixina com el de «Fill del Rei Ramsés» i «Fill del Senyor de les Dos Terres». Açò últim pot sugerir que estava relacionat possiblement en la família real de la XXI o XXII dinasties.[1] S'ha conjeturado que Djedptahiufanj fora el marit de Nesitanebetashru (A) (que era filla de Pinedyem II i Nesjons).[2] Esta teoria es basa únicament en el fet de que Djedptahiufanj va ser enterrat junt a Nesitanebetashru en la tomba DB320 de Deir el-Bahari.[3]

Mort i sepeli

[editar | editar còdic]

Va morir a mitan del regnat de Sheshonq I segons les inscripcions trobades en les benes de la seua mòmia i ataüt. Va ser enterrat en Deir El-Bahari, en la tomba DB320, que en realitat va servir com a tomba de la família del Sum sacerdot de Amón Pinedyem I, durant la dinastia XXI.[4] DB320 va ser descoberta en el XIX i ràpidament es va fer famosa per resultar ser una taibola de moltes de les mòmies reals més importants del Imperi Nou d'Egipte, inclosos els restants mortals d'Amenofis I, Ramsés II, Ramsés III, Ramsés IX i Tutmosis I, Tutmosis II i Tutmosis III.[5]

En el cos de Djedptahiufanj es varen trobar tres vendajes separats que daten dels anys 5, 10 i 11 del regnat de Sheshonq I. Djedptahiufanj va ser trobat intacte, i va ser desenvuelto per Gaston Maspero en 1886. En 1906 es menciona també el descobriment d'algunes de les joyes, en forma d'anells d'or, amulets i un ureo, entre atres artículs, que es varen trobar en el cos.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gerard P.F. Broekman, The leading Theban Priests of Amun and their families under Libyan Rule, The Journal of Egyptian Archaeology, Vol. 96 (2010), pp. 125-148, Egypt Exploration Society, [1]
  2. Andrzej Niwiński, The Wives of Pinudjem II: A Topic for Discussion, The Journal of Egyptian Archaeology, Vol. 74 (1988), pp. 226-230, [2]}}
  3. Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. p. 203 ISBN 0-500-05128-3
  4. Kitchen, Kenneth A. The Third Intermediate Period in Egypt, 1100-650 B.C. (Book & Supplement) Aris & Phillips. 1986 ISBN 978-0856682988
  5. Elizabeth Thomas, The ḳȝi of Queen Inḥapy, Journal of the American Research Center in Egypt, Vol. 16 (1979), pp. 85-92, [3]
  6. The The Theban Royal Mummy Project (ed.): «XXI'Dynasty Gallery II» (en anglés). Consultat el 30 de giner de 2020.


Referències

[editar | editar còdic]