Anar al contingut

Mòmia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ramses I Mummy.jpg
Mòmia
Per a el mònstruo sobrenatural vore Mòmia (mònstruo).
Archiu:MomiaChinchorro.jpg
Mòmies de la cultura Chinchorro, en la regió de Arica i Parinacota (Chile), les més antigues del món.[1]

Una mòmia és un ser humà o un animal mort que els seus teixits blans i òrguens han segut preservats per exposició intencional o accidental a productes químics, fredor extrema, humitat molt baixa o falta d'aire, de modo que el cos recuperat no es descomponga més si es manté en condicions fresques i seques. Algunes autoritats restringixen l'us del terme a cossos embalsamados deliberadament en productes químics, pero l'us de la paraula per a cobrir cossos disecados accidentalment es remonta a lo manco a 1615 d. C.

Archiu:Momia.jpg
Cos d'egipcíac momificado naturalment (Naqada II 3500 a 3200 a. C.) Museu Britànic de Londres.
Mòmia Nesi. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú
Mòmia Nesi (dinastia XX). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Villanueva i Geltrú (Espanya)

Momificació en l'antic Egipte

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Momificació en l'Antic Egipte.

La momificació egipcíaca consistia en:

  1. Llavar i perfumar per fòra el cadàver.
  2. S'extreen els òrguens i es guardaven en uns recipients coneguts com gots canopos.
  3. Es reblia la pancha en mirra.
  4. El cos era sumergit en natrón 70 dies.
  5. Se secava be i es reblia en mirra.
  6. El cadàver s'envolia en benes impregnades en resines entre les que es colocaven amulets. Des de la Baixa Época moltes voltes la resina serà substituïda per betum, denominat mum d'a on derivarà la paraula àrap mummiya i d'esta, mòmia.
  7. Finalment els guardaven en un a tres sarcòfecs un dins de l'atre.

Plantilla:Ferixc Els egipcíacs comuns no eren momificados, pero eren enterrats nuets i en posició fetal, en fosses a on la calor i les condicions seques del desert, els momificaban naturalment. El procés es dona en les tombes predinásticas de Nagada ya que lo més habitual era que els cossos permaneixqueren sancers i enterrats en fosses senzilles, cavades a poca profunditat. Gràcies al contacte directe en l'arena del desert, a voltes estos cossos s'han conservat molt ben (Ginger, en el Museu Britànic). Pocs eixemples nos han aplegat d'este tipo de mòmia natural, segurament perque en freqüència els cossos varen deure ser desenterrados i destrossats pels animals del desert.

Eixemples de mòmies ceremoniales

[editar | editar còdic]
Mòmia guanche en el Museu de la Naturalea i el Home de Santa Creu de Tenerife (Espanya).
Mòmies de Llullaillaco en la província de Bota (Argentina).
Mòmies de Guanajuato en exposició en la ciutat de Guanajuato (Mèxic).
[editar | editar còdic]

Dins de la cultura popular destaca la representació de la mòmia resucitada com a personage clàssic del catàlec de mònstruos de Hollywood, junt als zombis i vampirs.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 EFE. «Mòmies chilenes més antigues del món busquen ser Patrimoni de l'Humanitat» (HTML). www.emol.com. Consultat el 23 d'octubre de 2016.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Amadei, Ada. 1997. Mummie oltre l'Egitto. ETS, Pisa.
  • Aufderheide, Arthur C. 2003. The Scientific Study of Mummies. Cambridge University Press, Cambridge.
  • Piombino-Mascali, Darío. 2006. Mummies from north-east Sicily: a survey. Paleopathology Newsletter, 135: 22-29.
  • Reinhard, Johan: The Isse Maiden: Inca Mummies, Mountain Gods, and Sacred Sites in the Vages. National Geographic Society, Washington, D. C., 2005.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]